domingo, 24 de julio de 2011

CARTHAMUS LANATUS "CARD DE SANG"


    Card llanut, (Carthamus lanatus) és una espècie de planta pertanyent a la família de les asteràcies.

    És una planta anual de la família de les compostes Asteraceae, d'1 a 6 dm d'altura (excepcionalment 12 dm), amb tiges erectes, molt viscosos, llenyosos en el seu terç superior i coberts de toment blanc. Fulles ovals lanceolades, compostes, amb lòbuls molt profunds, i acaben en espina. Flors groga brillants, en capítols d'uns 3 cm de diàmetre, amb bràctees prominents; florint en ple estiu. La llavor és viable més de vuit anys en intempèrie.

    Habita àrees rocosos, molt resistents a sequera i bastant susceptibles a gelades. Endèmica d'Europa, Sibèria, la Mediterrània, Iran, de 0-1200 msnm, i expandida a tot el món, funcionant com mala herba, fonamentalment en regions temperades d'Amèrica i d'Austràlia (legislada la seva restricció ja des de 1887, en tots els seus districtes de cereals ) [2], on va arribar a formar immenses mates impenetrables excepte amb matxet. Actualment potser a causa del canvi climàtic ha estat vista a 2.000 mts. de h, concretament a la Najarra (S ª de Guadarrama-Madrid-Espanya L. Rodrigo).

    En la identificació com plàntula, per al seu control agronòmic, té cotilèdons verds molt foscos, orbiculars a ovals, crassos, amb làmina de 8-14 mm per 8-11 mm, una nervadura central visible; pecíol curt i dilatat a la base. [ 3]

    Münz i Keck indicant-vos el Nombre diploide de cromosomes en 34, però Heller refereix trobar polimorfisme en C. lanatus, amb cinc subespècies diferents en quantitat de cromosomes.

    Té potencial per transmetre a altres spp. del gènere, les seves característiques de resistència a malalties criptogàmiques, però les fa rendir menys oli.

    Castellà: abriojos, càrtam, càrtam negre, safrà brau, safrà Rumí-silvestre, azotacristos, castiga Cristos, card, card borriquero, card cabrer, card noi, card de Crist, card del raïm, card de raïm, card espinós, card hereu, card os, cardohuso, card-fus, card matutero, cardones, card sant, panical blau, card zambombero, càrtam agrest, primer, càrtam Huser, càrtam salvatge, primer, càrtam silvestre, càrtam silvestre, espina de Crist, arç, arç de Crist, punxo Cambrón, punxo del raïm, sang de Crist.

    Una espècie ben coneguda per antics botànics com Teofrast, Plini, i Dioscòrides, aquest autor la indicació pel seu ús com a antídot per picades d'escorpí.

    Nom comú català : Assota-Cristos. Card de sang. Card fuell. Card negre. Card sant.

    Nom comú castellà : Cardo cabrero. Cardohuso. Cártamo silvestre.

    Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

    Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

    Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

    Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

    Formes vitals : Teròfit.

    Hàbitat : Camps de conreus i vores de camins.

    Categoria IUCN : Poc preocupant

    Característiques : Planta de cicle anual, espinescent tant a les fulles com als capítols, les fulles són dures i rígides. Les fulles de les tiges són amples i amb petits lòbuls armats d'una espina; les fulles bassals tenen lòbuls que arriben quasi fins al ràquis de la fulla. Els capítols tenen bràctees llargues i rígides, les flors són grogues. Els fruits de la part més perifèrica dels capítols presenten un vilà de color vermellós, els vilans interiors són blancs. La part superior de les branques i els capítols estan coberts d'una pilositat en forma de tel d'aranya. Es pot confondre amb Carlina lanata que viu i floreix en llocs i moments semblants. Els diferenciarem per les fulles molt dividides de Carthamus i per les bràctees interiors vermelloses que té Carlina. És freqüent als camps secs i als erms. Floreix al principi de l'estiu.

CORB MARI



Els corbs marins són un grup d'ocells que formen la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae), dins l'ordre dels pelicaniformes (Pelecaniformes). De classificació controvertida, els diversos autors han donat un nombre variable de gèneres. Tampoc hi ha hagut acord en el nombre d'espècies, i algunes que figuren en una classificació, apareixen com a subespècies en altra.
Els corbs marins són ocells marins de dimensions mitjanes. La majoria (incloent-hi totes les espècies de l'hemisferi nord) tenen plomatge negre o molt fosc, però algunes espècies de l'hemisferi sud tenen plomatge blanc i negre (i algunes, com el corb marí pigallat, presenten colors força vius). Moltes espècies tenen clapes de pell acolorida a la cara, que poden ser blau intens, taronja, vermell o groc, habitualment més intens durant l'estació d'aparellament. El bec és llarg, estret i afuat. Els peus tenen quatre dits amb membranes, característica de tots els pelicaniformes.
Són ocells costaners, més que no pas oceànics, i alguns han colonitzat aigües d'interior. Es troben arreu del món, excepte a les illes centrals del Pacífic. Tots ells són pescadors; es submergeixen a l'aigua i neden una estona sota la superfície, fins a profunditats de fins a 5 metres. Les seves plomes no són impermeables. Els corbs marins niuen en colònies, en arbres, illots rocallosos o penya-segats. Els ous són d'un color blavós i les cries s'alimenten per regurgitació.
Als Països Catalans se n'observen dues espècies: el corb marí gros com a hivernant molt comú[1] i el corb marí emplomallat com a sedentari menys freqüent.

lunes, 18 de julio de 2011

BAJO UN CIELO ESTRELLADO


Sota un cel estrellat
subjecta la meva
que al país dels dolços
et vull portar.
Digues-me per què els teus galtes són
tan rosades i d'aquest color
imagino què és, de segur és perquè
allà dins hi ha amor, amor.

Amb quina somien les fades?
jo somni amb una
¿Jugaran amagatall
darrere de la lluna?

¿S'enamoren les fades?
Com s'enamoren?
¿Sentiran que es gronxen
sobre el bell mar?

Si un secret viatge
vols emprendre
al teu costat estaré també.

On amaguen les fades
tots els seus secrets?
potser els revelen
amb boniques mirades.

Si estàs enfadat
oblida retrets
doncs la bona nit
jo et vull donar.

