LA MAR DE MOLA

La fortalesa d'Isabel II es va construir entre 1848 i 1875 després d'una forta pressió britànica, qui amenaçaven amb tornar a la

illa per utilitzar-la com una base en la seva defensa contra els francesos. Aquests dos països es disputaven el control naval de la Mediterrània.

Les aigües mediterrànies mai no havien estat tranquil·les des del final de les Guerres Napoleòniques el 1815, i des de llavors l'encreuament de les rutes marítimes, entre francesos i britànics, causava molta tensió, especialment després de l'establiment dels francesos a Alger el 1830.
Abans d'acabar la seva construcció la fortalesa va quedar antiquada. En els anys 1860 hi va haver una important evolució en la tecnologia artillera. En comptes dels antiquats canons d'avantcàrrega (per la boca de foc), es van començar a dissenyar potents peces d'artilleria de retrocarga (per la culata), que tenien l'anima estriada (interior de tub ratllat) estabilitzant els projectils i augmentant la seva precisió.

Això va significar que va caldre replantejar el sistema defensiu de l'illa. En comptes d'artillar tots els assentaments per a canons|gorges dins de la fortalesa, es va iniciar una segona fase de desenvolupament (1896); instal·lant una sèrie de bateries costaneres alienes de la fortificació emmurallada. Aquestes bateries defensaven les costes de Menorca des d'una distància remota, amb els seus potents projectils eren capaços de detenir tota classe de vaixells invasors.

CULTURALIA DIARI MENORCA

DIES DE TEMPESTA

Títol:
Dies de tempesta

Aquests dies es van trencar amb tempestes, en el camp ja no hi ha aquests tons alegres de les nostres flors, no hi ha vermelles roselles, ni vinagrelles grogues, ni tampoc aromes de camamilla o romaní, aquests colors i olors que alegren i ens acompanyen els nostres paisatges, ara el cel és d'un gris cobert, els prats estan mes verds que mai, la gent oculta ara les seves línies baixos abrics i bufandes, ja pocs passen un dia de platja, estem en temps de fred, on les aromes del camp van canviar i visitem a les farmàcies més sovint que el que ens agradaria, veiem nassos enrojolats, ulls brillants, mans ocultes a les butxaques i espatlles encongides, almenys ens queda anar després a cercar esclata-sangs.
Un pessic literari:
Com un núvol turmentat
i gelosa del mar
en la seva pròpia mirada reflectida
sola en la seva envejable immensitat
que sol el fricció de les seves gotes
al mar l'enfurismava a la dissortada.

Hi ha un refrany que diu:
Després de la tempesta arriba la calma.
Fins als nostres pitjors dies tenen data de caducitat marcades i ara que se n'apropen una dates molt entranyables us desitjo a tots que en moments de" llimona gaudiu d'una bona llimonada", fins i tot dels moments més amargs brollen llamps de dolçor
--------------------------------------------------
Dias de Tormenta
Estos días se rompieron con tormentas, en el campo ya no hay esos tonos alegres de nuestras flores, no hay rojas amapolas, ni amarillas vinagrellas, ni tampoco aromas de manzanilla o romero, esos colores y olores que alegran y nos acompañan nuestros paisajes, ahora el cielo es de un gris cubierto, los prados están mas verdes que nunca, las gentes ocultan sus líneas bajos abrigos y bufandas, ya pocos pasan un día de playa, estamos en temporada de frio, donde los aromas del campo cambiaron y visitamos a las farmacias más a menudo que lo que nos gustaría, vemos narices sonrojadas, ojos brillantes, manos ocultas en los bolsillos y hombros encogidos, al menos nos queda ir después a buscar rovellons "esclatasangs".
pellizco literario:
Como una nube atormentada
y celosa del mar
en su propia mirada reflejada
sola en su envidiable inmensidad
que solo el roce de sus gotas
al mar la enfurecía a la desdichada.

Hay un refrán que dice:
Después de la tormenta llega la calma.
Hasta nuestros peores días tienen fecha de caducidad marcadas y ahora que se acercan una fechas muy entrañables os deseo a todos que en momentos de” limón, disfrutéis de una buena limonada”, hasta de los momentos más amargos brotan rayos de dulzura.

TORRE DE SON GANXO