domingo, 9 de enero de 2011

Sorry Big


Han pasado ya varios meses sin colgarme en cuello la vieja cámara de fotografías, hoy relució cielos dispersos, leve brisa, y una vieja voz que me reclamaba, la voz de mi viejo amigo, de mi confidente silencioso, de mi hermano mayor.
volví con los días transcurridos, sin un porque, sin motivo aparente, al verme de nuevo ante el, entendí quien me reclamaba, ya hacia demasiado tiempo de que no comentábamos nada, ni siquiera las emociones de estas fiestas pasadas, con leve disimulo pedí disculpas alce la cabeza y volví a guiñarle, el tras ese sol respondió como si el tiempo no hubiese transcurrido, cogí de la mano de mi acompañante y pude pasear entre aromas marinos, y un resplandeciente sol que en épocas de frio uno agradece.
Recorrido por ese prado de rocas y espumas, de verdes áridos y ocres mezclado en duros grises, un majestuoso azul turquesa y como siempre una profunda calma.
han passat ja diversos mesos sense penjar-me al coll la vella càmera de fotografies, avui sortien cel nets, lleu brisa, i una vella veu que em reclamava feia estona, era la veu del meu vell amic, del meu confident silenciós, del meu germà gran.
van tornar amb els dies transcorreguts, sense un perquè, sense motiu aparent, en veure'm de nou davant ell, entesa qui em reclamava i me feia renou al cap, ja fa massa temps que no comentàvem res, ni tan sols les emocions d'aquestes festes passades, amb lleu dissimulació demanat disculpes amb el cap baix i va tornar amb una clocada de ulls, ell després d'aquest sol respondre com si el temps no hagués transcorregut, vaig agafar de la mà de la meva acompanyant i vaig poder passejar entre aromes marins, i un resplendent sol que en èpoques de fred un agraeix.
recorregut per aquest prat de roques i escumes, de verds àrids i ocres barrejat de tons grisos, un majestuós blau turquesa i com sempre amb un profunt silenci.


Several months have passed without hanging on the neck the old camera photographs, scattered skies shone today, slight breeze, and an old voice that claimed, the voice of my old friend, my confidant silent, my older brother.
I went back to the days elapsed without a reason, for no apparent reason to see me again before him, understanding who claimed me as too long to not commented anything, not even the emotions of these holidays past, with a slight lift apologized openly head and went back to wink, the sun after that responded as if no time had passed, I took the hand of my companion and I could walk among marine aromas and a bright sun in cold weather one thanks.
tour of the meadow of rocks and foam, greens and ochres mixed arid hard gray, a majestic turquoise blue and a deep calm as ever.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...