Autor: Mirmo Zibang

domingo, 17 de julio de 2011

CALA S´ESCALA y CALA PORTITXOL





Els més romàntics el defineixen com un paisatge lunar, mentre que els més científicsparlen del lloc com una punta rocosa de pissarra negra. Una cosa està clara, ningú es queda indiferent.El paisatge de aquet paratge o lloc no s'assembla en res al que es pot observar en la resta de l'illa. Amb prou feines hi ha vegetació, el sòl està format per pissarra negra laminada i els penya-segats són abruptes, cosa que sorprèn als visitants especialment la primera vegada. En aquesta zona podrem gaudir d'espècies de vegetació de saladar com tamarius isalicòrnies o espècies com els socarrells (Sonja) molt típics en aquesta zona nord ode tramuntana.avui en dia torna a estar envaïda per la planta "patata fregida".és un paradís per al busseig, llargues caminades, aprofitar i visitar el far, i sobretotretrobar-nos amb la calma, a pocs metres anterior a aquesta cala hi ha Cala Protitxol.un petit lloc on és freqüent veure impossible d'aparcar el vehicle.
També des d'aquí és fàcil d'arribar a platja de Picafort o Cala Presili i platja de´nTortuga, us consei no persderse aquesta visita.
PROPOSTA DE PARC NACIONAL AL NORD DE MENORCA
Criteris de delimitació
Aquesta proposta de crear un parc nacional al nord de Menorca es fonamenta en els importants valors ecològics que presenta la part central del que es coneix com la Tramuntana de Menorca.
L'àrea proposta comprèn la totalitat de l'extrem més septentrional del terme municipal de Ferreries i part dels de Ciutadella de Menorca i Es Mercadal. La seva delimitació bàsica part de les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) Me-2, Me- 3 i Me-17, d'aquests els dos primers formen part de la Xarxa Natura 2000 a Menorca (Espais LIC). Els límits d'aquestes zones punt de partida han estat modificats per fer-los més d'acord amb delimitacions naturals (sistemes orogràfics, conques hidrogràfiques, llits de torrents) o amb altres artificials ja existents (camins, carreteres, diferents usos del sòl). D'aquesta forma la zona proposada no només adquireix més sentit des del punt de vista científic i ecològic, sinó que també suposarà una ajuda en la gestió del territori. L'àrea delimitada té una superfície total de 8392 hectàrees, una franja de costa de 42 km i inclou també una àrea marina formada per la Reserva marina del nord de Menorca i una franja que s'endinsa 5 milles cap al nord, formant en el seu conjunt una zona marina de més de 26.000 ha .. Això significa la major franja litoral verge de l'illa, i una de les més ben conservades. Aquest espai conté zones de gran bellesa paisatgística i una elevada diversitat, destacant la presencia de nombrosos endemismes vegetals i animals.
Al voltant d'aquests límits se situa una zona de protecció, amb una amplada máxima de 1km, que té la funció d'actuar com a franja d'amortiment abans qualsevol activitat potencialment perjudicial per al medi natural del parc nacional. Implicacions legals de la declaració de Parc Nacional La declaració d'una zona com a Parc Nacional no suposa una limitació important a les activitats econòmiques que es desenvolupen dins d'ella, sempre i quan aquestes no suposin agressions o alteracions al medi natural. En aquest sentit la legislació vigent estableix mecanismes per assegurar una desenvolupament de la declaració compatible amb el context socioeconòmic de la zona afectada.
D'aquesta manera, segons estableix la Llei 4 / 1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, la declaració de Parc Nacional implica la realització d'un instrument de planificació anomenat Pla de Ordenació dels Recursos Naturals (PORN). Aquest document té entre altres objectius formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordinadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguin compatibles amb les exigències assenyalades en l'àmbit dels límits proposats. El procediment d'elaboració d'aquest document inclou necessàriament tràmits d' audiències als interessats, informació pública i consulta dels interessos socials i institucionals afectats.
En aquesta mateixa llei l'article 22 esmenta les ajudes tècniques econòmiques i financeres per a les àrees d'influència socioeconòmica dels parc nacionals. En el punt d'aquest article s'estableix que l'administració general de l'estat i l'administració autonòmica podran concedir ajudes tècniques, econòmiques i financeres, tendents a viables econòmicament les activitats tradicionals, a fomentar les activitats compatibles amb la conservació del medi ambient i del patrimoni arquitectònic, crear ocupació i en general potenciar aquelles activitats que tendeixin a la millora de la qualitat de vida de la comarca.
Principals valors naturals
L'elevada biodiversitat que pot trobar-se en aquesta zona de Menorca és evident en diferents aspectes:
Geologia i gemorfología
Geològicament aquesta zona es caracteritza per l'elevada diversitat de materials.
Predominen els materials de tipus silici, però també apareixen petits reductes de roques volcàniques i materials calcaris del Juràsic. És precisament dins d' aquests Límits on apareixen els massís muntanyosos més importants de l'illa com com Sa Muntanya Mala, el Miloca de Binidelfà o són Bruc. Localment també destaquen les dunes fòssils del quaternari. Aquestes són de gran interès per constituir illes geològiques que alberguen una biodiversitat diferent de les terres que l'envolten.
A l'extrem occidental és on es troben les majors extensions de materials calcaris, com ara calcites juràssiques i margues miocèniques.
Tota aquesta diversitat de materials originen un paisatge caracteritzat per un relleu ondulat i suau sense grans altures però que afavoreix una important diversitat de hàbitats. Així el caràcter impermeable d'alguns d'aquests materials origina la aparició de zones humides de diferent mida com ara estanys temporals mediterranis, llacunes costaneres, torrents temporals, especialment abundants en aquesta zona de l'illa, i zones humides de major importància per la seva extensió com el Prat de Lluriac.
Que actualment, constitueix la tercera zona humida més important de Menorca.
Aquesta diversitat de substrats geològics, juntament amb les particularitats ambientals de la zona (influència del vent de tramuntana) origina un perfil de costa molt retallada i abrupta. Com a conseqüència, aquesta és una de les zones de penya-segats de l'illa, que alternen amb la presència d'entrades importants que donen lloc a cales i cales, com el port de Fornells, i Sa Nitja, Cala Tirant o Algaiarens. També és destacable la presncia de diversos illots, com les Illes Bledes i l'Illa dels Porros o de Sanitja.
Flora i vegetació
Atesa la diversitat geològica i el relleu accidentat, aquesta zona presenta una gran diversitat vegetal. En el cas dels endemismes vegetalesen el àrea delimitada es concentren més del 50% dels existents a l'illa. Així a la zona litoral sobre el substrat rocós en primera línia la comunitat de socarrells (arbustos pulvinulares espinosos) amb el major percentatge d'espècies endèmiques, entre les quals destaquen: Anthyllis hystrix (socarrell gros) i Femeniasia balearica (socarrell bord o gotes) (ambdues incloses en els annexos de la Directiva Hàbitats), Dorycnium fulgurans (Socarrell alís), Launaea cervicornis (socarrell bord) i Astragalus balearicus (Socarrell). En alguns punts aquesta comunitat adquireix un desenvolupament espectacular de manera que espècies com Anthyllis hystrix i Femeniasia balearica tenen en aquesta zona el 85% dels seus efectius. D'altra banda localitats com El Pilar, Binimel • là i La Mola de Fornells, constitueixen veritables santuaris de flora endèmica on és possible trobar en una superfície reduïda fins a més de 20 tàxons endèmics. Igualment tenen una elevada importància florística dels sistema dunars com ara El Pilar-Alfurí, Tirant, Algaiarens i Cavalleria, que es caracteritzen per la presència d'una vegetació específica d'aquests ambients.
