domingo, 27 de abril de 2008

DESPEDIDA CON EL OCASO


Despedida en el ocaso

Por: Shaila Rosagel

Soñaba bajo la luna,
con un amor remoto,
no podía detenerse
el palpitar
que rompía
con las sombras,
danzaba
al ritmo
de un vals,
como un ave
en pleno vuelo.
Deteníase el tiempo
en el instante
que su mirar
le tocaba,
la felicidad se sostenía
con la cercanía.
El adiós,
llegó,
como el guerrero
con su cruel espada,
desangrando
con su filo,
interrumpiendo
un vals...
que se quedo detenido
en la eternidad,
lagrimas,
recorriendo los surcos
del corazón,
desesperante melancolía
asfixia,
lento...lento...
errante vaga
desprendida de la ilusión,
más aún,
cubre la mano de Dios
la esperanza,
la voluntad,
y el renacer llegó,
disfrazando
una cadena de dolor,
¡viene, viene!
la primavera,
se llenan de nuevo
las rosas de color,
el verdor cubre los campos,
cielo azul,
estrellas fulgorosas,
un nuevo ritmo
se persibe
dejando un eco de alegría,
rostros decorados
con amor,
y el desconsuelo;
se quedó encerrado
entre lo añejo.
¿Qué trae el mensajero?
algo nuevo,
se limpiaron el polvo
los recuerdos;
"el tiempo es un ser que puede
crear, terminar..."
¿cuándo empezó?
¿cuándo terminó?
se sonríe
evocando un sueño
pero...
La hora del despertar
termina con la falsedad.

CALA MORELL "UN TEMPLO DE MEDITACIÓN"


La palabra meditación viene del latín meditatio, que originalmente indica un tipo de ejercicio intelectual. De este modo, en el ámbito religioso occidental se ha distinguido entre meditación o contemplación, reservando a la segunda un significado religioso o espiritual.
Sin duda un lugar para descarsar el alma y los ajetreos de nuestra cotidianilidad.

OCASO CIUTADELLA


Foto dedicada a Aldabra

sábado, 26 de abril de 2008

DESPIERTA QUE YA AMANECIO.......


Norah Lange



Amanecer


En el corazón de cada árbol
se ha estremecido la medianoche.

La noche se desmenuza
en lenta procesión de niebla.

Todas las tardes terminan su cansancio.

Los letreros luminosos duermen
el asombro de sus colores
y anticipan la contemplación de cada pobre.

En toda esquina vigila el sueño
y es tu recuerdo la única pena
que humilla la altivez de las aceras.

Lejos, el primer mendigo,
traiciona el portal donde ha dormido.

Y la ciudad se abre como una carta
para decirnos la sorpresa de sus calles.

ACHICORIA "CAMAROTJE"

Cichorium intybus, la xicoira comú, radicchio o radicheta, és una planta herbàcia perenne de la família de les asteràcies, procedeix originàriament del Vell Món, on es reprodueix de manera silvestre en els prats i camps en guaret, així com a la vora dels camins, s'ha naturalitzat en diverses regions d'Amèrica i Àfrica. Es conrea especialment en el nord de França, Bèlgica, Alemanya i Espanya, i la vila segoviana de Cuéllar la major productora del país.2 Plantes cosmopolites, de gran dispersió, prefereix sòls ben drenats, no necessàriament fèrtils i ambients assolellats.És una herba robusta perenne, més o menys pubescent, que pot arribar a un metre d'alçada. De profunda arrel única, gruixuda i pivotant. Mostra nombroses ramificacions, les fulles són espatulades, semicarnosas, suaument dentades, basals, i les situades a la part superior de la tija es troben reduïdes a bràctees. La floració, entre juliol i setembre, dóna lloc a inflorescències ligulades de color blau-lila, sostingudes per un peduncle ferm, la flor té la particularitat de no obrir-se més que a ple sol, i seguir la trajectòria d'aquest al igual que els gira-sols . Són hermafrodites, de reproducció autógama la majoria de les vegades.El fruit és un aqueni.Des del segle XVII la infusió de la seva arrel torrada s'utilitza com a succedani del cafè o com adulterant d'aquest últim, un ús particularment freqüent en les ocasions en què les restriccions al transport van impedir la importació de productes tropicals i que va portar a l'expansió del seu cultiu durant les Guerres Napoleòniques.Com vegetal d'amanida seu ús es remunta només al segle XIX, ja que el marcat sabor amarg de la intibina que conté fa que les fulles madures no siguin en general aptes per al consum. Es creu que les observacions realitzades en el jardí botànic de Brussel a mitjans d'aquest segle van portar els jardiners a notar que els brots tendres d'hivern, sobretot si se'ls protegeix del sol fort, resulten més suaus de gust. Les varietats modernes han estat en gran mesura seleccionades per prevenir concentracions molt altes de intibina, de totes maneres, pel que es consumeix fins més entrat l'any.Una varietat nativa del nord d'Itàlia, coneguda com radicchio mostra fulles molt diferents, formant un cabdell dens de color violaci (provocat per l'antocianina, el mateix compost que dóna el seu color a les flors), que es consumeixen també com vegetal d'amanida o cuites a la planxa.Les fulles d'aquesta planta són un dels ingredients del preboggion, barreja d'herbes típica de la cuina de Ligúria.Des de l'Edat Mitjana el C. intybus es dóna feina a efectes medicinals, amb el nom de solsequim apareix ja en les lleis agràries dictades per Carlemany. Paracels la recomanava a emplastres per les irritacions de la pell, i en infusió per tractar malalties del sistema digestiu i del fetge, i com a estimulant de la bilis. Aquesta planta també es pot utilitzar per rentat de èczemes, encara que en persones proclius pot provocar reaccions al lèrgiques.Propietatsestimula el funcionament adequat del fetge;
estimula la secreció de bilis,
desintoxicant i depurativa (colagogos i colerètics);
cicatritzant;
sedant;
diürètica.
expulsió de cucs intestinals.
Instruccions d'ús
En sucs de la planta completa per la seva acció depurativa, desintoxicant i diürètica.
En cocció per als problemes digestius, de 5 a 10 g (2 cullerades) en un litre d'aigua bullint, deixar bullir per 5 a 8 minuts. Reposar 5 a 10 minuts, colar i prendre com "aigua de temps". Per problemes digestius i nerviosos.
En forma de cataplasma: sola o combinada amb altres plantes, per ferides, berrugues o tumoracions externes.
En amanides: consumir constantment sense parar, al natural, és ideal per a mantenir sa el fetge i el sistema nerviós equilibrat, encara que també produeix flatulències i expulsió de gasos

