sábado, 28 de febrero de 2009

En els teus trasllats plens d'històries


En la seva accepció comuna el lloc que hi ha als ports per tenir en quarantena o en observació a les embarcacions i persones procedents del país contagiat o sospitós de contagi.És un espai considerable assetjat, pròxim al mar i costruit expressament per rebre les mercaderies i els malalts i fins i tot els equipatges de les embarcacions durant la quarantena que se'ls imposi i són llocs ventilats, on ademas dels edificis per a l'allotjament i magatzems hi ha un hospital i grans patis i jardins. Aquests establiments han d'oferir la suficient capacitat per descobrir, ventilar i purificar els efectes del comerç, sobretot, les llanes, els cotons i teixits de tota espècie. Té també un locutori per als que estan subjectes a quarantena puguin comunicar-se amb els que vénen de fora a visitar-los, amb la convenient separació, en una peça i en la distància que permeten les dues reixes que els separen.Els llatzerets es troben situats a prop dels ports de mar i sobretot en les costes del Mediterrani. Els llatzerets són necessaris quan l'epidèmia té un caracter contagiós i no depenen sobre les causes generals que obren sobre el poble i assegurança que malalties com el tifus que tantes víctimes es van produir en el passat en les conteses bèl·liques com la I Guerra Mundial hagués estat menor els efectes danyosos si haguessin construït Llatzerets .
Menorca i el port de Maó
El llatzeret es va posar en marxa el 1817 i un segle després va deixar de funcionar per a anys més tard, ser el que és ara. Actualment és una residència del Ministeri de Sanitat i Consum, després de certes remodelacions.El llatzeret de Mahó era i és obra sòlida i magnifica, sota la direccióadreça del major dels enginyers anomenat el senyor Manuel Pueyo, i es va emprar per a la seva construcció material demolit del castell de San Felipe. L'obra es va parar el 1798 i es va continuar el 1803, quedant conclosos els tres departaments de patent sospitosa el 1807, dirigint l'obra l'enginyer do Juan Antonio Casanova.Una tàpia de 1440 vares circunvalidaba aquest edifici que tenia vuit portes exteriors, una capella circular en el centre del llatzeret, amb trenta tribunes amb locutoris per sentir missa els cuarentenarios, cinc torres per als vigilants, 141 habitacions, 7 magatzems, 120 poyos, 2 infermeries ordinàries, i per als contagiats, 5 zahumerios, 49 cuines, etc.El cost de l'obra va ascendir a gairebé 5.700.000 milions de realesvellon, però no va quedar del tot arreglat fins a 1817 i es va instal·lar per reial decret d'aquell mateix any.
Aquesta es una de les antigues barcas que emportaban gent a la illa de "lazareto".
Que et sembla Pujol, no esta malament del tot, veritat?
-------------------------------------------
Los lazaretos son:
En su acepción común el lugar que hay en los puertos para tener en cuarentena o en observación a las embarcaciones y personas procedentes del país contagiado o sospechoso de contagio.
Es un espacio considerable cercado, próximo al mar y costruido expresamente para recibir las mercaderías y los enfermos y aun los equipajes de las embarcaciones durante la cuarentena que se les imponga y son lugares ventilados, donde ademas de los edificios para el alojamiento y almacenes hay un hospital y grandes patios y jardines.
Estos establecimientos deben ofrecer la suficiente capacidad para descubrir, ventilar y purificar los efectos del comercio, sobre todo, las lanas, los algodones y tejidos de toda especie.
Tiene también un locutorio para los que estan sujetos a cuarentena puedan comunicarse con los que vienen de fuera a visitarlos, con la conveniente separación, en una pieza y a la distancia que permiten las dos rejas que los separan.
Los lazaretos se hallan situados cerca de los puertos de mar y sobre todo en las costas del Mediterraneo.
Los lazaretos son necesarios cuando la epidemia tiene un caracter contagioso y no dependen sobre las causas generales que obran sobre el pueblo y seguro que enfermedades como el tifus que tantas víctimas se produjeron en el pasado en las contiendas bélicas como la I Guerra Mundial hubiese sido menor los efectos dañinos si hubiesen habido construido Lazaretos
El lazareto se puso en marcha en 1817 y un siglo después dejó de funcionar para años más tarde, ser lo que es ahora. Actualmente es una residencia del Ministerio de Sanidad y Consumo, tras ciertas remodelaciones.
El lazareto de Mahón era y es obra sólida y magnifica, bajo la dirección del mayor de los ingenieros llamado don Manuel Pueyo, y se empleó para su construcción material demolido del castillo de San Felipe. La obra se paró en 1798 y se continuó en 1803, quedando concluidos los tres departamentos de patente sospechosa en 1807, dirigiendo la obra el ingeniero don Juan Antonio Casanova.
Una tapia de 1440 varas circunvalidaba este edificio que tenía ocho puertas exteriores, una capilla circular en el centro del lazareto, con treinta tribunas con locutorios para oír misa los cuarentenarios, cinco torres para los vigilantes, 141 habitaciones, 7 almacenes, 120 poyos, 2 enfermerías ordinarias, e para los contagiados, 5 zahumerios, 49 cocinas, etc.
El coste de la obra ascendió a casi 5.700.000 millones de realesvellon, pero no quedó del todo arreglado hasta 1817 y se instaló por real decreto de ese mismo año.
Esta es una de las viejas barcas de traslado a la isla de "Lazareto".

