lunes, 30 de marzo de 2009

Envellir amb tu, desig mariner.


Són ja algunes milles els que hem navegat

amb l'anar i venir de la vida,

amb els seus anhels, records, alegries, tristeses i desencants,

aquest ofici de mariner s'ha afermat que ara desig envellir amb tu ...

Vull quedar al teu costat fins a portar el teu rem per bastó,

que les línies del meu rostre canviïn la meva expressió,

per noves esquadres,

que el meu cabell es canviï al color de la neu,

per la nova capa de pintura i massilla

i fem servir Ullera i noves xarxes per mirar junts

quan plou i no vlver amb arques buides ...

Envellir amb tu perquè la vida

va fer que et volem i saps que et necessitava

que quan hem tingut baralles amb xacres del teu vell motor poper de 6 cavalls

només han estat com taques a la teva cants d'acer,

ja saps!! ja amb coneixes,

després les netegem i quedas lluent, com a nou ...

Per això vull envellir amb tu,

és el meu sentir més mariner,

que la resta dels meus dies els passi navegant de nou amb tu,

realment vull acabar al teu costat

el meu existir de vell pescador,

i treure-te en els meus somnis

el teu nom en morir navegant junts cap al cel.

domingo, 29 de marzo de 2009

Talaiot de Talatí


Talatí de Dalt és un dels poblats més significatius de la prehistòria menorquina. El poblat talaiòtic conserva encara alguns monuments espectaculars; com el recinte de taula(ja us publiqui la taula anteriorment), un gran talaiot central (torre,Un talaiot és un monument prehistòric, consistent en grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alçada) i les sales hipòstila semi-subterrànies. La "taula" és molt singular per la pilastra lateral que es recolza sobre el capitell. El talaiot central ocupa la cota més alta del poblat i té varies estructures adossades. En una zona recentment excavada es poden veure cases talaiòtiques i recintes coberts. També ens trobem amb restes de muralla i coves naturals de les que es creu que eren utilitzades per l'enterrament dels difunts. Segons sembla Talatí de Dalt estigué habitat a partir de l'edat de bronze i la seva època de més esplendor va ser entre els segles IV i II aC, època en què els púnics comerciaven entre les poblats talaiòtics de les Illes Balears.

sábado, 28 de marzo de 2009

Taula de Talatí, arrels de una illa


Una taula és una construcció relativament senzilla feta a base d'una pedra suport, disposada verticalment sobre el terra, sobre la qual es col loca una altra horitzontal, a manera de capitell, amb ampli vol. En torno a ella s'aixeca un recinte de la façana principal és recta o lleugerament còncava, mentre que la resta de l'estructura tendeix a la forma absidal. La taula s'alça a l'interior del recinte, davant la porta d'accés oberta al centre aproximat de la façana principal. El parament intern del mur que delimita el recinte altern llenços de maçoneria amb grans Lajas i pilastres disposades sobre bases de pedra. És freqüent que entre cada dues d'aquestes pilastres el llenç de la paret botiga a una disposició lleugerament corba, formant una espècie de recinte que en el seu nivell inferior presenta en ocasions bancs correguts. A vegades, a les parets s'obren nínxols curosament disposats. L'orientació de la majoria d'aquests monuments oscil la entre Sud-Sud-est i Sud-Sud-oest. La taula és sens dubte el monument de la prehistòria balear sobre el que més s'ha escrit. La singularitat d'aquestes construccions han cridat l'atenció a quants s'han ocupat de l'illa de Menorca i no solament des de l'òptica de la recerca arqueològica. De tal manera que, al marge del seu tractament científic, s'han convertit en freqüent objecte de desig per part d'investigadors i aficionats des que, a finals del segle XVII, es describiera com altar per sacrificis, una hipòtesi que, alternant amb la de seva funció com pilastra central d'un edifici o representació de la divinitat, ha arribat fins als nostres dies.