La presència a la zona d'extenses superfícies com terres silícies impermeables afavoreix la formació de zones humides de tot tipus, des de les més reduïdes, però amb una elevada biodiversitat (estanys temporals mediterranis), fins a les més extenses com el Prat de Tirant. En aquests ambients es desenvolupa una vegetació específica i altament sensibles a les alteracions. Són especialment destacables els boscos de Tamarix (tamarells) que es formen tant en Tirant com a Binimel • là, un tipus de vegetació rara en tot l'àmbit insular.
El relleu accidentat de la zona és un dels factors que més a contribuït a què aquesta part de Menorca conservi una de les zones boscoses. Així l'àrea compresa entre Sa Muntanya Mala, Algaiarens i Binidelfà, és una de les poques zones de l'illa on és possible trobar àrees importants de vegetació natural interior. La comunitat vegetal dominant actualment són els bruguerars però en molts punts s'observa una clara regeneració de les comunitats boscoses climàciques de l'illa: boscos d'ullastres i alzinars. Aquesta situació dóna un especial interès a la preservació d'aquesta zona.
En gran part de l'àrea delimitada predomina el paisatge en mosaic caracteritzat per l'alternança de terres de cultiu i pasturatge amb illes de vegetació natural, típic del paisatge rural de Menorca. La importància d'aquest paisatge per a la conservació de la fauna és indiscutible, però també és equiparable a la que té per a la diversitat vegetal. L'ús agrícola secular d'aquestes terres, amb tècniques tradicionals poc agressives ha estat fins fa poc, un clar exemple de compatibilitat entre activitat agropecuària i preservació de la biodiversitat. D'aquesta forma és possible trovar en poca superfície un camp de conreu o una zona de pasturatge envoltats de tanques, tanques naturals, boscos-illa, amb comunitats vegetals plenament naturals.
Fauna
L'activitat agrícola tradicional que s'estén per les zones interiors conformant el paisatge en mosaic típic de l'illa, format per una retícula de màquies de ullastre, camps de cultiu, alzinars, pinedes, petits penyals, torrents, petits aiguamolls, murs de pedra i pastures, afavoreix el manteniment de les xarxes tròfiques i una densitat d'espècies en nivells òptims.
Entre els aspectes d'interès ornitològic podríem dir que són les aus rapinyaires i les marines les aus més destacables de la fauna resident. Són d'interès també els passos migratoris, fruit de la situació estratègica de l'illa enmig del Mediterrània occidental.
Les aus rapinyaires més destacables són l'àguila calçada Hieraetus pennatus, el milà reial Milvus milvus (a la zona considerada hi ha un dels més importants dormidors d'aquesta espècie), el falcó Falco peregrinus, l'aufrany Neophron percnopterus (en aquesta zona es troba el seu major dormidor d'aquesta rapinyaire, on es concentren més de 100 exemplars per dormir) o el xoriguer Falco tinnunculus, que sobrevolen contínuament els sistemes forestals de la zona a la recerca dels seus preses. La mortalitat d'alguna per electrocució en línies elèctriques ha afectat diverses d'aquestes espècies, sobretot Milvus milvus i Pandion haliaetus, per les seves amenaçades poblacions, ja Corvus corax, que a causa del gran nombre de morts sembla estar patint un descens de població. Una altra de les amenaces que es donen sobre aquestes espècies d'aus rapinyaires és l'ús d'esquers enverinats per al control de predadors.
Les poblacions d'aus marines són també importants, sobretot en relació amb el corb marí Phalacrocorax aristotelis desmarestii (té, només a la zona de La Vall, una població d'unes 20 parelles reproductores, i dues grans colònies, de 30 parelles reproductores cadascuna a Cap de Cavalleria i les Illes Bledes).
La presència de zones humides importants a la zona també afavoreix un important riquesa en grups d'aus com les anàtides, agrons i aus limícoles.
A les zones boscoses de la Vall o Alfurí abunden les aus associades a sistemes forestals com Turdus medul, Streptopelia turtur, Luscinia megarhynchos, Sylvia atricapilla, Sylvia melanocephala, Carduelis chloris, Fringilla coelebs i Merops apiaster. Les zones més riques en espècies són els límits entre boscos i camps de cultiu, on destaquen Muscicapa striata i Regulus ignicapillus.
La zona considerada té una notable fauna vertebrada, entre la qual destaquen les poblacions de sargantana balear (Podarcis lilfordi) presents en els illots. Altres espècies de rèptils presents a la zona són la tortuga de terra (Testudo hermanni), la observació és freqüent en els sistemes dunars, la tortuga marina (Caretta caretta), la tortuga europeu (Emys orbicularis), la serp d'aigua (Natrix maura), serp blanca (Elaphe scalaris), la serp de garriga (Macropotodon cucullatus), el dragó comú (Tarentola mauretanica) i el dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Les poblacions de tortugues són importants a la zona humida de Tirant. És igualment important la fauna marina, aquesta ha tingut un augment significatiu en l'interior de la reserva marina que hi ha actualment dins dels límits proposats. Paleontologia i riquesa etnològica
A la zona proposta també destaca la presència de restes paleontològiques. Es poden trobar restes de corals, trilobits, braquiòpodes i crinoideos. En les dunespleistocénica hi ha abundants restes de gasteròpodes continentals, mentre que en la Punta des Vernis hi ha un jaciment ric en lamelibranqueos, foraminífers, gasteròpodes i cefalòpodes. En els nivells margosos del Cap de Fornells i Sanitja es hagin jaciments rics en braquiòpodes.
Com la major part del territori insular en tota aquesta zona estan presents nombroses restes arqueològiques. Aquests van des dels assentaments megalítics com Sa Muntanya Mala, Binidonaire, És Pugio Julià, Son Ermità, etc. Però tampoc falten jaciment d'èpoques més recents. Entre aquests destaquen el jaciment romà del port de Sanitja i el castell de l'època musulmana a la muntanya de Santa Águeda.
Però sens dubte el que més personalitat confereix al paisatge antròpic de la zona són les nombroses construccions etnològiques que jalonen gran part del territori. Aquests són d'una gran diversitat. En primer lloc destaquen els omnipresents murs de pedra en sec que delimiten qualsevol porció de terra utilitzable (cultius, pasturatge,boscos, sotabosc, etc.). A aquest tipus de construccions sovint van associats altres elements els confereixen encara més interès: barreres d'ullastre, saltadors, passeres, etc. A més existeixen disperses per tota la zona altres construccions més complexes amb diversos usos: abeuradors, aljubs, barraques per el bestiar, carboneres, forns de calç, Boyer, etc.
La presència d'aquest important patrimoni etnològic no ha de suposar cap trava a la gestió d'aquest territori com a Parc Nacional, ben al contrari la seva presència i restauració pot servir d'exemple i ensenyament de com activitat humana i conservació de la biodiversitat són plenament compatibles.

