Arisarum Vulgare "Rapa de Frare o frare cugot"

Arisarum vulgare Targ.Tozz., És una espècie fanerògama pertanyent a la família de les aràcies.

hàbitat

Podem trobar-la en terrenys herbosos i pedregosos, garrigues i boscos, principalment en llocs frescos, amb independència de l'altura, des del mar fins als cims més altes. Són corrents en camps d'ametllers i garrofers.

Descripció general

Herba vigorosa, originària d'Àsia i Europa. Es distingeix de la Aro (Arum italicum) per la forma de les fulles i la inflorescincia. Té el escapo tacat, la espata és petita i tancada en forma de caputxa, com les altres espècies del gènere Arisarum. Els fruits són verdosos i capsulars.

Floreix de desembre a març.

Principis actius i usos medicinals

Les parts útils són les fulles i el rizoma. Com components actius destaquen fècules, saponina i altres substàncies encara no ben determinades.

Les principals propietats són: laxant, diürètica, expectorant, afrodisíaca, vulneraria, cicatritzant, bronquítica. L'ús seria en forma de cataplasmes, combatent les ferides, nafres, tos, etc.

No és aconsellable fer ús intern d'aquesta planta, doncs posseeix una alta toxicitat.

Nom comú català : Apagallums. Frare bec. Frare cugot. Gresolet. Llums. Rapa de frare.

Nom comú castellà : Candilillos del diablo. Capuchinos. Dragontea menor. Frailillos.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Gener. Febrer. Març. Desembre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Es troba per tot, des de ran del mar fins als cims més alts. Terrenys herbosos i pedregosos garrigues i boscs principalment a llocs frescs.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La rapa de frare és una de les plantes més corrents de les Illes, és molt fàcil de reconèixer per la seva inflorescència amb forma de frare de la que surt un nas ben visible. Viu per tot, però és molt corrent als camps d'ametllers i garrovers.

FUENTES:




Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher

Herbario de plantas silvestres de Larousse

Las Flores de Parramon

Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson

Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.

Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".

Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.

Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary

Guía de árboles comunes de WWF España

Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.

La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.

La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.

Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.

Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.

Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.

Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.




WEBS:




http://herbarivirtual.uib.es/

http://www.floracatalana.net

http://bolets.uib.es

http://es.wikipedia.org/wiki/

http://www.unavarra.es/servicio/herbario/

http://www.anthos.es/

http://waste.ideal.es/

http://florademadrid.blogspot.com/

http://www.bioscripts.net/

http://www.asturnatura.com/index.php

http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/

http://www.floraiberica.es/