Un vell valent que no temia a les ones



Aquelles que les ones amb prou feines deixen ser mariner avui, va dir el nostre vell practic amb mostres de dolor evident, les estrelles nocturnes il·luminarien el meu sender de retorn a un port segur, aquestes eren deles seves entranyes en cuartelas i costelles, des de la meva eslora recorrent la proa i popa, em miro de nou quan el que veus envellir i va se net i brau en aigües turbulents.Jeuen ara, i les seves nues pedres vesteixen pietoses heures, pols i merda:que a ruïnes i a estralls, sap el temps fer verds afalacs convertint-me apols mes de les seves terres.

lunes, 23 de febrero de 2009

MORT DE UN VELL MARI



vaixell nou, capità vell. - A bon vent, molta vela però poca tela. - A cop de mar, pit serè. - A la dona i al vent, poques vegades i amb tacte. - En Nord jove i en Sud vell, no els fiïs la pell. Aigua a l'entrada de la lluna, o molta o cap. - Alba vermella, espelmavela mulla. - Amarga més cabellpèl de dona que calabrot de navili - Cada pal que aguanti seu espelmavela. - Gambeta que s'adorm, la hi porta el corrent. - Carrega la nao posterior si vols que camini a vela. - Amb ballestrinca i cote no s'escapoleix cap botpot. - Quan aigua vingui abans que vent, prepara aparell a temps. - Quan al mariner li donen de beure, o aquesta fotut o el fotran. - Dofins que molt salten, vent porten, i calma espanten.

domingo, 22 de febrero de 2009

SIMPLEMENT SORRA I AIGU






Amb el passar dels segles vas convertir les roques en fines sorras , de la mort de milers, vas pintar de colors la sorra i avui despres de mil anys, presumeixes de la teva obra mestra, una platja menorquina.


detall i altres coses:

Les platges de Balears estan constituïdes per sorres bioclásticas gairebé en la seva totalitat. Fa uns 16.000 anys, el nivell del mar era uns 90 metres més baix que avui i va anar ascendint fins a assolir l'actual nivell fa uns 2.500 anys. Durant aquest procés (Transgressió Holocena), la producció de sorres d'origen biològic en els fons marins s'anava acumulant pels onatges a les zones costaneres abrigades i que presentaven pendents suaus. En ascendir el nivell durant aquells 13.500 anys, en aquells llocs on continuava envaint terrenys amb pendents inferiors a les d'equilibri del perfil de platja, la massa sorrenca de l'entorn acompanyava tal ascens. Quan el nivell del mar es va estabilitzar, les platges amb trasdós suau que avui tenen sistema dunar es van quedar molt més avançades que en l'actualitat i, posteriorment, l'acció del vent va anar transportant sorra des de la platja seca cap a terra. Així es va anar formant i creixent el sistema dunar durant aquells 2.500 anys fins avui, sempre a costa de la massa sorrenca de la platja (emergida i submergida) i provocant el seu implacable retrocés. Mentre el transport dels vents de component cap al mar és tornat pels onatges per superar les necessitats del perfil d'equilibri de la platja, els de component cap a terra quedaven retinguts per la vegetació. El mar ha estat sempre el creador de les platges. En les seves variables accions, i en funció de les característiques dels onatges, unes vegades requereix un perfil més suau i d'altres més fort que l'existent en el moment, provocant creixements o minves a la platja seca; però aquests canvis són reversibles i es refereixen a un perfil mig d'equilibri determinat per les característiques topogràfiques de l'entorn i el clima marítim local.Tant és així, que en alguns casos les platges gairebé han desaparegut en el seu retrocés fins al substrat rocós. El cas més vistós ens l'ofereix el litoral de Migjorn de Formentera: mentre amb prou feines queden platges per aflorament del substrat rocós en gairebé tot el seu perímetre, el sistema dunar va assolir un volum d'uns 8 milions de metresmetros cúbics.El problema de les platges amb sistema dunar és el que acabo de descriure. El seu retrocés es posa en evidència en observar la profunditat del peu de la platja submergida i els aforaments rocosos a la vora. En el cas d'és Trenc tal peu està tan sols al valor mig d'uns 6 metres, mentre el perfil complet implicaria uns 12,5 metres en funció de la mida de la sorra i les característiques del clima marítim local, profunditat que com a mínim assoliria la platja en acabar el procés transgressiu. I, quant al procés recent, la situació dels búnquers constitueix un clar testimoni del retrocés en uns 60 anys (uns 30 cm/any). Freqüentment es diu que el sistema dunar és la reserva de les platges, i això seria cert si s'assumís la conveniència de tornar a la platja la sorra que d'ella es va emportar el vent. Tanmateix, resulta que els sistemes dunares són interessants ecològicament i amb un valor paisatgístic indubtable. No sembla lògic destruir-los per millorar la platja, encara que sigui tornant-los el que el procés natural els ha arrabassat i els continua arrabassant lentament. El que sí que convé és tallar d'alguna forma el transport eòlic cap a terra.És més raonable acudir als fons marins on hi ha sorres relictes en quantitats immenses. En el mateix procés abans descrit, sobre l'elevació del nivell del mar durant l'Holocè i la producció de bioclastos, són excepció els que es van traduir el la formació de platges i sistemes dunares. La immensa majoria dels seus volums van quedar atrapats en ensopegar amb pendents del terreny que se n'anava envaint, superiors a les del perfil d'equilibri de les possibles platges; existeixen avui comcom a sorres relictes. Per donar una idea de la proporció entre sorres emergides en una platja i les que van quedar a la corresponent conca recorreguda pel mar en el seu ascens, és oportú indicar dos exemples. En Cala Agulla i Cala Millor l'anàlisi llança uns volums de sorres relictes a les seves respectives conques d'uns 350 i 190 milions de metresmetros cúbics, mentre les actuals formacions de platja i sistema dunar representen uns 5 i 2 milions, respectivament. Convé assenyalar que les necessitats de sorra per a la millora d'aquestes platges es pot estimar en uns 100 i 200 mil metres cúbics respectivament. Cala Agulla precisa alguna actuació per eliminar la pèrdua de sorres cap a terra, mentre Cala Millor no el precisa per existir el mur del Passeig Marítim, si bé necessitaprecisa un altre tipus d'estabilització de la platja.

Ens cuidem de Menorca, estem a temps!!

TREVA D´UN DIUMENGE DE HIVERN



treva d'un diumenge d'hivern amb els peus en l'aigua, recordant dies passats, amb els peus molls i gairebé tremolant, esperant que arribis amb el bon temps, ets el meu estiu. ´
________________________
tregua de un domingo de invierno con los pies en el agua, recordando días pasados, con los pies mojados y casi tiritando, esperando que llegues con el buen tiempo, eres mi verano.

sábado, 21 de febrero de 2009

El meu àngel de la guarda


El meu àngel de la guarda

I sota pedra en una espècie de capella improvisada, a refugi de l'aigua però no del temps, allà et vaig trobar el meu àngel de la guarda, qui m'anava a dir que fos jo el qui es cuidés, qui m'anava a dir, que des que et vaig veure, viu sense rancúnia de la falta de raó humana, qui m'anava a dir, que et van convertir en esclau just en sortir del cel i apropar-se a la meva esquena.Avui descansa tranquil, sense por, ja que visc per a això, per vetllar per tu, pels meus, i per tots els que fins i tot es troben el seu àngel de la guarda encadenat en enveges humanes.
CASTELLANO_________________
Y bajo piedra en una especie de capilla improvisada, a refugio del agua pero no del tiempo, allí te encontré mi ángel de la guarda, quien me iba a decir que fuese yo el quien cuidara, quien me iba a decir, que desde que te vi, vivo sin rencor de la falta de razón humana, quien me iba a decir, que te convirtieron en esclavo justo al salir del cielo y acercarte a mi espalda.Hoy descansa tranquilo, sin miedo, pues vivo para ello, para velar por ti, por los míos, y por todos los que aun se encuentran a su ángel de la guarda encadenado en envidias humanas.

