sábado, 23 de abril de 2011

CAMI DE CAVALLS " DESDE CALA ALCAUFAR A LA TORRE"






.







HISTORIA
ANTIGUITAT:
La documentació escrita més antiga trobada sobre el Camí de Cavalls, és del segle XVII on es confirma que el Camí de Cavalls ja l'empraven els seus avantpassats!!

Aquí podeu veure un petit recull de l'origen i documents existents sobre el Camí de Cavalls:

1331- Div
ersos autors situen l’origen del Camí de Cavalls cap a l’any 1331, relacionat amb la institució de les cavalleries per Jaume II de Mallorca, el 1300, obligant a mantenir un cavall armat per a la defensa i custodia de l’illa, i que: “va originar l’apertura d’un camí de circumvalació de Menorca que de bon principì no tenia altra indicació que els portells oberts en les pareds dels llocs pel lliure pas dels cavallers encarregats de vigilar la costa”

1373 i 1385- Al llibre Vermell, Pere IV rei d’Aragó, “...los caminos generales permanezcan abiertos, por los cuales las gentes puedan pasar é ir a los lugares, a los cuales tengan camino y hayan acostumbrado atravesar para disfrutar de las playas y pescar... bajo pena de quinientos florines de oro a cada uno que haga lo contrario”.

1683- Llibre del Reial Patrimoni, Causas de Naufragios de 1681 a 1686, el testimoni de l’alferes Bernat Arguimbau:
“lo que sé es que les possessions maritimas estan obligades en donar el Camí de Cavallers condret com se acostuma en la vorera del mar” i que “les possessions maritimas donen el Camí dels Cavallers a la vorera del mar conforme es consetud y he sentit dir á mos antepassats...”

ENTRE ELS SEGLES XVII al XIX-
Es construeixen al llarg de la costa menorquines talaies i torres de defensa costaneres, per la vigilància i la defensa de l’illa de les incursions pirates o militars contràries.
Aquestes torres doncs són posteriors a l’inici del Camí de Cavalls, encara que moltes es van construir a prop del camí per aprofitar d'arribar-hi amb facilitat.

1736- Durant la primera dominació anglesa, el governador Richard Kane considerà el Camí de Cavalls com un “Camí Reial” i ordenà de mantenir-lo net i transitable com sempre s’havia fet.

1758- (en plena dominació francesa 1756-1763) Baix el Govern del Comte de Lannion, es realitza “l’afirmat i eixamplament del camí de circumvalació o de Cavalls amb el fi de servir les bateries i atalayes de la costa...”
Carta als jurats de l’illa:
“Havent ja acabat de fer acomodar en la forma deguda el Camí de Cavalls, qui volta tota l’illa... Essent esta util, y necessari esper que V. Mag. Faran son dever...” (Arxiu Històric Municipal de Ciutadella).

1780- Primer planell trobat que conté el Camí de Cavalls, realitzat pel cartògraf Louis Stoki d’Arc de la Rochette.

1782- El Comte de Cifuentes, capità general de Menorca, “por cuanto conviene al Real Servicio que los caminos llamados de Cavallos esten abiertos y del todo libres y compuestos... de poderse libremente transitar por los mismos lugares por donde dichos caminos han siempre pasado con las marcas correspondientes y acostumbrado antiguamente...”

1972- La Delegació d’Hisenda: “en el inventario de Bienes del Estado aparece la Torre conocida por “Rambla”... para hacer constar registralmente el acceso mediante el antiguo camino de circunvalación, que unia a todas las Torres de Menorca, el cual se conoce con el nombre de “Camí de Cavalls”.
Igualment, al registre de la propietat, figuren les altres torres de defensa costaneres.

