Medicago Arborea "Alfals arbori o Alfalfa silvestre"

Medicago arborea és una espècie de fabácea que creix espontàniament en moltes zones de l'Europa meridional, també es conrea per a ús farratger i com a planta ornamental.

Descripció

Planta perenne arbustiva que arriba fins als 2 m d'alçada. Les branques joves estan cobertes d'una pubescència blanquinosa.

Presenta fulles trifoliades amb folíols obovados, allargats, dentats en els seus extrems i de revers cerós.

La corol · la de les flors és de color groc ataronjat i s'agrupen en una inflorescència de raïms densos.

El fruit és un llegum amb forma espiral d'una sola espira que deixa un buit central.

Floreix de març a juny (a finals de tardor en els països més calorosos).

És una planta fixadora de nitrogen en el sòl gràcies a la seva relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti.

Distribució i hàbitat
Es distribueix per l'Europa meridional, és especial la conca mediterrània. Creix espontàniament a les Balears, Portugal i la França meridional. La hi troba en vores de camins o al costat de murs, en sòls pobres i calcaris.
Cultiu

Es propaga per llavor, plantada o esqueix. Es recomana, però, la sembra de planter i al cap d'un any repicar els plançons quan tenen prou força, posant-los en el terreny amb separacions de 1-2 m.

Precisa d'un clima càlid on no existeixi o siguin poc freqüents les gelades. En canvi, és molt resistent a la sequera, gràcies a les seves robustes i profundes arrels pot tolerar prolongats períodes d'altes temperatures sense pluja, encara que això pot implicar una important pèrdua de biomassa foliar. Aquestes característiques climàtiques les presenta el clima mediterrani semiàrid que es caracteritza per precipitacions entre els 200 i 400 mm, forta sequera estival i temperatures càlides que superen els 22 º C a l'estiu.

Necessita un substrat amb un pH alcalí (com el típic dels sòls de Mallorca). Pot créixer en sòls pedregosos i fins i tot rocosos, amb una petita porció de terra.

Interès i aprofitament farratger
Interès farratger:

La seva activitat vegetativa es concentra principalment a finals d'hivern ia la primavera encara que és capaç de mantenir-productiva durant bona part de l'any, exceptuant els períodes més secs estiu.

Formes d'aprofitament

Al segon any del seu establiment en sòl produeix ja farratge i pot començar a collir. L'aprofitament es pot fer podant les tiges joves o directament pel bestiar Ramon com les cabres. La producció farratgera, formada per fulles d'alt contingut proteic i per tiges poc lignificades, resulta una reserva d'aliment hivernal molt apreciada.

Varietats
No hi ha
Altres aprofitaments

A la resta de la Península es troba cultivada com a forma ornamental per les seves vistoses flors grogues. Una altra de les seves utilitats és la de plantar-la en horts i planters com tallavents, però el seu creixement és excessivament lent. Cal tenir present que les tiges encara joves arriben a lignificada amb rapidesa. La fusta és d'una extrema duresa i s'ha emprat, de vegades, en artesania pel seu bonic color fosc i la seva textura atapeïda, que un cop polida dóna una aparença notable brillant.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Octubre. Novembre. Desembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit. Semicaducifoli.

Hàbitat : Cultivada com a ornamental i farratgera.

Característiques : Arbust molt ramificat que pot arribar a fer més de dos metres d'alçada, té fulles trifoliades com tots elsMedicago, i les branques joves cobertes per una pilositat blanquinosa. Les flors són de color groc or, i pot estar florit des de la tardor fins la primavera. Viu plantat a moltes possessions perquè antigament s'utilitzava com a farratge; també pot aparèixer subespontani a llocs una mica ruderals. S'assembla molt a Medicago citrina, però aquest té les flors de color llimona i els folíols més grans, a més només es troba a petits illots de Cabrera i Pitiüses.

FUENTES:

Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher

Herbario de plantas silvestres de Larousse

Las Flores de Parramon

Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson

Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.

Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".

Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.

Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary

Guía de árboles comunes de WWF España

Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.

La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.

La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.

Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.

Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.

Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.

Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.

WEBS:

http://herbarivirtual.uib.es/

http://www.floracatalana.net

http://bolets.uib.es

http://es.wikipedia.org/wiki/

http://www.unavarra.es/servicio/herbario/

http://www.anthos.es/

http://waste.ideal.es/

http://florademadrid.blogspot.com/

http://www.bioscripts.net/

http://www.asturnatura.com/index.php

http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/

http://www.floraiberica.es/