Saviesa del silenci



El que es deixa expressar, ha de ser dit de forma clara; sobre el que no es pot parlar, és millor callar. Ludwig Wittgenstein (1889-1951) Filòsof britànic, d'origen austríac.

La meitat del món té alguna cosa a dir, però no pot; l'altra meitat no té res a dir, però no calla. Robert Lee Frost (1874-1963) Poeta nord-americà.

És millor tenir la boca tancada i semblar estúpid que obrir i dissipar el dubte. Mark Twain (1835-1910) Escriptor i periodista nord-americà.

Millor és callar i que sospitin de la teva poca saviesa que parlar i eliminar qualsevol dubte sobre això. Abraham Lincoln (1808-1865) Polític nord-americà.

Es necessiten dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar. Ernest Hemingway (1896-1961) Escriptor nord-americà.

Moltes vegades el que es calla fa més impressió que el que es diu. Píndaro (521 AC-441 AC) Poeta grec

L'home que no sap callar tampoc sap parlar. Publi Siro (Segle I aC-?) Poeta dramàtic romà.

A vegades més val callar i passar per ximple, que obrir la boca i demostrar-ho. Noel Clarasó (1905-1985) Escriptor espanyol.

Benaurats els que no tenen res a dir, i que resisteixen la temptació de dir-ho. James Russell Lowell (1819-1891) Poeta i escriptor nord-americà.

En virtut de la paraula, l'home és superior a l'animal; pel silenci es supera a si mateix. Paul Masson (1846-1896) Periodista francès

CASTELLANO:

Lo que se deja expresar, debe ser dicho de forma clara; sobre lo que no se puede hablar, es mejor callar. Ludwig Wittgenstein (1889-1951) Filósofo británico, de origen austríaco.
La mitad del mundo tiene algo que decir, pero no puede; la otra mitad no tiene nada que decir, pero no calla. Robert Lee Frost (1874-1963) Poeta estadounidense.
Es mejor tener la boca cerrada y parecer estúpido que abrirla y disipar la duda. Mark Twain (1835-1910) Escritor y periodista estadounidense.
Mejor es callar y que sospechen de tu poca sabiduría que hablar y eliminar cualquier duda sobre ello. Abraham Lincoln (1808-1865) Político estadounidense.
Se necesitan dos años para aprender a hablar y sesenta para aprender a callar. Ernest Hemingway (1896-1961) Escritor estadounidense.
Muchas veces lo que se calla hace más impresión que lo que se dice. Píndaro (521 AC-441 AC) Poeta griego
El hombre que no sabe callar tampocosabe hablar. Publio Siro (Siglo I AC-?) Poeta dramático romano.
A veces más vale callar y pasar por tonto, que abrir la boca y demostrarlo. Noel Clarasó (1905-1985) Escritor español.
Bienaventurados los que no tienen nada que decir, y que resisten la tentación de decirlo. James Russell Lowell (1819-1891) Poeta y escritor estadounidense.
En virtud de la palabra, el hombre es superior al animal; por el silencio se supera a sí mismo. Paul Masson (1846-1896) Periodista francés

martes, 24 de marzo de 2009

TOT SOL I...


He intentat plasmar en paper mat o brillant, aquesta fotografia que no existia.

En la meva retina en infatigable moviment; només una imatge:

un instant robat a temps.

Cercar el moment culmini en les nostres vides

és caminar a la recerca d'impossibles.

Trobar el silenci

és tornar a donar-li el seu lloc a l'art de la fotografia.