domingo, 15 de febrero de 2009

VERT I BLAU A PUNTA PRIMA




Si durante el día estas en alerta, si estas atento a todo el movimiento del pensar, a lo que usted dice, a sus gestos -cómo se sienta, cómo camina, cómo habla-, si está atento a sus respuestas, entonces todas las cosas ocultas salen a la luz muy fácilmente. En ese estado de atención lúcida, despierta, todo es puesto al descubierto.
Para percibir la verdad, uno debe poseer una mente muy aguda, clara y precisa, no una mente astuta, torturada, sino una mente capaz de mirar sin distorsión alguna, una mente inocente y vulnerable. Tampoco puede percibir la verdad una mente llena de conocimientos; sólo puede hacerlo una mente que posee completa capacidad de aprender. Y también es necesario que la mente y el cuerpo sean altamente sensibles, con un cuerpo torpe, pesado, cargado de vino y comida, no se puede tratar de meditar. Por lo tanto, la mente debe estar muy despierta, sensible e inteligente.

Los meditadores nos dicen que es necesario ejercer el control. Cuando prestamos atención a la mente, vemos que el pensamiento vaga sin rumbo, por lo que tiramos de él hacia atrás tratando de sujetarlo; entonces el pensamiento vuelve a descarriarse y nosotros volvemos a sujetarlo, Y de ese modo el juego continúa interminablemente. Y si podemos llegar a controlar la mente de manera tan completa que ya no divague en absoluto, entonces —se dice— habremos alcanzado el más extraordinario de los estados. Pero en realidad, es todo lo contrario: no habremos alcanzado absolutamente nada. El control implica resistencia. La concentración es una forma de resistencia que consiste en reducir el pensamiento a un punto en particular. Y cuando la mente se adiestra para concentrarse por completo en una sola cosa, pierde su elasticidad, su sensibilidad, y se vuelve incapaz de captar el campo total de la vida.
La meditación no es un medio para algo. Descubrir en todos los momentos de la vida cotidiana qué es verdadero y qué es falso, es meditación. La meditación no es algo por cuyo medio escapáis. Algo en lo que conseguís visiones y toda clase de grandes emociones. Mas el vigilar todos los momentos del día, ver cómo opera vuestro pensamiento, ver funcionar el mecanismo de la defensa, ver los temores, las ambiciones, las codicias y envidias, vigilar todo esto, indagarlo todo el tiempo, eso es meditación, o parte de la meditación. No tenéis que acudir a nadie para que os diga qué es meditación o para que os dé un método. Lo puedo descubrir muy sencillamente vigilándome. No me lo tiene que decir otro; lo sé. Queremos llegar muy lejos sin dar el primer paso. Y hallaréis que si dais el primer paso, ese es el último. No hay otro paso.

sábado, 14 de febrero de 2009

MOMENT PER XALAR






¿QUE OPINAS?



detras de la playa de cala Mezquida existe una calita de "Macs" o cantos rodados como se denomina en castellano, ayer con un par de compañeros nos quedamos fotografiando la caida de la noche y aunque parezca mentira esta imagen es ya sin luz y no con una gran exposición, pero me gusta.