Ver mapa más grande

domingo, 10 de julio de 2011

FAVARITX GUIA NOCTURNO


El Far de Favàritx està situat a l'illa de Menorca, Balears, Espanya, al cap de Favàritx que forma part del Parc Natural de s'Albufera des Grau juntament amb l'illa de Colom.
El far es va construir el 1922. Per fer-ho es va aprofitar la roca de la zona, per això avui en dia encara podem veure a escassos metres d'ell la pedrera que es va obrir per construir-lo.




És la llum el que en la nit
s'obre al desconegut
per il.luminar els abismes del món?
L'espai tremola en la seva agonia,
en la seva decadència a la mort.
Aquest silenci és un poema d'amor,
un poema no escrit,
una representació de la teva absència.
(Analitzo, interpreto i represento
aquesta impressió que és la poesia).
Busco un abisme.
No hi ha memòria en el silenci,
no hi ha paraules en la veu,
no hi ha vents a la nit.
No hi ha ferides en la boira,
no hi ha sang en el desert,
no hi ha esperança en la penombra.
La llum de la nit dibuixa el temps
com un gargot que no existeix
(Confuses línies en l'espiral de la vida).
Un desordre que la llum no reconeix
és aquesta matèria que aparenta existir
en la il.lusió de la mirada.
I la nit
encarna els sentits de la llum,
els fa seus,
els converteix en instants de silenci.

Els batecs de la nit,
en el temps de la llum,
invoquen al desig.

La llum de la nit s'obri al desconegut:
parcial foscor cap al innombrable.

Paraules no pensades,
silencis,
poemes en l'espai de la nit,
memòries partides pel vent,
gestos d'aigua i firmes dissecades.
I la llum no mor. No mor
en els braços de l'amor,
no declina fins al llac de l'ànima.
No mor. La llum no mor.
La llum viu,
viu en el desig,
viu en l'esperança,
viu en el silenci.
Viu al dia,
viu a la nit.
Viu a la vida,
viu en la mort.
Viu en la memòria,
viu al batec,
viu en els manifestos
del temps,
de la nit,
de l'amor.
I amb ella et busco
entre les columnes de la teva absència.
Et busco amb el pols del meu cos
en aquesta constel inexistent.
La sang negra del meu cos,
la llum interior del meu cos,
s'estenen a la tomba de la nit.
Hi ha sang vessada en aquesta pedra,
hi ha una llum difusa en aquesta veu fosca.

La llum mai mor:
és eterna.
La llum coneix el que no conec,
arriba a allà on els cors tremolen,
on lleons de foc i piràmides de vidre anuncien l'aurora.
La llum tot ho aconsegueix,
lumina els abismes del món
en l'aire de la innocència.
I des d'aquí escric,
des d'aquesta cúpula transparent,
des d'aquesta bombolla.
(Estic en l'espai del que no existeix,
escrivint un poema
a la llum de la nit,
a la teva presència invisible, impossible i desitjada
al desert de la teva absència,
al jardí del món).

I no pots sentir-me,
no pots sentir-me a la llum de la nit,
no hi ha paraules en la meva veu.

No hi ha sang en el desert de la teva absència.
Hi ha sang meva en la tomba de la nit.

(Així analitzo, interpreto i represento
la llum de la nit,
mentre penso en tu en el temple de la teva absència,
en aquesta habitació tancada d'ocells i de veus).

Això és un cant cap a no-res,
una cançó en el silenci,
un poema que escric
entre les estrelles de la teva absència,
entre els murs d'aquest caòtic laberint
on l'amor és la vida.

El silenci és el poema en la llum de la nit.
La meva veu és la meva paraula en el temps de la teva absència.
autor del poema:
Luis Llorente
traducdo al català



Ver mapa más grande


sábado, 9 de julio de 2011

CRIST DEL TORO AL VESPRE


El Santuari de la Verge del Toro és una ermita situada al cim del Toro (la muntanya més alta de Menorca), està consagrada a la patrona de Menorca (la Mare de Déu de Monte Toro "o del Toro").

L'església, on es troba la imatge tallada en fusta de la verge, va ser construïda a partir del 1670 sobre l'antiga església gòtica. Al costat de l'església, formant un dels murs del pati interior del Santuari, es troba una torre de defensa construïda el 1558 sobre l'antiga talaia.

Actualment el santuari és gestionat per una comunitat de religioses franciscanes de la Misericòrdia i serveix d'hostatgeria i posada per a jornades de reflexió i pregària de diferents grups de Menorca.Segons explica la llegenda, la imatge va ser trobada al segle XIII per un pare de l'Ordre de Santa Maria de la Mercè, fundada per Sant Pere Nolasco a Barcelona el 1218 per a la redempció de captius en països musulmans. Aquests monjos van ser acompanyant al rei Alfons III "El Liberal", quan va conquerir l'illa l'any 1287.

En agraïment als serveis prestats, el monarca els va obsequiar amb dues possessions, una a Ciutadella i una altra a uns 3 km de Es Mercadal, l'anomenat Podi de Osterno, conegut avui dia com Llinàritx, on els monjos van construir un convent.Una nit, un ancià pare va veure com s'alçava cap al cel una columna de llum resplendent, des del cim de la muntanya, repetint-se el estrany fenomen en nits successives. Creient es tractava d'una manifestació sobrenatural, va decidir explicar-ho al prior del convent.

A la nit següent, els monjos de la comunitat van pujar en processó fins al cim de la muntanya Toro. Però l'ascensió es feia cada vegada més penosa i difícil, al que calia afegir que tampoc sabien molt bé que camí seguir per arribar a dalt. Tot d'una els va sortir un toro furiós que els va barrar el pas, però en veure el toro la "Creu de Guia" processional i els crucifixos que portaven els monjos, es va amansir i els va guiar muntanya amunt entre la densa mala herba.Sobtadament es van trobar amb unes enormes pedres que obstaculitzaven la marxa de l'expedició. La estupefacció i la sorpresa es van apoderar dels monjos, en contemplar com el toro les envestia amb la seva poderosa cornamenta destruint, quedant novament el camí expedit. Des de llavors, aquest lloc és conegut com el "pas del bou" (el pas del bou). En arribar al cim, l'insòlit animal es va inclinar davant l'entrada d'una cova de la qual sortia una llum prodigiosa i en ella van trobar la imatge de la Verge amb el nen Jesús en braços. Els monjos la van traslladar solemnement al seu convent, però l'endemà va desaparèixer la imatge i la van trobar novament a la cova del cim de la muntanya.