És cert, en fotografia tot sembla ia estar imprès des de l'antiguitat actual.
I, tanmateix, continua en cambres fosques,
aqueslls cèlebres artistes en la seva anonimat.
Per això cada imatge
ha de remuntar l'enigma que representa la veritat que intentes captar.
La qualitat del moment
està donada per la seva capacitat de transmetre en sensacions
des del ferotge odi
a una lagrima escapada d'un record oblidat en el temps.
El meu malestar interior
a la recerca de la perfecció és certa,
palpable, constant i infinita.
La meva felicitat fugissera,
incerta, infundada i sempre
postergada en buesca d'aquell moment.
No hi ha ni pot haver grandesa moral i intel lectual
sense a vegades ensopegar amb la tragèdia,
al final només plasmar quelcom semblant a un breu espai del nostre sentiment.
Tota ascensió, aprenentatge
ens és donada com a pauta per caure millor i en el més profund.
a vegades amiga meva, fotografia....
perquè no puc escopir
Per ràbia, per disgust i ansietat
et robatori moments
davant la meva covardia pel suïcidi.
Malestar per no poder investir
del no poder ser
el que busca en la meva retina.

sábado, 21 de marzo de 2009

LA MAR I LA MORT


Vaig néixer per volar
volaba per aprendre
aprenia per ser un poc millor
vaig anar millor per entendra
enteniment que per créixer,
havia d'estimar.
us estim per donar-vos,
dona per aixecar vol
caure per tornar aprendre
coneixa amb la natura
explorar per envellir
jutjar per la veritat
errar per entendre
tristesa per alegrar,
plorar per tornar a somriure
perdre's per trobar-se a si mateix
somiar per al nou moment
tot el dia per realitzar
la lluna i estrelles per meditar
exigirse per ser capaç
lluitar per triomfar
morir per seguir vivint

viernes, 20 de marzo de 2009

UN SIMPLE ADEU DE CALCU

Quan no resti ja ni un sol gra de la meva existència en el rellotge de sorra
al conduir el meu gèlid cadàver emfrascat
no oblideu aquesta súplica derrera:
no at tanqueu en els nínxols que omplen la paret formant fileres
aquestes fredes i sòlids murs, on mai el sol de la nostre illa penetra.
Portaume al meu darrer passeig amb voltrus,
deixarme acompanyar i mostrauvos
per admirar pel que mai us fitsau de les nostres aigües
la nostra terra
les nostres gents.....
son sença dutte la millor poesia per viure.
Un cop trobeu aquest lloc
i la mar amb calma i secas
recorreu des de la Colàrsega a els freds de la mola del port
i fer volar al vent amb aromes de camam-mila els meus ossos en cendres
que el sol il.lumini las pessigolles del aura i l'aigua del desperta de la matinada
i que despres brollen allà les teves flors mes.......
amics meus
no ploreu..........
me'n vaig alegre de aveuros conegut
de comparti la meva vida amb voltrus,
que de jo fessis de la meva simplement un home sencill....
mes.........
no us vaig donar les gràcies,
tampoc pensaba anar-me'n tan aviat,
us deixo aqui plasmades aquestas cuatre paraules
perquè no oblideu el molt que us he estimat.
Mes tard cuant at dexeu volar i que jo pugui sentir,
si allà se sent.....
an al meu voltant i sobre jo i molt a prop,
el viu raig del sol de foc menorqui,
de la mar clara i d'aquesta estimada petita roca somiada
i un sincer adeu a tots vosaltres amics meus.

lunes, 16 de marzo de 2009

CHOLLO , VENDO CASA, POR CRISIS ECONOMICA




venc casa nova en els pinars ocults de les rodalies a Son Bou, consta de diversos barracons per a convidats, les plantes que es distribueixen de la següent manera: planta baixa .- chochera amb un llarg passadís en el ineror de la muntanya, saló rústic amb xemeneia (mostrem foto de la recent restauració) disseny innovador OKP anys 90's, aseo safareig i petit trastero.Pabellones armonia rosats amb .- saló menjador (35m) cuina recentment enrajolat, banys, porxo techado i pati (de 95m), proveït de piscina i barbacoa i prop del mar, un paseito. Planta anomenada el bunker .- quatre dormitoris en suite, tres d'ells amb armaris encastats i un bany i vistes a l'exterior natural, (veure foto). La casa està equipada amb calefacció, finestres climalitizate com puguis, aïllant termico ecologic. Està ben situada a les rodalies d'Alaior, ben assolellada i ofereix bones vistes a la natura.