UN CONTE EN CALA MEZQUIDA



Conte del cap de tortuga de cala Mezquida.
La mar desnonada per l'home es reflectia macabrament sota els llamps d'aquesta lluna plena. La pluja travessava cada forat seu a lentes gotes de lagrimas en agonia i els trons rugien de la seva boca que feien tremolar els seus vells garrots atorats a la costa que fins i tot intentaven mantenir-se drets orgullosos de la seva procedència a terra.
I des de la finestra -com cap a no se de quant temps- l'esperava l'aparició dels seus pares. Mai no havia vist aquest tipus de temporal i estava espantat.
Pensant a tornar al refugi, sota el soroll tronador, va veure aparèixer-se del no res aquesta figura monstruosa en l'entreu de la casa. Ja no assolia a retirés de la peça sense ser descobert. Així que rabentment al so del vent del gran rellotge que l'observada -i que per raons desconegudes fins i tot funcionava- assoliment conjuntament a l'ingrés del monstre a la peça trobar resguard sota el llit.
I tal com es temia, en treure's el seu vestit de protecció sota aquest van trencar de pedra va saber que la grotesca figura que li havien convertit, des d'allà va emergir i pensava protegir-se del devan xapar humà, en ella va pensar en els moments jugant a les mans dels seus joves amos anys enrera.
Arriscant la seva vida va emergir el cap a prop de la seva vora, on en aquells vells temps que passejava protegit, però satisfent la seva curiositat l'entreveig.
Mai no havia vist, un de prop, es espanto de nou en veure's reflectit en un mar enbravat. Els seus antecessors li havien parlat d'això, la transformació!!, però sàvia sol de la seva malignitat oculta a la qual volia desterrar-la de seu ser, fins i tot res de tal espantosa figura futura arraigada.
I el seu espant anava en augment veient-ho en soletat a les entranyes marines.
De llarg estatura, almenys tres vegades la meva actual. Quatre tentacles malformados amb horribles escames d'agafament sortien de la seva closca i corpulent cos. Observo quatre ànegues amb grapes afilades i al coll escavats orificis bronquials al costat d'un quadrat nas en forma d'escut, mes a dalt uns ulls mes que els que el posseïa i en la llanura...... No va poder seguir observandose, s'havia girat i s'encaminava al seu lloc, de nou a les entranyes i profundes aigües, s'havia descobert.
Però no -gràcies al seu creador- tot sol i de camí cap a les internes aigües menorquines va escolta els seus infernals grunyits que el mateix pronunciava. Va percebre que tornava a entrar en la mes fosca tenebres de seu ser, i que d'un salt es deixo caure a sobre del seu amagatall, alla darrere del Pa Gross de cala Mezquida.
No sabia quant temps havia passat, quan es van escoltar gemecs, crits i un nom, havia intuït o olorat la seva presència. Sol encert a sercar més refugi sota d'una vella gruta submergida que sol el coneixia, derere un cap tan turmentat per bell records d'un passat.
Va d'haver aprofitat aquests últims moments d'aparent calma per haver-se arrossegat fora del seu amagatall - quan bruscament la seva arpa i a la seva dreta. . Inconciente i espantat va perdre cap al centre del seu refugi, i quan el membre es retira a les hores - tan feliç estava- que no es adono que fregava la seva arpa esquerre que havia baixat silenciosament i sigilosament dormit.
Va saber que ho havien descobert en sentir l'esgarip de plaure que de la seva boca va brolla, per a aquells eren rugits del diable.
Va sentir que corrien damunt al seu sostre protector, es va cobrir fins i tot mes y.........

La pluja havia cessat. Es va aixeca i igual com en costar-se, va anar a la vora sigilosament. Va tornar a la roca de sempre i va començar a pensar més calmadament.
No havia estat tan dolenta la nit, gràcies a aquesta vora abandonada -va pensar- Es més cap a anys que no tenia un somni alegre que l'havia portat a despertar sense malsons.
A la seva edat i amb aquestes coses va sorgir de seu lletja faç una bella somriure. Fet un cop d'ull a la catifa d'escuma i a sorra de la platja que cobria el bony d'un cos inert mort que era el seu,es va donar conte, ja descansa en pau les seves nits turmentades, mai no va fer mal a colcu, sota d'aquesta monstruosa aparença vivia una noble ànima que la destí de certes nuclears van convertir un bell ser amb un argument de contes macabres.
Sol en acomiadar-se del seu cos recordava l'ensurt de sentir alguna cosa tocant-li la mà -la resta- la seva reacció visceral de córrer al mar de nou i trepitjar la catifa va ser instintiu, però era sol un desig el seu cos no acompanyava.
-Potser, quin animal era?- però no estava d'ànim de certificar-lo i menys de veure sang a hora tan primerenca, van dir cuan u van a trovar.
Així que simplement el va tapa fins i tot mes i van sortir a la nova alba, aquest era jo, el seu vell amo que fins i tot passats els anys i sota aquesta disfressa que no desitjada, no vaig ser capaç de mirar als seus ulls i poder reconèixer la meva mascota de nen.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...