Davant d'aquest miraculós succés els monjos van comprendre que era voluntat de la "Senyora" habitar a la cova del Toro, per la qual cosa van construir en aquest lloc una capella per rendir-li culte i més tard, van construir un convent a on es va traslladar l'ordre de la Mercè.Des del miraculós esdeveniment, el Toro és el centre espiritual de l'illa i lloc de peregrinació per a tots els menorquins, els qui pugen anualment en romeria per venerar la seva patrona, la "Santíssima Verge del Toro", la festivitat se celebra el 8 de maig. En aquesta festivitat la Diòcesi de Menorca celebra la festa de la "benedicció dels vents", també anomenada "benedicció dels termes".Té el seu origen en una antiga tradició cristiana i popular.

Alguns folkloristes la remunten a l'Edat Mitjana. Llavors, l'Església Catòlica a Balears va introduir el costum de beneir els vents el que, al mateix temps, representa la benedicció de la terra i els fruits que dóna a l'home, el que es porta a terme en plena primavera, quan els camps es preparen per donar la collita de l'any agrícola.Aquesta festa se celebrava tradicionalment el 3 de maig a les principals parròquies de Menorca, coincidint amb la commemoració de la festa de la Vera Creu, segons la qual, Santa Elena, al segle IV, va descobrir a Palestina la veritable creu en la qual Jesucrist havia estat crucificat. El dia de la benedicció, que es va passar al diumenge immediatament anterior a la festivitat de la Verge de Monte Toro (8 de maig), consistia en la concentració de totes les parròquies dels municipis al peu de la muntanya. Els fidels participaven en una processó, en què cada parròquia exhibia una creu adornada amb flors i l'escut parroquial.La pujada a la muntanya, de 357 metres d'altura, s'efectuava amb el cant de lletanies. Un cop arribats al cim, al santuari el bisbe presidia l'Eucaristia, amb l'assistència de centenars de menorquins. Després feia la benedicció dels vents i els quatre punts cardinals, amb la lectura d'un passatge de cada un dels quatre Evangelis. La benedicció es feia amb la Veracruz que presidia la cerimònia.



Ver mapa más grande


lunes, 4 de julio de 2011

SES SALINES DE MONGOFRA




És una zona humida d’aigües salabroses tancada a la mar als anys 50 per una restinga (escull artificial submergit). Hi ha una línia de contacte entre materials calcaris a l’oest i arenes vermelles del triàsic a l’est, fet que crea un ambient molt heterogeni tant per l’entorn paisatgístic com ecològic. Aquest punt és una àrea d'alt nivell botànic pel que fa a la vegetació aquàtica i de salobrar. A les voreres es desenvolupa una comunitat abundant de salicòrnies i tamarells. Pel que fa a l’avifauna, les salines d’Addaia són, amb l’Albufera des Grau, el niu d’acollida més important del parc, ja que les seves aigües són permanents tot l’any. L’època d’hivern més idònia per a l’observació d’aus a les salines noves d’Addaia són els mesos de desembre i gener, quan hi podem trobar espècies tan escasses com el rabassot de cresta o tan abundants com les polles d’aigua. Aquestes salines formen part del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Sabies què ...?

La riquesa vegetal del parc natural constitueix un gran atractiu per a moltes espècies d’aus que hi troben una font d’alimentació que el converteix en una estació migratòria de primer ordre a la Mediterrània. Els recomptes que es duen a terme des de fa unes dues dècades estableixen uns paràmetres que varien entre els 8.000 individus a l’hivern i uns 2.000 a l’estiu. Entre ells, trobam més de 90 espècies diferents, entre les quals hi ha un cert nombre que són niadores.







Ver mapa más grande

PLATJA DE MONGOFRA "ES SAVIN o SAVINAR"




