domingo, 23 de noviembre de 2008

ANDREA LA PETITA AMAZONA MAONESA


UN BOTET....

UNA DE COLCADA DEL CAVALL QUE GALOPA LENT



És un cavall que galopa lent i es va apropiant del teu silenci.
L'horitzó es torna tan sec Que ni la pluja el pot mullar.
Tot el teu món sol va creixent En el va buidar de tants pensaments.
Tu la princesita dels miralls Donde els teus somnis vas deixar tan lluny.
El vomito lent dels teus laments Para tu cada dia un parenostre.
I sota la gropa d'aquest cavall Espera la mort el teu mes de maig.
Cridant ja la teva ànima tal possessió Sientes els claus al teu cor.
I no raones davant de tal dolor.
Aquesta tossuderia del teu subconscient, No et deixa viure en el teu present.
Es lliguen els teus fils i tu ets cometa Una marioneta llisa i surdida.
I tu ets la presa d'aquesta anorèxia Que es apodero de tota la teva vida.
El trist laberint de la teva vida Tú camines lenta i sempre balba.
No pots cridar amb tanta impotència Ja que al teu cos no li queden forces.
El cavall lent de la teva consciència Trota els prats de tot teu ser.
Al mirall teu tan sol veus Una horrible silueta de dona.
No pots si més no recordar Cuando va començar tota realitat De el teu gran purgatori compulsiu.
Vas perdre el somriure de l'ahir De tota la teva ànima i de tot teu ser. És un cavall que galopa lent.

domingo, 16 de noviembre de 2008

ROMIANT........


He après ....que ningú no és perfecte fins que no t'enamores.
He après que ....la vida és dura però jo ho sóc més!!
He après que ....las oportunitats no es perden mai les que teu deixes anar... les aprofita un altre.
He après que .... quan sembres rancúnia i amargor la felicitat se'n va a una altra part.
He après... que necessitaria usar sempre paraules bones... perquè demà potser s'han d'empassar.
He après... que un somriure és una manera econòmica per millorar el teu aspecte.
He après... que no puc elegir com em sento... però sempre puc fer alguna cosa.
He après que... quan el teu fill nounat té el teu dit en la sea maneta... et té enganxat a la vida.
He après que... tots volen viure al cim de la muntanya... però tota la felicitat passa mentre l'escales.
He après que... es necessita gaudir del viatge i no pensar només en la meta.
He après que... és millor donar consells només en dues circumstàncies... quan són demanats i quan en depèn la vida.
He après que... quant menys temps prodigo... més coses faig.
-----------------CASTELLANO------------------------------
He aprendido ....que nadie es perfecto hasta que no te enamoras.
He aprendido que ....la vida es dura pero yo lo soy más!!
He aprendido que ....las oportunidades no se pierden nunca
las que tu dejas marchar ... las aprovecha otro.
He aprendido que .... cuando siembras rencor y amargura
la felicidad se va a otra parte.
He aprendido ... que necesitaría usar siempre palabras buenas... porque mañana quizás se tienen que tragar.
He aprendido ... que una sonrisa es un modo económico para mejorar tu aspecto.
He aprendido ... que no puedo elegir como me siento ... pero siempre puedo hacer algo.
He aprendido que ... cuando tu hijo recién nacido tiene tu dedo en su puñito ... te tiene enganchado a la vida.
He aprendido que ... todos quieren vivir en la cima de la montaña ... pero toda la felicidad pasa mientras la escalas.
He aprendido que ... se necesita gozar del viaje y no pensar sólo en la meta.
He aprendido que ... es mejor dar consejos sólo en dos circunstancias ... cuando son pedidos y cuando de ello depende la vida.
He aprendido que ... cuanto menos tiempo derrocho ... más cosas hago.

lunes, 10 de noviembre de 2008

MALT SOMMI D´EN QUIXOT


El Senyor Quixot confon uns molins de vent amb gegants i intenta atacar-los, Sancho intenta fer-lo desistir però ell no fa cas i se li enganxa la llança en una de les aspes tirant-lo al terra. El Senyor Quixot pensa que un mag va convertir els gegants en molins. El Senyor Quixot adverteix Sancho q mai no ha de defensar-lo quan lluiti amb cavallers.
espero que en gaudiu amb ulls de l'època de Cervantes.
una abraçada i moltes imatges.

jueves, 6 de noviembre de 2008

Binibeca a l'hivern


Binibeca a l'hivern en la seva solitud dels carrers ni es veu
un sol veí estic que tremolo de fred sobre un vell banc al costat d'un
bar tancat.
A l'immens cel gris s'esfumen els pensaments i l'ombrívol silenci recorre
els camins.
Els arbres es queixen amb veus adolorides espantant les ones en seu
trencar de crits i fugen els ocells arrossegant la seva pena.
Un fi plovisqueig cau i amara l'aire que penetra en un niu omplert
d'absències.
El misteri envolta la tarda i en un terra desert s'escampen les llàgrimes
del plor d'hivern.