---------------CASTELLANO----------------------------


vendo casa nueva en los pinares ocultos de las cercanias a Son Bou, consta de varios barracones para invitados,las plantas que se distribuyen de la siguiente manera: planta baja.- chochera con un largo pasillo en el ineror de la montaña, salón rústico con chimenea( mostramos foto de la reciente restauración)diseño innovador OKP años 90´s, aseo lavadero y pequeño trastero. Pabellones adosados armonia rosados con.- salón comedor(35m) cocina recientemente alicatada, baños, porche techado y patio (de 95m), provisto de piscina y barbacoa y cerquitas del mar, un paseito. Planta denominada el BUNKER.- cuatro dormitorios en suite, tres de ellos con armarios empotrados y un baño y vistas al exterior natural,(ver foto).La casa está equipada con calefaccion, ventanas climalitizate como puedas, aislante termico ecologico.Está bien situada en las cercanias de Alaior , bien soleada y ofrece buenas vistas a la naturaleza.

domingo, 15 de marzo de 2009

CRITS OFAGATS DE LA TERRA


I sota el mantell de les terres toves amb profundes ferides a les seves entranyes avui deixes veure una profusa hemorràgia en les teves amputacions realitzades. Calles, no crides, no plores, sol contemples la meva serra saps que he de treballar saps que per jo no fos així no te danyaria si no fos per la gana i fam de casa meva. L'amo ens demana mes pedra, la pedrera mai no dorm, escales per a dalt escales per a baix carregant lloses, roques part dels teus ossos a totes les nostres cases, part de tu que assegures el nostre confort perdent formes i olors per línies rectes i pintades de cal, tornaré a veure't, contemplés les teves corbes esvaïdes ara sol vénen aquí els ocells i alguna vella ànima desconeguda.
___________CASTELLANO________________
Y bajo el manto de las tierras blandas
con profundas heridas en sus entrañas hoy dejas ver una profusa hemorragia en tus amputaciones realizadas. Callas, no gritas, no lloras, solo contemplas mi sierra sabes que debo de trabajar sabes que por mi no fuese así no te lastimaría si no fuera por el hambre de mi casa. El amo nos pide piedra la cantera nunca duerme, escaleras para arriba escaleras para abajo cargando losas, rocas parte de tus huesos en todas nuestras casas, parte de ti que aseguras nuestro confort perdiendo formas y olores por líneas rectas y pintadas de cal blanca ,volveré a verte, contemplare tus curvas desvanecidas ahora solo vienen aquí los pájaros y alguna vieja alma desconocida.

sábado, 14 de marzo de 2009

Ocupas!!!, que ocupas?


Uns dels pavellons militars abandonats a Menorca, entre el treball incansable de la mare naturalesa en fer que tot torni a ella i els destrossa patrimonis tenim avui en dia un trist llegat, el llegat de milers de pessetes abandonades, milers d'euros perduts en on no es .........., que us comptaré, a qualsevol ciutat de tota la nostra geografia ens trobarem escenaris similars.

