ESCILA "CEBA MARINA" Urginea Maritima

La ceba marina, marina, escila o esquella (Urginea maritima (L.)) és una planta originària de la conca de la Mediterrània estenent des de Síria a Sud-àfrica passant per les Illes Canàries, on creix en terrenys sorrencs propers al mar.

És una planta herbàcia perenne que aconsegueix 150 cm d'alçada amb un bulb molt gran no soterrat del tot que pot pesar diversos quilograms. Les fulles són de color verd fosc brollant del bulb, són lanceolades, brillants i acabades en punta. Les flors són blanques i es troben en grans raïms densos de fins a 100 flors. El fruit és una càpsula.

S'usen les escates intermèdies dessecades del bulb. Perden fins a un 70-80% del seu pes. Un cop dessecada, la droga té una olor lleuger i sabor amarg.

Droga polvoritzada de color marró-vermellós, amb rafidios (aïllats o agrupats en paquets) i gots espirals.

Els principis actius principals són els heteros cardiotònics del tipus bufasdienólidos (4%), dels quals destaquen el glucoescilareno A i el escilareno A. Tots dos tenen una Genin anomenat escilarigenina.

Tònic cardíac semblant a la digital.

Diürètic i efectiu en edemes i nefritis.

Nom comú català : Ceba d'ase. Ceba marina. Ceba porrera. Ceba rotja.

Nom comú castellà : Cebolla albarrana.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Llocs rocosos, muntanyes i turons.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : La ceba marina es caracteritza per tenir un gran bulb just a ran de terra i que sovint sobresurt una mica. Les fulles són grans, poden arribar a tenir un metre de llarg, són d'un verd fosc i molt lluents per l'anvers. Les fulles s'assequen durant l'estiu. La floració es dona en ple estiu, doncs comença al mes d'agost, abans de que surtin les noves fulles. Les flors són blanques, surten moltes a sobre d'una tija, l'escapus pot fer prop d'un metre d'alçada. Les flors s'obren seqüencialment de baix cap a dalt, així el conjunt de la inflorescència té una forma ovoide molt característica.