lunes, 12 de marzo de 2012

Narcissus tazetta L. "Assa Groga"




El narcís de manat (Narcissus tazetta) és una planta bulbosa perenne, glabra amb tija forta, de 20-65 cm d'alt, comprimit, de 2 cants i sense fulles. Bulb ovalat, de fins a 6 cm de llarg i 5 cm de gruix. Les 3-6 fulles presents en la floració són planes o acanalades, sovint verd blavós, de 20-75 cm de llarg i 5-14 mm d'ample. Flors en raïms en nombre de 2-15, cogantes, de longitud desigual, en un peduncle de fins a 7,5 cm de llarg en l'aixella d'un tèpal membranós, de fins a 6,5 ​​cm de llarg, aromàtiques. Tub corolino prim, de 12-30 mm de llarg. Pètals blancs, de color crema o groc, estesos, de 8-22 mm de llarg i 4-14 mm d'ample. Corol · la secundària en forma de copa, groga o taronja, de 3-6 mm d'alt. Estams desiguals, els 3 més llargs sobresalientes.1
Hàbitat
Terrenys en cultiu, matolls, ribes dels rius.
Distribució
Mediterrània, Canàries, Caucas.
Taxonomia
Narcissus tazetta va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec, Carlos Linneo i publicat a Species Plantarum 1, 290, l'any 1753.2
Citologia
Nombre de cromosomes de Narcissus tazetta (Fam Amaryllidaceae) i tàxons infraespecífics: n = 5 2n = 10/03 2n = 20,21,30,31.4 2n = 22/5
Varietats acceptades
Narcissus tazetta subsp. aureus (Jord. & Fourr.) Baker
Narcissus tazetta subsp. canariensis (Burb.) Baker
Narcissus tazetta subsp. chinensis (M.Roem.) Masam. & Yanagih.
Narcissus tazetta subsp. corcyrensis (Herb.) Baker
Narcissus tazetta subsp. italicus (Ker Gawl.) Baker
Narcissus tazetta subsp. tazetta
Sinonímia
Hermione tazetta (L.) Haw., Suppl. Pl succ.: 142 (1819).
Narcissus aequilimba Herb., Amaryllidaceae: 404 (1837).
Jonquilla tazetta (L.) Raf., Fl Tellur. 4: 21 (1838).
Narcissus aequilimbus Herb., Nyman, Syll. Fl Eur: 365 (1855).
Pancratium tazetta (L.) Sessé et Moc., Fl Mexic., Ed. 2: 85 (1894).
Narcissus tazetta subsp. eutazetta Briq., Prodr. Fl Corse: 326 (1910).
Narcissus linnaeanus Rouy in G.Rouy et J.Foucaud, Fl France 13: 40 (1912), nom. illeg.
Narcissus linnaeanus subsp. tazetta Rouy in G.Rouy et J.Foucaud, Fl France 13: 47 (1912), nom. inval.6

Nom comú

Castellà: campanetes, candelers, inclintinas, joncs blancs pudents, llistó de vidre, pixat de ruc, narcís, narcís groc, narcís blanc, narcís comú, narcís coronat, narcís de Alger, narcís del camp groc, narcís de manat, narcís de ramallet, narcís pudent, narcís sobredaurat, narcís d'hora, varica de Sant Josep, vareta de Sant Josep.

    Nom comú català : Assa groga. Assutzena borda. Espassa de sant. Junquillo. Nadala.
    Nom comú castellà : Narciso común. Narciso de manojo.
    Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
    Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.
    Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
    Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Desembre.
    Formes vitals : Geòfit.
    Hàbitat : Prats humits, bases, síquies i voreres de camins.
    Usos i propietats : Medicinal.
    Categoria IUCN : Poc preocupant
    Característiques : Narcissus tazetta té fulles planes, d'un verd glauc, fa una inflorescència que té fins a quinze flors de pètals de color blanc-groguenc i una corona ben desenvolupada de color groc. Quan està en flor no hi ha possibilitat de confusió, si només hi ha fulles es pot confondre amb Leucojum aestivum, que es pot trobar als mateixos hàbitats. A les illes majors aquest narcís floreix durant l'hivern, mentre que al arxipèlag de Cabrera, on és molt abundant, floreix durant la tardor.


    FUENTES:

    Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher
    Herbario de plantas silvestres de Larousse
    Las Flores de Parramon
    Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson
    Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.
    Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".
    Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.
    Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary
    Guía de árboles comunes de WWF España
    Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.
    La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.
    La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.
    Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.
    Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.
    Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.
    Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.