DADES GEOGRÀFIQUES I FÍSIQUES:
Municipi: Maó. Altres topònims: platja de Mongofra o Sivinar de Mongofra. Àrees urbanes associades: no n’hi ha. Accés: a peu pel Camí de Cavalls des de Favàritx i desviant-nos en darrer moment cap a la costa. La majoria de la gent hi accedeix per mar, amb embarcacions. Orientació de la platja: est. Superfície de platja: 3.590 m2. Llargada de platja: 150 m. Amplada mitjana de la platja: 26 m. Grau de freqüentació de la platja: baix, en plena temporada. Nombrosa afluència d’embarcacions.
Geologia de l’entorn: Material del carbonífer amb presència del sistema platja-duna de Mongofra.
Composició del sediment: d’origen carbonatat orgànic (+90%), amb alta proporció de gra fi i color blanc.
Espai natural protegit: inclosa dins el Parc Natural de l’Albufera des Grau, l’Àrea Natural d’Especial Interès Me-6 i la Xarxa Natura 2000. La part marina també és parc natural.
SERVEIS DE PLATJA:
Classificació platges CIM: platja de tipus C (natural sense accés rodat).
Distància a l’estacionament: uns 3.500 m aproximadament de Favàritx.
Servei de socorrisme: no n’hi ha.
Altres serveis: no n’hi ha.
ENTORN I PAISATGE
La platja de Mongofra Nou està situada al fons d’un dels nombrosos entrants de mar que presenta la costa en aquest sector de tramuntana. Gràcies a la forma semicircular de la cala i a la seva sortida encarada a llevant, aquest enclavament dóna un bon recer a les embarcacions, fins i tot els dies de tramuntana. La platja està formada per la sortida de dos torrents i es troba encaixada entre dos promontoris. Sobre el promontori situat a l’extrem nord de la platja es desenvolupa un sistema dunar en direcció oest que dóna lloc a una morfologia de dunes remuntants molt espectaculars (climbing dunes), on també es poden apreciar restes de dunes fòssils adossades als penya-segats). A la zona de la sortida del torrent hi ha alguns camps de còdols arrodonits que presenten una erosió diferencial per l’acció del vent.
La platja està associada a masses forestals de savines i pins, que ofereixen ombra al visitant. És des d’aquesta zona boscosa, per allà on trenca el segon torrent , per on s’arriba fins a la platja veïna de s’Enclusa, caminant 10 minuts seguint un camí paral·lel a la costa.
PLANTES I VEGETACIÓ
En aquesta platja podem veure un dels arenals millor conservats de l’illa pel que fa a la vegetació i que, a la vegada, té un elevat interès per les dimensions en alçada que assoleix. En conseqüència, hi podem veure bona part de les espècies vegetals habituals dels sistemes dunars de la tramuntana de l’illa.
Dins la platja, a primera línia, la vegetació pionera està poc representada. La causa és que la superfície de platja és relativament reduïda, de manera que a pocs metres de la línia de costa les dunes s’aixequen de manera sobtada amb una alçada considerable. En aquesta primera formació de dunes, destaca una vegetació consolidada de borró (Ammophila areanaria), acompanyada d’una llarga llista de petites plantes herbàcies com ara trèvol mascle (Lotus cytisoides), carc marí (Eryngium maritimum), cent nusos de la mar (Polygonum maritimum), campaneta de la mar (Calystegia soldanella) (vegeu foto esquerra dalt), panconia de platja (Reichardia tingitana), l’endèmica camamil·la de la mar (Senecio rodriguezii) o una petita umbel·lífera que ha anat a menys a les altres platges per l’excés de freqüentació humana: Pseudorlaya pumila. Aquesta vegetació forma una franja d’uns deu metres i a continuació l’arenal ja comença a pujar pel coster que rodeja la cala i, com a conseqüència, el canvi en la vegetació és important. El borró desapareix i a les plantes herbàcies, que es fan més escadusseres, les acompanyen petits arbusts, alguns d’ells endèmics: camots (Scrophularia ramosissima), herba de cotó (Thymelaea velutina) (vegeu foto esquerra baix), camamil·la de Menorca (Santolina magonica). A mesura que es va pujant, aquesta vegetació deixa pas a la marina de xipell (Erica multiflora) i romaní (Rosmarinus officinalis), i a la comunitat de socarrells en els llocs més exposats al vent amb espècies com ara el socarrell gros (Anthyllis hystrix) (vegeu foto dreta baix), la frígola (Teucrium marum subsp. spinescens) o la socarrella (Astragalus balearicus).
ANIMALS
La presència del pinar i del sivinar tant a la vora de la platja dóna la possibilitat d’observar o, si més no, de sentir la fauna que habita els ambients forestals des de la platja estant. Els animals més fàcilment detectables del bosc són els ocells forestals i, entre ells, un dels més visibles és el tudó (Columba palumbus). Aquest és semblant al colom comú però molt més gros i és fàcil de diferenciar per les taques blanques de les ales i del coll. Es pot observar a 4
qualsevol massa forestal de l’illa tot l’any, on cria cada primavera. Un altre ocell forestal fàcil de veure és la tórtora (Streptopelia turtur). Aquesta és més petita que la tórtora turca i es distingeix per una taca barrada de blanc i negre molt característica que presenta al costat del coll. És una espècie migradora transahariana, i a Menorca la podem observar durant els mesos de cria i als passos migratoris. Un bon representant de l’avifauna forestal menorquina és el tord negre (Turdus merula) (vegeu foto). Els mascles són de color negre amb el bec i l’anell ocular de color groc intens, i les femelles tenen el plomatge més marronós. És un ocell sedentari i abundant que es pot observar durant tot l’any als boscos i a les terres agrícoles amb zones arbustives associades.
Els mamífers carnívors estan representats a la fauna forestal de Menorca per dues espècies: el mostel (Mustela nivalis ) i el mart (Martes martes ssp. minoricensis). Aquest darrer és el mamífer terrestre més gros de Menorca i pot arribar a fer 50 cm de cap i cos, i 25 cm de cua. És difícil observar-lo pel seu caràcter amagadís, però la seva presència és fàcilment detectable pel costum de dipositar els excrements damunt pedres i parets seques per marcar el territori.
DINS LA MAR
El fons d’aquesta cala és majoritàriament arenós. Aquest tipus de fons és el menys atractiu des del punt de vista de l’observador de la flora i la fauna marines, ja que la majoria d’animals que hi viuen ho fan enterrats a l’arena i no són visibles. Però afortunadament, el fons més proper als marges de la cala és rocós i alberga comunitats d’algues molt interessants amb gran varietat d’espècies del grup de les Cystoseira. Aquestes algues són molt vulnerables a diversos tipus d’impactes com ara la contaminació i, avui dia, estan desapareixent de nombrosos llocs de la Mediterrània.
També a prop dels marges, però a més fondària, hi creixen tant l’algueró (Cymodocea nodosa) com la posidònia . Aquestes són plantes superiors adaptades a la vida en el medi marí i que, a diferència de les algues, tenen arrels, tiges i fulles i, a més, floreixen i donen fruits a la tardor (els anys amb condicions favorables).
A la platja destaca la presència d’una caseta d’aspecte singular. És l’anomenada caseta des senyor de Mongofra, una construcció particular utilitzada pels propietaris de la finca per gaudir de la platja .


Ver mapa más grande

sábado, 2 de julio de 2011

PORT DE MAO NIT "ZONA SA LLIGA"




Informació especifica:
Port de Maó dades tècniques:

Situació: latitud: 39 º 52,0 'N longitud: 004 º 18,8' E
Règim de vents: regnants SW, dominants NE
Temperatura mitjana anual 17,9 º C
Marees: no hi ha
Bocana: orientació SE
amplada 180 m
calat: 12 m
Superfície terrestre: 372.155 m2
Superfície de làmina d'aigua zona I: 313,12 ha
Calats de 3 a 9 m
Molls i embarcadors: 5449 m
Rampes RO-RO: 5
Remolcadors: 1
Grues de moll: 3
Estacions marítimes: 1
Recollida de Residus oliosos, sòlids i aigües residuals
Passarel mòbils 1
Elevador d'embarcacions de 2 fins a 50 TN
Llocs de atranque: 1.460


Introducció:
- El port de Maó, el segon port més gran d'Europa, és un port natural amb un longitud de gairebé sis quilòmetres des de la bocana a la Colàrsega, amb una adreça pròxima "aquest oest" protegit dels vents del nord, vent de tramuntana , els mes forts del mediterrani occidental, de manera que des de temps immemorials els ports de Menorca en general i molt especialment el de Maó per la seva peculiar característiques ha estat usat com a port refugi per a les embarcacions de totes les mides, des de fa segles, que dubta possible, que les increïbles dimenciones del Port de Maó donaven major interès per als navegants i marins quan els vents posaven en perill els seus navilis.

- El Port de Maó per la seva extraordinària extensió, una mica més de sis quilòmetres, disposa d'aigües molt tranquil, si a això li sumem que el mar mediterrani no té marees, fa que el visitant tingui la sensació d'estar contemplant un majestuós llac, més que un port de mar, ia més en ser un port natural el paisatge dels seus marges són d'una gran bellesa, esquitxat per les viles de l'ribera nord i la pròpia ciutat de Maó sobre la costa sud.

- Les característiques, excepcionals, del port de Maó, tant per la localització geogràfica del port de Maó, és un punt clau a la Mediterrània occidentals.

