La Balada del Lucas
Ortega Monasterio
Jo tenia una caseta vora el mar
jo tenia un jardi florit i un cel de pau
jo tenia una barca i unes xarxes a la platja
i una dolça matinada al despertar.
Quan vingueren gent de fora, gent del nord
gent extranya que jugaven a l’amor
jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit amb aquell jardí florit
i amb la mare que esperava el meu record.
I en la cala solitaria quan el so de la guitarra
li portava una cançó
Quan vingueren gent de fora, gent del nord
gent extranya que jugaven a l’amor
jo vaig perdre l’alegria i la pau de cada dia
i la cala que era el meu món.
Ara hi penso dia i nit amb aquell jardí florit
i amb la mare que esperava el meu record.
I en la cala solitaria quan el so de la guitarra
li portava una cançó
Fins l’aroma dels meus pins i les flors del meu jardí
tot ho tinc jugat i tot ho tinc perdut.
Ja no em queda ni la vela de la barca marinera
ni la cala........ que era el meu món.
El meu món el meu món.
1 comentarios:
M'encanta aquesta havanera,jo en tinc una que vaig escriure'n la lletra i el folklorista sudamericà Tito Corona, m'hi va posar la música.
Es diu Fidelitat.
Abans m'he ficat a l'altre blog i m'he adonat que ara ja no hi penges coses, però m'ha fet il·lusió topar-me amb el poema de La despedida. Com que no ho posa , no sé si saps que és d'un poeta cubà que es deia Josè Angel Buesa.
Actualment , és un poeta prohibit a Cuba i no si pot trobar res de la seva obra. Jo, però tinc alguns poemes seus(casualitats de la vida), ho dic per si t'interessa tenir-ne algun altre.
M. Roser
Publicar un comentario en la entrada