viernes, 25 de abril de 2008

jueves, 24 de abril de 2008

lunes, 14 de abril de 2008

ILLA DEL REI AL MATI


MAGESTUOSA

MOTOBOMBA


O ESO ME PARECIO!!!

VALERIANA


MEDICINAS Y BOTELLAS EN LA ILLA DEL REI

MALATS ROOMS


CON TODAS LAS COMODIDADES DE LA EPOCA
INCREIBLE!!!

ILLA DE REI 3

CREC QUE LA LLUM NO FUNCIONA


ILLA DE REI
RECONS

EXPLOSSIO PURPURE


SOLO ES LA CORONA DE UN CARD GALLOFER

PERDONEN LA EXPRESIÓN!!


PA CAGARSE DE MIEDO
QUINA POOOOO

ASEOS EN LA ILLA DE REI
TRANQUILOS EXISTEN DE RECIEN INSTALACION, HAY QUE VER COMO TRABAJAN ESTOS VOLUNTARIOS DE LA ILLA

EL TUNEL DEL TIEMPO

CAPELLS DE SERP

PARES

LIRIO SILVESTRE "GLADIOLUS "XUCLAMEL"

    Gladiolus illyricus, gladiol o maig és un lliri comú en el sud-est de la
    Península Ibèricacaracteritzat per: un port d'herba perenne, bulbosa: fulles alternes, en forma desabre, flors de rosades a porpres, en espiga unilateral, formades per sis tèpalspetaloideos soldats
    inferiorment en un tub curt, amb tres estams, i fruit en càpsulaamb llavor alada.

    Habita en pastures i penyals, i s'usa per decorar altars de la Verge en el mes de maig.
    Castellà: estoc, gales d'avió, genciana, gladiol, gladiol menor, gladiol silvestre, herbaestoc, pendents de la reina, vareta, varetes, vari

    ces de Sant Josep, vareta de Sant Josep.

    Nombre común en catalán : Espaseta. Rossinyol. Xuclamel.

    Nombre común en castellano : Cresta de gallo.

    Distribución por provincias : Alicante. Barcelona. Castellón. Gerona. Islas Baleares. Lérida. Tarragona. Valencia.

    Distribución por islas : Cabrera. Formentera. Ibiza. Mallorca. Menorca.

    Distribución general : Mediterránea

    Época de floración : Marz

    o. Abril. Mayo. Junio.

    Formas vitales : Geófito.

    Hábitat : Prados secos, matorrales.

    Categoria IUCN : Poco p

    reocupante

    Características : Este gladiolo vive en los matorrales, es el más pequeño de todos, con las hojas bastante estrechas y flores de color purpurina, bastante más oscuras que las otras especies de este género.


BASTANAGA BORDA

domingo, 13 de abril de 2008

ALBÓ, CARAMUIXA, PORRASSA

BAIX SA PORXADA

OREA DE QUE.......?


PUES DEBE DE SER COMO MINIMO EL TIMPANO...

NO ME MIRES QUE ME PONGO COLORADO

OIDO COCINA


AUN SIGUE EN PIE PARTE DE LA COCINA DEL ANTIGUO HOSPITAL EN LA ILLA DEL REI

BIGAS EN ILLA DEL REI

UN TRIO?


LA PRIMAVERA LA SANGRE ALTERA.....
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...