- Menorca es troba a mig camí entre Europa i el nord d'Àfrica i en la ruta des de les illes de Sardenya, Còrsega i Itàlia o Grècia, així com dels navilis procedents del mar Roig i tota la zona del Mediterrani oriental, que es dirigien camí de l'estret de Gibraltar, i on les Illes Balears, són les ultimes illes de la ruta, i menorca la primera d'elles, a més el port de Maó, disposat en línia amb la ruta des de l'exterior de la Mediterrània, el que li conferien un caràcter refugi obligat per a les embarcacions amb dificultats o les que els sorprenia el vent de la tramuntana, molt conegut pels marins que naveguen aquestes aigües en especial els de la costa sud de França, zona del Golf de Lleó i tota la costa est de la Mediterrània Espanyol (mediterrani occidental)

- Però, és que les característiques geogràfiques del Port de Maó, i sobretot paisatgístiques, fan del Port de Maó, un emblema per al reclam turístic de Menorca i especialment de la Ciutat de Maó, amb uns atractius que fan les delícies dels visitants de qualsevol procedència, prova d'això és que fins i tot els mateixos maonesos, són assidus a donar passejos per les voreres del port especialment la qual discorre del costat de la làmina d'aigua, al costat de les embarcacions atracades als molls i pantalans de amarratges

- Però és que les vistes des de la part alta de la Ciutat de Maó, amb nombroses àrees amb accés a la carniza portuària li confereixen un altre atractiu de gran interès turístic i especialment valorat en els moment d'esdeveniments com els focs artificials aquàtics o des de l'illa pinto jo l'Illa del Rei que reuneixen milers d'observadors des de tots els punts de les passejades costaners entre els quals s'inclouen els de la urbanitzacions de la costa nord, cala Llonga, cala Rata

- Com és d'esperar, la llarga trajectòria del port de Maó i els anys que Menorca porta rebent turistes de totes les latituds del món, han fet que el port de Maó es mantingui en òptimes condicions i ha potenciant l'ús de l'oci nàutic, prova d'això és que el port de Maó s'ha integrat el el consorci de Estacions Nàutiques de Menorca, integrat pels ports de Menorca de Port de Ciutadella, Port de Fornells, amb el propòsit d'oferir als navegants tot el que requereix tant en condicions normals d'una visita de plaer com per a les situacions de reparacions d'avaries o d'emergència.

- El Port de Maó és un port modern en un entorn natural i tècnicament ben dotat i completa oferta de serveis per a tripulants i passatgers o vaixells, comptant amb un complet sector de reparacions i tallers mecànics, tant per a rescat o reparacions d'embarcacions al mar com amb grues de gran tonatge per a reparacions en sec i comptant amb diverses àrees de marina en sec.

- També podrà trobar diverses botigues especialitzades en materials eines bricolatge ferreteria i complements per al navegant en la qual s'inclouen la venda de productes d'alta tecnologia ràdio transmissors radiobalises dispositius de comunicació i posicionament global.
A més trobés informació meteorològica, per a tota l'àrea del mediterrani i especifica per a l'àrea de Menorca, accés a Internet, etc.

- Disposa de tots els tipus i estils per a l'amarratge o atranque, molls pantalans flotants illes flotants camps de bollas i àrees d'àncora lliure, distribuïts en totes les àrees del port, on el visitant pot escollir entre els molls davant Maó amb totes les avantatges dels serveis d'una ciutat i al davant mateix de la frenètica activitat turística o la costa nord menys urbanitzada i amb àmplies zones de costa natural amb molls jo pantalans de reduïdes dimensions, més relaxats i tranquils però amb els serveis del moll comercial.

- Les condicions paisatgístiques envejables del port de Maó, que conviden al passeig pel seu reviera o visitant les poblacions de Maó, Es Castell i les urbanitzacions residencials de Sol de l'Est,
Santana, o la més recent Cala Llonga en la costa nord, davant mateix de Maó

- El "Port de Maó" concentra la major àrea lúdica d'oci i esbarjo de l'àrea de ponent de l'illa, amb una oferta amplíssima i variada oferta gastronòmica, tant en els tipus i estils de plats, com en els preus.

- Entre la gran oferta de serveis lúdics, podrà trobar una gran varietat de serveis d'excursions, tant per visitar altres punts de l'illa de Menorca, com el propi port, les anomenades "Orenetes" vaixells d'excursions d'esbarjo que diàriament fan recorreguts pels voltants del port amb servei de locució en diversos idiomes o si ho prefereix pot llogar una embarcació, amb o sense patró de vaixell per fer un recorreguts lliure pel port o les cales de l'illa, si busca que ho guiïn, existeixen empreses que vaixells o grans catamarans fan recorreguts de mig dia, dia sencer i fins i tot dos dies, per donar la volta a la illa on es menja en les embarcacions o en les cales amb serveis ja reservats per al grup d'excursionistes

- Però, en caure la tarda és on el port de Maó, inicia la seva transformació, la seva llarga, molt llargues voreres s'omplen de transeünts passejant, abans o després de sopar, prenent un gelat i contemplant els iots i vaixells amarrats als Muller i pantalans,

- A però és la nit on el gran port de Menorca llueix en tot el seu esplendor i pren la seva veritable dimensió d'un punt de reunió obligat, de epicentre de la gran vida nocturna de l'àrea de ponent per a tothom qui busca un llocs on escoltar música mentre es beu una copa, o es pren un sopar disposant de llocs de música molt selecta i fins i tot música en viu, jazz grups musicals o els més selectes restaurants al costat del mar

- A la nit no només té l'oferta de les terrasses i Pub de copes, les nits del port es complementes mes encara amb les botigues de roba subvenir productes típics i fins i tot botigues nàutiques especialitzades de música adquireixen tota la seva dimensió.

- Per acabar destaquem com una visita obligada que no ha de deixar de veure ens referim als obradors de i botigues dels mestres ceramistes "ceràmica menorquina" una activitat de llarga tradició a l'illa de Menorca, i les botigues de Sabates de Menorca altre producte de la indústria menorquina de gran arrelament.

- Al final també recomanar una visita que li resultés curiosa i molt interessant, i segur que gustosa, vesteix la destil · leria de la beguda típica menorquina per excel.lència, ens referim a les destil.leries del famós "Gin Xoriguer" situat al costat de l'estació Marítima de Maó, on es pot fer un recorregut històric de la producció del Gin de Menorca, herència del període colonial anglès a Menorca i també podrà fer cates per a provar de diferents productes de la destil, Gin, Herbes però amb cura gairebé tots d'alta graduació d'alcohol.


Ver mapa más grande

ILLA DEL REI VESPRE


L'illa del Rei (Illa del Rei en català) és un illot de forma triangular amb una extensió de 41,177 m², del port de Maó, situat davant del poble d'Es Castell (al sud) i de Cala Llonga (al nord), en Menorca. Compta amb dos embarcadors, un al nord ("Moll de ses Monjos") un altre al sud, recentment reformat per donar més facilitats als visitants de l'illa.
L'illa del Rei, així anomenada per ser el lloc on va desembarcar el rei Alfons III l'any 1287, quan va arribar per conquerir l'illa als musulmans.
Està caracteritzada per la silueta de les ruïnes de l'antic hospital militar, construït pels anglesos al segle XVIII. Durant la dominació britànica la hi va cridar Bloody Island (illa sagnant) per les seves funcions d'hospital. El recinte va funcionar fins a mitjans del segle XX, quan va ser abandonat i es va iniciar una profunda decadència. Actualment, a través de l'associació d'Amics de l'Illa de l'Hospital (Amics de l'Illa de l'Hospital), s'està recuperant l'illot i està previst que les tasques finalitzin el 2011, amb un pressupost de 3,5 milions d' €.
També es conserven encara les restes d'una basílica paleocristiana del segle VI d. C.
En aquest illot viu una sargantana endèmica, la Podarcis lilfordi balearica.
Història

