Lavandula dentata "Gal·landa o Lavanda"

Lavandula és un gènere de la família de les lamiáceas, que conté una trentena d'espècies conegudes com lavanda, espígol, espígol o cantueso. Aquestes són mates, algunes escassament llenyoses, pelosas en molts dels seus òrgans i amb glàndules essencials.

Presenten fulles oposades, simples, senceres, dentades o pinnatífides. Posseeixen inflorescències de tipus verticilastres disposades en pisos separats al llarg de l'eix florífera o en una estructura compacta, aixelles per bràctees "florals" (per diferenciar d'una corona de bràctees que pot aparèixer o no en el més alt de la inflorescència la funció és atraure els insectes pol · linitzadors).

Les flors són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes, acostillado amb 5 dents curtes i un apèndix oblong o romboïdal en la part superior. La corol · la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior trilobats. Tenen quatre estams, didínamos i el ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranúcula.

Essència de l'espígol

L'essència d'aquesta planta s'obté per destil · lació dels rams florits germinals de la Lavandula intermèdia o de la Lavandula angustifolia. La quantitat d'oli essencial obtingut difereix en la varietat, estació i mètode de destil · lació. Aquesta essència s'utilitza principalment en indústries de productes de tocador i de perfumeria i, ocasionalment, en pomades, etc., Per emmascarar olors desagradables




Nom comú català : Gal·landa. Lavanda.

Nom comú castellà : Alhucema rizada. Lavanda.

Distribució per províncies : Alacant. Castelló. Illes Balears. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Llocs àrids, garrigues i pujols pedregosos

Usos i propietats : Aromàtica. Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta Lavandula, que pot estar en flor des de l'hivern fins l'estiu, és fàcil de reconèixer per les seves fulles amb els marges dentats; fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles, l'espiga té al seu damunt un fascicle de bràctees de color violaci. Lavandula stoechas, que és l'altra espècie del gènere present a les illes, té les fulles senceres i l'espiga molt a prop de les fulles.

FUENTES:




Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher

Herbario de plantas silvestres de Larousse

Las Flores de Parramon

Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson

Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.

Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".

Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.

Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary

Guía de árboles comunes de WWF España

Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.

La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.

La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.

Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.

Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.

Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.

Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.




WEBS:




http://herbarivirtual.uib.es/

http://www.floracatalana.net

http://bolets.uib.es

http://es.wikipedia.org/wiki/

http://www.unavarra.es/servicio/herbario/

http://www.anthos.es/

http://waste.ideal.es/

http://florademadrid.blogspot.com/

http://www.bioscripts.net/

http://www.asturnatura.com/index.php

http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/

http://www.floraiberica.es/