miércoles, 5 de noviembre de 2008

EL CANUTELLS AMAGAT AL VESPRE


Vaig tenir un somni, que no era del tot un son|somni.
El brillant sol s'apagava, i els astres vagaven diluint-se en l'espai
etern, sense llamps, sense senders, i la terra gelada
oscil·lava cega i enfosquint-se en l'aire sense lluna;
el matí va arribar, i se'n va anar, i va arribar, i no va implicar el
dia, i els homes van oblidar les seves passions davant del terror
d'aquesta desolació; i tots els cors es van gelar en una pregària egoista
per llum;
i van viure al costat de fogueres - i els trons, els palaus dels reis
coronats - les cabanyes, les llars de totes les coses que habitaven, van
ser cremades en les fogatas; les ciutats es van consumir, i els
homes es van reunir entorn dels seus ardents refugis per veure's
novament les cares uns als altres;
Feliços eren aquells que vivien dins de l'ull dels volcans, i la seva
torxa muntanyosa:
Una temorosa esperança era tot el que el món contenia;
Es va encendre foc als boscos - però hora rere hora Fueron caient i
apagant-se - i els cruixents troncs es van extingir amb un estrèpit - i
tot va ser negre.

Foscor.
Darkness, Lord Byron

martes, 4 de noviembre de 2008

VELLESA I MARES


Sovint es tira per la cara a la joventut el creure que el món comença amb ella. Cert, però la vellesa creu encara més sovint que el món acaba amb ella. Què és pitjor? Christian Friedrich Hebbel
Abans de la vellesa, vaig procurar viure bé; en la vellesa procuro un morir bé. Lluç de riu Anneo Séneca

Aprendre a no ser jove és l'aprenentatge més llarg i més difícil de la vida. Lleó Daudi

Casa't amb un arqueòleg. Com més vella et facis, més encantadora et trobarà. Agata Christi

Quan envellim, la bellesa es converteix en qualitat interior. Ralph Waldo Emerson

Quan em diuen que sóc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida. Pablo Picasso

Quan es fa un vell li agrada més rellegir que llegir. Piadós Baroja

Quan siguis vell a la carn, sigues jove en l'ànima. Autor desconegut

Quan veiem jugar els nostres néts, recordem els nostres fills. Rene M. Smith

De joves ens les arreglem perquè se'ls agradi; de majors, per no molestar. Pedro Miguel Lamet

L'art d'envellir és l'art de conservar alguna esperança. André Maurois

TEMPS I TEMPS....


Afortunat és l'home que té temps per esperar. Calderó de la Barca

Alguns éssers humans se suavitzen amb l'edat, com el vi; però d'altres s'agregen, com el vinagre. H.C. Dowland

Mestresses la vida? Llavors no malgastis el temps, perquè aquest és el material que està feta la vida. Benjamí Franklin

Brevetat és l'ànima de l'agudesa. William Shakespeare

Cada dia és una petita vida. Autor desconegut

Cada moment és únic. Johann Wolfang von Goethe

Amb vint anys tots tenen el rostre que Déu els ha donat; amb quaranta el rostre que els ha donat la vida i amb seixanta el que es mereix. Albert Schweitzer

Coneix el verdader valor del temps: agafa'l i es diverteix cada moment d'ell. Philip Dormer Stanhope Lord Chesterfield

Quan arriba el temps en què es podria, ha passat aquell en el qual es va poder. Marie von Eschenbag

Quan tots els dies resultin iguals és perquè l'home ha deixat de percebre les coses bones que sorgeixen en la seva vida cada vegada que el sol creua el cel. Paulo Coelho

Cuida els minuts, ja que les hores es cuidaran de si mateixes. Philip Dormer Stanhope Lord Chesterfield

Demos temps al temps: perquè el vas vessi cal omplir-lo primer. Antonio Machado

Déu, quan va fer el temps, ho va fer de sobres. Proverbi irlandès

Déu és qui dóna corda als nostres rellotges de sol. Lichtemberg

Déu ocupa en la nostra estima el lloc que ocupa en el nostre temps. L. Evely

DOS TORRES UN DESTINO


Embolica al món extens trista nit;
ronc huracà i borrascosos núvols confonen, i tenebres impalpables, el
cel, el mar, la terra a la meva illa:
i tu invisible, t'alces, al teu front ostentant de foc una corona,
cual rei del caos, que reflecteix i crema amb llum de pau i vida.
En va, ronc, el mar alça les seves muntanyes i rebenta als teus peus,
do, rebramante, creixent a blanca escuma, amaga i esborra
l'abric del port:
tu, amb llengua de foc, "Aquí és.., dius, sense veu parlant al tímid
pilot, que com a numen benefactor t'adora i en tu els ulls clava.


EN HONOR A LOS QUE NO DECAEN A PESAR DEL MAL TIEMPO
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...