domingo, 26 de febrero de 2012

NAVETA DES TUDONS NIT

La Naveta des Tudons es troba a pocs quilòmetres de Ciutadella, a mà dreta de la carretera general en direcció a Maó. Es tracta d'una construcció megalítica molt ben conservada, considerada com un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de Menorca i, possiblement, el més conegut de totes les Illes Balears. La construcció té uns 3.000 anys d'antiguitat i s'utilitzava com a monument funerari col·lectiu. A l'interior s'han trobat restes de cossos humans acompanyats d'objectes personals com joies de bronze i altres ornaments, a més d'alguna arma i recipients de ceràmica que devien contenir ofrenes. La construcció, a base de pedres perfectament encaixades sense cap morter, sembla una nau bolcada i per això aquest tipus d'edificacions prehistòriques s'anomenen navetes. La planta té forma de ferradura allargada amb 13,6 m de llargària i 6,40 m d'amplària. La façana, orientada a l'oest, es pràcticament plana i té una petita obertura que dóna accés a l'interior. El recinte està dividit en dos nivells mitjançant grans lloses horitzontals molt ben treballades, igual que les lloses que formen la coberta. La Naveta des Tudons és part d'una tràgica llegenda sobre dos gegants que es disputaven l'amor d'una jove. Els gegants varen acorden que un construiria la naveta i l'altre excavaria un pou d'aigua, i el primer en acabar es casaria amb la jove. El gegant del pou va trobar aigua primer, però l'altre, embogit per la gelosia, el va matar llençant-li l'única pedra que li quedava per col·locar i que encara ara es troba a faltar a la façana de la naveta.

sábado, 18 de febrero de 2012

FAR DE CAVALLERIA

FARO DE CAVALLERIA Faro construido en un cabo que fue testigo de multitud de naufragios a lo largo de la historia Datos técnicos Latitud N: 40º 5,337′; Longitud E: 004º 5,534′ Alcance nominal 22 mn. Altura sobre nivel del mar 94 m. Apariencia luminosa Grupo de 2 destellos cada 10 segundos. Apariencia diurna Torre y casa blancas, 15 metros. Es uno de los cuatro faros proyectados por Antonio López y Montalvo, de los que solo quedan en servicio el de Penjats y éste. Se inauguró en 1857 con una óptica de 2º orden para luz fija de la casa Sautter. En esa zona costera se habían producido desde el siglo XIV, más de setecientos naufragios. A pesar de la ayuda que supuso la colocación de este faro, siguieron produciéndose algunos naufragios de importancia lo que motivó la construcción de los Faros de Favàritx y Punta Nati. En 1911 se instaló un sistema de iluminación con lámpara de incandescencia Luchaire, pero debido a que este tipo de lámparas no eran habituales en los faros españoles, se produjeron muchos problemas con su manejo. En 1922 se sustituyó la vieja óptica fija de 2º orden y la linterna poligonal, por una linterna cilíndrica de cristales curvos con montantes verticales y una óptica de 3º orden gran modelo, de 500 mm de distancia focal. La nueva apariencia sería de grupos de dos destellos blancos cada 10 segundos. Por su parte la lámpara de incandescencia Luchaire fue sustituida por otra tipo Chance de 85 mm, mucho más común y a la que estaban habituados los torreros de Baleares. También se eliminó la vieja lámpara de nivel constante que se utilizaba como reserva, y fue sustituida para esa misma función por una lámpara Maris de dos mechas. Se mantuvo con petróleo hasta los años ochenta, siendo el último faro de Baleares en utilizarlo como combustible. Debido a las modificaciones de 1922 se estableció un camino oficial de servicio desde Mercadal, ya que hasta entonces se accedía a través de unos terrenos privados con el permiso del propietario pero cuyo trazado variaba cada año en función de la evolución de los cultivos.

Sa Nitja


domingo, 12 de febrero de 2012

TALATI DE DALT




Ubicat a 4 quilòmetres de la ciutat de Maó, Talatí de Dalt és un dels poblats més importants de la prehistòria menorquina. El poblat talaiòtic conserva alguns monuments espectaculars entre els que destaquen dues coves naturals possiblement utilitzades per enterrar els morts en època anterior a la cultura talaiòtica, el talaiot central en el punt més elevat del poblat complint la funció de vigilància i control del territori i el santuari amb una singular taula possiblement construït entorn al segle V aC Talatí de Dalt també conserva dos talaiots més situats al perímetre de l'antic poblat, diverses cases talaiòtiques i una part del mur que envoltava el recinte.

Segons sembla, una comunitat de pastors i agricultors s'establí a Talatí de Dalt a la segona meitat del tercer mil · lenni aC, però el poblat es va constituir des de finals del segon mil · lenni aC fins a l'any 123 aC, moment de conquesta romana de Menorca. A partir d'aquí, el poblat va entrar en decadència, encara que va continuar habitat fins a l'expulsió dels musulmans al segle XIII. El moment de màxima activitat del poblat es situa entre els segles IV i II aC, època en la qual els comerciants púnics d'Eivissa distribuïren tota mena de productes entre les comunitats talaiòtiques de l'arxipèlag balear.

Des de l'any 1997 es realitzen en Talatí de Dalt excavacions arqueològiques, primer a càrrec dels Amics del Museu de Menorca i actualment a càrrec de Arqueomenorca, empresa que gestiona aquest jaciment a través d'un conveni amb el propietari de les terres on s'ubica. Aquesta empresa menorquina també gestiona el poblat emmurallat de Son Catlar, al terme de Ciutadella.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...