Nota final: Als diferents arxius municipals i històrics de Menorca, existeixen moltíssims de documents, tants civils com militars, sobre el Camí de Cavalls i el seu ús públic. La majoria són a partir del segle XVIII i per açò alguns autors, mancats d’altres documents, deien que els anglesos o francesos van fer el Camí de Cavalls, quan aquests només realitzaren una reconstrucció i rehabilitació del vell camí. Com també ho argumentà en Francesc Hernàndez Sanz.
Però com s’ha vist més amunt al segle XVII, concretament el 1683, l’alferes Bernat diu que el Camí de Cavalls ja l’empraven els seus avantpassats, i fins tot, en Richard Kane el 1736, diu que el vol transitable com sempre s’havia fet.
Unes referències molt importants, les quals donen peu i ens poden fer arribar fàcilment a la hipòtesis de Rafael Oleo i Quadrado, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Austria, Francesc Martí i Camps i Josep Mascaró Pasarius, que situen l’origen del Camí de Cavalls cap a l’any 1331.
I, encara que faltin documents que certifiquin aquesta data, queda ben clar que el Camí de Cavalls no és del segle XVIII i que és molt anterior a les dominacions franceses i ingleses. Al segle XVII es confirma que ja s'emprava antigament...

ESTE TRAMO:
RECORRIDO SENCILLO. 35Minutos aprox.

recorrido perteneciente al itinerario de cala Sant Esteve a Alcaufar o Punta Prima a Alcaufar

JO TENIA UNA CASETA VORA EL MAR


La Balada del Lucas
Ortega Monasterio

Jo tenia una caseta vora el mar

jo tenia un jardi florit i un cel de pau

jo tenia una barca i unes xarxes a la platja

i una dolça matinada al despertar.

Quan vingueren gent de fora, gent del nord

gent extranya que jugaven a l’amor

jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia

i la cala que era el meu món.

Ara hi penso dia i nit amb aquell jardí florit

i amb la mare que esperava el meu record.

I en la cala solitaria quan el so de la guitarra

li portava una cançó

Quan vingueren gent de fora, gent del nord

gent extranya que jugaven a l’amor

jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia

i la cala que era el meu món.

Ara hi penso dia i nit amb aquell jardí florit

i amb la mare que esperava el meu record.

I en la cala solitaria quan el so de la guitarra

li portava una cançó

Fins l’aroma dels meus pins i les flors del meu jardí

tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.

Ja no em queda ni la vela de la barca marinera

ni la cala........ que era el meu món.

El meu món el meu món.

PONT SOBRE AIGUES TURBULENTES "PONT AL GRAO"


Quan estiguis aclaparat
i et sentis insignificant,
quan hi hagi llàgrimes en els teus ulls,
jo les secaré totes;
estic al teu costat.
Quan les circumstàncies
siguin adverses
i no trobis amics,
com un pont
sobre aigües turbulentes,
jo em desplegaré ...
Com un pont sobre aigües turbulentes,
jo em desplegaré.

Quan et sentis deprimit i estrany,
quan et trobis perdut,
quan la nit caigui sense pietat,
jo et consolaré,
jo estaré al teu costat.
Quan arribi la foscor
i et emboliquin les penes ...
com un pont sobre aigües turbulentes
jo em desplegaré.

Navega, noia platejada ... navega ...
ha començat a brillar la teva estrella,
tots els teus somnis es veuran botigues de queviures,
mira com resplendeixen.
Si necessites un amic,
jo navego després de tu.
Com un pont sobre aigües turbulentes,
alleujaré teus pensaments.
Com un pont sobre aigües turbulentes ...
alleujaré teus pensaments.
CASTELLANO
Cuando estés abrumado
y te sientas insignificante,
cuando haya lágrimas en tus ojos,
yo las secaré todas;
estoy a tu lado.
Cuando las circunstancias
sean adversas
y no encuentres amigos,
como un puente
sobre aguas turbulentas,
yo me desplegaré...
Como un puente sobre aguas turbulentas,
yo me desplegaré.

Cuando te sientas deprimido y extraño,
cuando te encuentres perdido,
cuando la noche caiga sin piedad,
yo te consolaré,
yo estaré a tu lado.
Cuando llegue la obscuridad
y te envuelvan las penas...
como un puente sobre aguas turbulentas
yo me desplegaré.