Bon dia a tots

Entrada a la cantera de Santa Ponça




RESOLUCIÓ de 22 de maig de 2000, del Consell Insular de Menorca(Illes Balears), per la que es declara bé d'interès cultural ambcategoria de Monumento a favor de la pedrera de Santa Ponça, Alaior. Es fa públic que el Ple del Consell Insular de Menorca, en sessióordinària de 15 de maig de 2000, va adoptar l'acord que seguidament estranscriu, relatiu a la declaració de bé d'interès cultural de lapedrera de Santa Ponça, del terme municipal d'Alaior:Primero. Declarar bé d'interès cultural la pedrera de Santa Ponça deAlaior, amb la categoria de Monumento i segons la descripciósegüent: Descripció: Pedrera de carreus a l'aire lliure, excavada en terrenyscalcaris del Miocè. La seva planta presenta gran monumentalitat per lesseves dimensions, tant en profunditat com en extensió (veure annex I). Es destaquen l'entrada a través d'un estret i alt passadís i un petit sector subterrani situat a la zona central. Presenta un espaicaracteritzat per l'extracció manual dels carreus amb falques que handeixat una bonica distribució d'esglaons penjats. A la zona més interior,a l'est, l'espai està definit per la utilització de la serra mecànica.Localització: Situada al caire del camí comarcal que parteix de lacarretera 721, de Maó a Ciutadella, dins del predi de SantaPonça, Alaior. Delimitació de l'entorn afectat: L'àrea que inclou l'entorn és ladelimitada en el plaplànol 1:5.000 (veure annex II), i comprènl'antic camí situat al nord de la pedrera. Continua per la líniairregular de cota 100 metres fins i tot el punt d'inflexió d'aquesta, oncontinua descendint en línia recta fins al camí abans esmentat.Dades històriques: La pedrera de Santa Ponça reflecteix a les sevesparets la història d'un vell ofici caracteritzat per l'esforç humà: L'extracció de la pedra necessària per a la construcció. Es tracta d'unapedrera ja explotada a mitjan el segle XIX, moment en el qual elspicapedrers comencen a disposar, per poder pujar els carreus a lasuperfície, de l'ajuda tècnica del molí, no sent encara la seva energiamecànica sinó muscular, però això els permet guanyar temps i esforç. Amés, aquesta novetat tècnica els possibilita endinsar-se a mésprofunditat arribant als 20 metres (sense el molí arribaven amb gradesals 7-8 metres) i augmentar la qualitat del carreu. En aquesta època, pertant, les pedreres s'amplien i configuren espais molt més espectacularsque els creats únicament amb l'ajuda dels braços del picapedrer. SantaPonça conté també un sector on el treballfeina ja s'hamecanitzat definitivament amb la introducció de l'electricitat; lesantigues eines (escoda, becpic, falques, verdanc, molí) sesubstitueixen per la regatadora, la serra talladora, elsmuntacàrregues, etc. Aquest espai es caracteritza per seu paretsverticals i llises.Bibliografia: F. Florit, L. Sauleau, «Pedreres demarès», ed. Lithica. Sa Nostra. Barcelona, 1995. Estat de conservació: Presència d'abundant vegetació (muntanya baixa ipineda) i d'escombraries a causa de la seva utilització com a abocador.Ús: Actualment sense ús. Es pot preveure per al futur la visita públicaguiada. Titular del dret de propietat: Antonio i Pilar Gómez de Tejada Taltavull, carrer Fort de l'Eau, 88, Maó. L'afectacióinclou un sector pertanyent al preu de la Mola, propietat de la senyora Catalina Triay, carrer donis Ramal, 47, Alaior. Criteris bàsics que, amb caràcter específic, han de regir lesintervencions sobre aquest bé: Les intervencions que es realitzin sobrela pedrera hauran de ser de netedatneteja, manteniment i valoraciódel bé. Els projectes d'intervenció sobre aquest bé necessitaran l'autoritzacióde la Comissió de Patrimoni de Menorca.Segundo. Notificar l'acord a l'Ajuntament d'Alaior i als propietarisafectats.Tercero. Efectuar la corresponent anotació en el Registre Insular de Bénsd'Interès Cultural amb el número 07002-000185-STP-E01.Cuarto. Publicar l'acord al «Butlletí Oficial de l'Estat» i al «ButlletíOficial de les Illes Balears», i comunicar-ho al Registre de Bénsd'Interès Cultural de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ial Registre General del BIC del MEC, als efectes quecorresponguin.Quinto.ÐEfectuar la corresponent anotació en el Registre de la Propietat. Maó, 22 de maig de 2000. La Presidenta, Joana M.Barceló Martí.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...