L'Illa del Rei va ser ocupada nombroses vegades per diferents nacionalitats, va ser usada per a diverses activitats, posseeix una basílica cristiana i sobretot cuidar de nombrosos soldats.
-Segle VI-Basílica Paleocristiana.
-1287 - El rei Alfons III d'Aragó va desembarcar a l'illa abans d'emprendre la conquesta de Menorca, que es trobava sota domini musulmà.
-1711 - L'Almirall anglès John Jennings va manar construir un hospital a l'illa.
-1713 - Primera dominació Anglesa (Tractat d'Utrecht). L'hospital es posa en funcionament però no tenia una reputació favorable, d'allí el nom anglès de Bloody Island (Illa Sagnant)
-1756/1763- Dominació francesa.
-1763 - Segona dominació Anglesa (tractat de París).
-1771/1776- Reforma, reparació i obres a l'Hospital.
-1781 - Desmantellament de l'Illa del Rei per a la construcció de la fortificació de Sant Felip, per ordre del Duc de Crillón.
-1782 - Segona dominació Espanyola (Tractat de Versalles)
-1784 - Canvi de la capella protestant construïda pels anglesos per una Capella dedicada a Sant Carles. Construcció de l'edifici Sud paral.lel a l'hospital i sales d'emmagatzematge.
-1798 - Tercera dominació anglesa.
-1802 - Dominació espanyola (Tractat d'Amiens).
-1821 - Habilitació de l'illa per la gran epidèmia de febre groga en Llatzeret
-1830 - Espanya dóna permís a França per utilitzar l'Hospital de l'Illa per tenir cura dels soldats ferits de la guerra d'Alger.
-1833 - Amèrica utilitza la illa com a magatzem i taller i com estació a la Mediterrània.
-1840/1843- Els francesos el fan servir com a dipòsit de carbó.
-1843 - Hospital Militar amb gran prestigi durant més d'un segle. Es van fer grans establiments restaurant l'ala sud.
-1888 - Descobriment de la Basílica Paleocristiana de 32m2. Es constata que l'illa va ser habitada al segle VId.C
-1964 - Trasllat de l'Hospital ac / Vasallo, Maó per les dificultats de portar els ferits a l'illa.
-1979 - Declaració de Monument Històric-Artístic i Arqueològic de caràcter Nacional, la Basílica i construccions adjacents.
-1985 - Propietat de l'Ajuntament de Maó. Abandonament.
-2004 - Es crea l'Associació "Amics de l'Illa de l'Hospital" Es comença a restaurar, rehabilitar i tenir cura de la Illa del Rei.
Arquitectura

El 1979 El Govern d'Espanya va declarar l'illa del Rei com un Monument Històric-Artístic i Arqueològic de caràcter Nacional, la Basílica i construccions adjacents.
Aquí esmentarem certes característiques de l'arquitectura de l'edifici Hospital de l'ala Nord i de les construccions més ressenten de l'ala Sud.
Es desconeix l'arquitecte de l'edifici central, però a partir de diversos estudis efectuats pels "Amics de l'Illa de l'Hospital" durant el mes de gener del 2009, podríem trobar certes similituds entre els Hospitals de Londres: The Royal Hospital Chealsea i Greenwich Naval Hospital. Dos edificis el arquitecte és Sir Christopher Wren (1632 - 1723) i que els dos hospitals segueixen el mateix estil que l'edifici central de l'illa del rei.
L'Hospital va ser construït per ordre del comandant cap de l'esquadra del mediterrani John Jennings l'any 1711. Va ser construïda en l'ala Nord de l'illa amb vista centrada en l'obertura del port. Aquesta construcció va ser senzilla, espaiosa i ventilada, suficient per a les demandes de l'època.
En el 1771 fins al 1776 es van efectuar els canvis a l'edifici de l'Hospital i que perduren fins al'actualitat. Un hospital de dues plates, en forma de "U" al voltant d'un ampli jardí dividit en tres parts per tres camins que es dirigeixen a la torre central. Les finestres amb vista a la bocana del port són petites obertures, mentre que la vista cap a l'obertura del port es caracteritza per àmplies vistes, passadissos decorats per grans arcs oberts i grans columnes per subjectar l'estructura. La planta baixa té un corredor obert al pati mitjançant arcs que tenen com a funció fer de contraforts per l'edifici central, però que harmonitzen amb la resta de l'edifici. Els arcs formen una part important de l'edifici ja que accentuen aquest aspecte barroc i posa en pràctica els estudis d'aquesta època, com el retorn del nombre d'or, la secció àuria ... aquest número és present en tots els arcs de l'Hospital, accentuant així la bellesa clàssica. L'eix central de l'edifici és la torre quadrangular que s'eleva sobre els altres edificis, marcant així la seva importància. La torre marca la jerarquia de tot el conjunt.
Entre les reformes efectuades pels espanyols l'any 1784 destaca la construcció dels edificis d'emmagatzematge en l'ala sud, prop de la basílica Paleocristiana (que no va ser descoberta fins a 4 anys més tard i que sorprenentment no va patir grans danys per les construccions) la qual consta d'un edifici d'una planta, amb forma de "E" amb direcció cap a l'obertura del port, és un edifici senzill, pla, sense escales, amb nombroses portes i de fàcil desplaçament pel gran nombre de passadissos entrellaçats. Les sales són estretes i escassament il.luminades. L'estructura és senzilla, no hi ha columnes, ni arcs. A més d'aquests canvis, també es va substituir la capella protestant per una capella en honor a Sant Carles, decorada amb petits i senzills llenços i un altar en honor a aquest sant. A més la illa consta d'un petit edifici en pujar el moll del Sud anomenat "Casa del Capellà". Aquest edifici també va ser aixecat pels espanyols amb l'objectiu de tenir un capellà a l'illa. Aquest edifici és senzill i pla amb caràcter, amb cert aire romà per les seves línies, la manca d'arcs i curvatures.
Actualment els amics de l'illa del rei han reformat diverses aules, convertint diverses sales de l'edifici central en museus, sales d'exposicions, la sala italiana on s'esmenta la intervenció dels italians a l'illa durant el segle XX, biblioteca, recreacions de les sales en les èpoques passades, sala de conferències, la sala de la farmàcia més la seva àrea de plantació d'herbes medicinals, la recuperació de la capella protestant ... A més de la restauració de la "Casa del Capellà" com a seu dels "Amics de l'Illa de l'Hospital"
L'illa del rei comparteix una gran varietat d'estils en un espai reduït: l'aire barroc de l'ala nord: l'Hospital, la senzillesa de l'ala sud ia més l'aire romà de la "Casa del Capellan"




Ver mapa más grande
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...