Navega, muchacha plateada... navega...
ha comenzado a brillar tu estrella,
todos tus sueños se verán colmados,
mira cómo resplandecen.
Si necesitas un amigo,
yo navego tras de ti.
Como un puente sobre aguas turbulentas,
aliviaré tus pensamientos.
Como un puente sobre aguas turbulentas...
aliviaré tus pensamientos.

AUTORES:
SIMON AND GARFUNKEL

viernes, 22 de abril de 2011

TEUS FANTASMES


"TEUS FANTASMES"

Són aquestes pors que no pots assumir,
però que has d'afrontar
perquè es puguin anar.
Són aquests dracs que van cap a tu
i que amb el seu foc et volen ferir.
Foc que no existeix però que tu veus
i que mai dorm mentre tu li dés
el que necessita per ser-te fidel.
Foc que et crema, de cap a peus.
Ungles que et s'esquincen teixits i pell.
Por és el gegant que va crear el teu ésser,
gegant camina seguint la teva veu,
atraient a la por
com atrau la mel
al qual el desconsol
li arriba a vèncer.
Vine a mi, fantasma!!
veuen, deixa't veure!!
vull alliberar,
ser negre cavall,
galopar al vent
sense res témer.
Vull veure't prop
i saber què fer.
Veure el meu angoixa morta
i lliure el meu ésser.
Ara que has arribat
jo et desafiament
i en fer-te meu,
t'has evaporat.
Adéu fantasmes!!
Adéu per sempre,
ja la por va passar,
suor del meu front,
aviat es va assecar.

Poema en castella de:
Xoshuega

VELELLA "MEDUSA VELERO"


Phyllum Cnidaria / Cnidaris
Classe Hydrozoa / Hydrozoa
Ordre Hydro
Família Velellidae
Velella velella
Veler
Mida:
De 5 a 6 cm
Profunditat:
Totes
Hàbitat
Res lliure i pot formar grans grups. Es troba a la deriva i dipositada a la platjadesprés d'un temporal.
La colònia penja d'un aparell nedador discoide. una cresta o vela longitudinaltransparent amb reflexos blavosos i verds. utilitza el vent per moure's.
Posseeix un verí urticant, però no és perjudicial per a l'home.
Es troba en tot el litoral.
Aquesta espècie està constituïda per una colònia de pòlips amb funcionsdiferenciades: nutrícies, reproductives i defensives. La colònia penja d'una disconedador de fins a vuit centímetres de diàmetre, que posseeix una cresta a manerade vela longitudinal transparent, amb reflexos blavosos i verdosos.

Flota en la superfície d'alta mar, en totes les regions tropicals i subtropicals del món.Com no tenen un mecanisme actiu de desplaçament, quan són arrossegades pelvent a les platges, moren sense remei.

Els pòlips reproductius, els gonozoides, produeixen petites meduses que es fixen alfons del mar, on alliberen les cèl lules sexuals, que en fecundar, originen un petit pòlipque emergeix a la superfície.

Posseeix un verí urticant que resulta inofensiu per als éssers humans.
(maig 2002) Durant la segona setmana de maig 2002 una plaga de petites meduses"veler" (Velella velella) ha recalat a les costes de l'illa de Menorca en ple centre de la Mediterrània. Milers d'exemplars d'aquesta medusa s'han dipositat a les platgesarrossegades pels forts temporals. No es coneix la seva procedència exacta encara que aquest tipus de meduses suren a la deriva a la Mediterrània formant gransgrups. La medusa veler, encara que és urticant, no afecta a l'home.
CASTELLANO
Phyllum Cnidaria / Cnidarios
Clase Hydrozoa / Hydrozoos
Orden Hydroida
Familia Velellidae
Velella velella
Velero
Tamaño:
De 5 a 6 cm
Profundidad:
Todas
Hábitat
Nada libre y puede formar grandes grupos. Se encuentra a la deriva y depositada en la playa tras un temporal.
La colonia cuelga de un aparato nadador discóide. Posee una cresta o vela longitudinal transparente con reflejos azulados y verdes. utiliza el viento para moverse.
Posee un veneno urticante, pero no es perjudicial para el hombre.
Se encuentra en todo el litoral.
Esta especie está constituida por una colonia de pólipos con funciones diferenciadas: nutricias, reproductivas y defensivas. La colonia cuelga de una disco nadador de hasta ocho centímetros de diámetro, que posee una cresta a modo de vela longitudinal transparente, con reflejos azulados y verdosos.