    WEBS:

    http://herbarivirtual.uib.es/
    http://www.floracatalana.net
    http://bolets.uib.es
    http://es.wikipedia.org/wiki/
    http://www.unavarra.es/servicio/herbario/
    http://www.anthos.es/
    http://waste.ideal.es/
    http://florademadrid.blogspot.com/
    http://www.bioscripts.net/
    http://www.asturnatura.com/index.php
    http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/
    http://www.floraiberica.es/

viernes, 2 de marzo de 2012

OCASO EN PUNTA NATI


TU Y LA INMENSIDAD


FAR DE ARTRUTX CIUTADELLA


FAR D’ARTRUTX

El far d’Artrutx, juntament amb el de Capdepera, marquen els extrems de l’estret entre Mallorca i Menorca.

Dades tècniques

Latitud N: 39º 55,355′;
Longitud E: 003º 49,454′

Abast nominal
19 mn.

Altura sobre nivell del mar
45 m.

Aparença lluminosa
Grup de 3 llampades cada 10 segons.

Aparença diürna
Torre a bandes blanques i negres sobre casa blanca, 34 metres.

Història
L’òptica original era catadiòptrica de 4t ordre, fixa però amb 2 lents diòptriques verticals externes giratòries que produïen una aparença lluminosa de llum fixa variada per llampades blanques cada 3 minuts. El llum emprat era moderador d’oli d’oliva.

El cost de l’aparell òptic, construït per la casa Henry Lepaute, va ser de 3.250 francs francesos amb un preu de 300 francs cada una de les lents externes i 2.650 francs l’òptica fixa. Aquesta part fixa de l’aparell òptic va ser destinada més tard, el 1970, a prestar servei al far del Cap Blanc, on encara roman i és l’òptica més antiga que hi ha actualment instal•lada als fars de les Balears.

L’existència d’una cova submarina a les proximitats produïa tremolors a l’edifici que arribaren fins i tot a trencar algun vidre de la llanterna.

El 1969 es va recréixer la torre 17 metres per poder complir amb els abastos requerits en el Pla de Millora de l’Enllumenat de 1967. Per tal de reforçar la consistència de la torre se li van afegir uns contraforts i va adquirir llavors la seva fisonomia actual, única entre els fars de l’arxipèlag Balear.

El 1860 el Subgovernador Civil de Menorca va enviar un escrit als torrers d’aquest far en què els demanava la seva col•laboració en la captura d’uns presos que s’havien escapat, però els torrers van contestar que no els era possible fer-ho pel fet que encara no se’ls havia proveït de l’armament que segons el Reglament del Cos de Torrers de Fars havia d’haver en cada far

FAR DE PUNTA NATI


FAR DE PUNTA NATI

El naufragi el 1910 del vapor General Chanza, va ser el gran esperó per a la construcció d’aquest far.

Dades tècniques

Latitud N: 40º 3,015′;
Longitud E: 003º 49,418′

Abast nominal
16 mn.

Altura sobre nivell del mar
42 m.

Aparença lluminosa
Grup de 3 + 1 llampades cada 20 segons.

Aparença diürna
Torre de maçoneria i cases, 19 metres.


Història


La seva construcció va estar molt ràpida i tan sols 14 mesos després d’haver començat les obres el far va ser ja inaugurat.

Va començar emprant ja la tecnologia més moderna del moment, que consistia en llums d’incandescència per vapor de petroli, però en compte d’utilitzar material anglès de la casa Chance Brothers, com va ser després més habitual, es va adquirir al constructor berlinès Julius Pintsch, els llums del qual variaven una mica de les angleses.

Com a sistema d’emergència es disposava d’un llum de nivell constant. L’aparença lluminosa original era de 3+1 llampades blanques cada 20 segons, i continua sent la mateixa. La llanterna, fabricada per la mateixa casa alemanya, ja no era poligonal sinó cilíndrica, però això sí, encara amb muntants verticals. Les llanternes posteriors instal•lades als fars ja serien de muntants inclinats, perquè es considerava que els verticals produïen ombra en la llampada.

A causa de les pressions del Govern Francès perquè s’hi construís aquest far (sobretot arran del naufragi del vapor General Chanzy el 1910) se’n va inaugurar l’enllumenat l’1 de setembre de 1913 sense haver-se encara acabat les obres de l’edifici, la qual cosa va tenir lloc el juliol de l’any següent.

El 1921 es va procedir a la instal•lació d’un sistema d’enllumenat amb gas acetilè però no automatitzat.

A les proximitats del far hi ha un bufador que, amb temporals de component nord, emet unes columnes d’aigua que han constituït al llarg dels anys un seriós problema per al manteniment del far.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...