Flota en la superficie de alta mar, en todas las regiones tropicales y subtropicales del mundo. Como carecen de un mecanismo activo de desplazamiento, cuando son arrastradas por el viento a las playas, perecen sin remedio.

Los pólipos reproductivos, los gonozoides, producen pequeñas medusas que se fijan al fondo del mar, donde liberan las células sexuales, que al fecundarse, originan un pequeño pólipo que emerge en la superficie.

Posee un veneno urticante que resulta inofensivo para los seres humanos.
(mayo 2002) Durante la segunda semana de mayo 2002 una plaga de pequeñas medusas "velero" (Velella velella) ha recalado en las costas de la isla de Menorca en pleno centro del Mediterráneo. Miles de ejemplares de esta medusa se han depositado en las playas arrastradas por los fuertes temporales. No se conoce su procedencia exacta aunque este tipo de medusas flotan a la deriva en el Mediterráneo formando grandes grupos. La medusa velero, aunque es urticante, no afecta al hombre.O

QUEIXAL DE VELLA "ESTRELLA" HYOSERIS RADIATA



COMPOSITAE
Hyoseris radiata és una espècie de plantes herbàcies de la família de les asteràcies.És originari de la regió del Mediterrani.
el nom meorquin ludeix a la seva foma de fulles "Queixal de vella", també a primeralínia de mar vulgarment proitegiendose darrera d'un socarrells, esquerdes de roca.
floreix tot l'any.
descripció
És una planta herbàcia perennifòlia amb les fulles reunides en una roseta basal, sónfulles allargades però molt dividides en lòbuls triangulars, un d'ells terminal. Elscapítols estan sobre un peduncle erecte bastant llarg, les flors són de color grocintens. La diferenciarem de Hyoseris scabra en què aquesta és molt més petita, elspeduncles florals normalment estan aplicats a terra i són curts i rígids, i sobretotperquè aquests peduncles estan inflats just per sota del capítol.
hàbitat
Es troba en pastures, erms, zones rocoses, murs, marges de camps i camins.
citologia
Nombre de cromosomes de Hyoseris radiata (Fam. Compositae) i tàxonsinfraespecífics 4 2n = 16.
castellano
Hyoseris radiata es una especie de plantas herbáceas perteneciente a la familia de las asteráceas. Es originario de la región del Mediterráneo.
el nombre meorquin alude a su foma de hojas "queixal de vella", tambien a primera linea de mar vulgarmente proitegiendose detras de un socarrells, grietas de roca.
florece todo el año.
descripcion
Es una planta herbácea perennifolia con las hojas reunidas en una roseta basal; son hojas alargadas pero muy divididas en lóbulos triangulares, uno de ellos terminal. Los capítulos están sobre un pedúnculo erecto bastante largo, las flores son de color amarillo intenso. La diferenciaremos de Hyoseris scabra en que ésta es mucho más pequeña, los pedúnculos florales normalmente están aplicados al suelo y son cortos y rígidos, y sobre todo porque estos pedúnculos están inflados justo por debajo del capítulo.
habitat
Se encuentra en pastizales, baldios, zonas rocosas, muros, márgenes de campos y caminos.
citología
Número de cromosomas de Hyoseris radiata (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos 4 2n=16.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...