domingo 4 de marzo de 2012
viernes 2 de marzo de 2012
FAR DE ARTRUTX CIUTADELLA
El far d’Artrutx, juntament amb el de Capdepera, marquen els extrems de l’estret entre Mallorca i Menorca.
Dades tècniques
Latitud N: 39º 55,355′;
Longitud E: 003º 49,454′
Abast nominal
19 mn.
Altura sobre nivell del mar
45 m.
Aparença lluminosa
Grup de 3 llampades cada 10 segons.
Aparença diürna
Torre a bandes blanques i negres sobre casa blanca, 34 metres.
Història
L’òptica original era catadiòptrica de 4t ordre, fixa però amb 2 lents diòptriques verticals externes giratòries que produïen una aparença lluminosa de llum fixa variada per llampades blanques cada 3 minuts. El llum emprat era moderador d’oli d’oliva.
El cost de l’aparell òptic, construït per la casa Henry Lepaute, va ser de 3.250 francs francesos amb un preu de 300 francs cada una de les lents externes i 2.650 francs l’òptica fixa. Aquesta part fixa de l’aparell òptic va ser destinada més tard, el 1970, a prestar servei al far del Cap Blanc, on encara roman i és l’òptica més antiga que hi ha actualment instal•lada als fars de les Balears.
L’existència d’una cova submarina a les proximitats produïa tremolors a l’edifici que arribaren fins i tot a trencar algun vidre de la llanterna.
El 1969 es va recréixer la torre 17 metres per poder complir amb els abastos requerits en el Pla de Millora de l’Enllumenat de 1967. Per tal de reforçar la consistència de la torre se li van afegir uns contraforts i va adquirir llavors la seva fisonomia actual, única entre els fars de l’arxipèlag Balear.
El 1860 el Subgovernador Civil de Menorca va enviar un escrit als torrers d’aquest far en què els demanava la seva col•laboració en la captura d’uns presos que s’havien escapat, però els torrers van contestar que no els era possible fer-ho pel fet que encara no se’ls havia proveït de l’armament que segons el Reglament del Cos de Torrers de Fars havia d’haver en cada far
FAR DE PUNTA NATI
El naufragi el 1910 del vapor General Chanza, va ser el gran esperó per a la construcció d’aquest far.
Dades tècniques
Latitud N: 40º 3,015′;
Longitud E: 003º 49,418′
Abast nominal
16 mn.
Altura sobre nivell del mar
42 m.
Aparença lluminosa
Grup de 3 + 1 llampades cada 20 segons.
Aparença diürna
Torre de maçoneria i cases, 19 metres.
Història
La seva construcció va estar molt ràpida i tan sols 14 mesos després d’haver començat les obres el far va ser ja inaugurat.
Va començar emprant ja la tecnologia més moderna del moment, que consistia en llums d’incandescència per vapor de petroli, però en compte d’utilitzar material anglès de la casa Chance Brothers, com va ser després més habitual, es va adquirir al constructor berlinès Julius Pintsch, els llums del qual variaven una mica de les angleses.
Com a sistema d’emergència es disposava d’un llum de nivell constant. L’aparença lluminosa original era de 3+1 llampades blanques cada 20 segons, i continua sent la mateixa. La llanterna, fabricada per la mateixa casa alemanya, ja no era poligonal sinó cilíndrica, però això sí, encara amb muntants verticals. Les llanternes posteriors instal•lades als fars ja serien de muntants inclinats, perquè es considerava que els verticals produïen ombra en la llampada.
A causa de les pressions del Govern Francès perquè s’hi construís aquest far (sobretot arran del naufragi del vapor General Chanzy el 1910) se’n va inaugurar l’enllumenat l’1 de setembre de 1913 sense haver-se encara acabat les obres de l’edifici, la qual cosa va tenir lloc el juliol de l’any següent.
El 1921 es va procedir a la instal•lació d’un sistema d’enllumenat amb gas acetilè però no automatitzat.
A les proximitats del far hi ha un bufador que, amb temporals de component nord, emet unes columnes d’aigua que han constituït al llarg dels anys un seriós problema per al manteniment del far.
domingo 26 de febrero de 2012
NAVETA DES TUDONS NIT
La Naveta des Tudons es troba a pocs quilòmetres de Ciutadella, a mà dreta de la carretera general en direcció a Maó. Es tracta d'una construcció megalítica molt ben conservada, considerada com un dels jaciments arqueològics més emblemàtics de Menorca i, possiblement, el més conegut de totes les Illes Balears.
La construcció té uns 3.000 anys d'antiguitat i s'utilitzava com a monument funerari col·lectiu. A l'interior s'han trobat restes de cossos humans acompanyats d'objectes personals com joies de bronze i altres ornaments, a més d'alguna arma i recipients de ceràmica que devien contenir ofrenes.
La construcció, a base de pedres perfectament encaixades sense cap morter, sembla una nau bolcada i per això aquest tipus d'edificacions prehistòriques s'anomenen navetes. La planta té forma de ferradura allargada amb 13,6 m de llargària i 6,40 m d'amplària. La façana, orientada a l'oest, es pràcticament plana i té una petita obertura que dóna accés a l'interior. El recinte està dividit en dos nivells mitjançant grans lloses horitzontals molt ben treballades, igual que les lloses que formen la coberta.
La Naveta des Tudons és part d'una tràgica llegenda sobre dos gegants que es disputaven l'amor d'una jove. Els gegants varen acorden que un construiria la naveta i l'altre excavaria un pou d'aigua, i el primer en acabar es casaria amb la jove. El gegant del pou va trobar aigua primer, però l'altre, embogit per la gelosia, el va matar llençant-li l'única pedra que li quedava per col·locar i que encara ara es troba a faltar a la façana de la naveta.
sábado 18 de febrero de 2012
FAR DE CAVALLERIA
domingo 12 de febrero de 2012
TALATI DE DALT
Ubicat a 4 quilòmetres de la ciutat de Maó, Talatí de Dalt és un dels poblats més importants de la prehistòria menorquina. El poblat talaiòtic conserva alguns monuments espectaculars entre els que destaquen dues coves naturals possiblement utilitzades per enterrar els morts en època anterior a la cultura talaiòtica, el talaiot central en el punt més elevat del poblat complint la funció de vigilància i control del territori i el santuari amb una singular taula possiblement construït entorn al segle V aC Talatí de Dalt també conserva dos talaiots més situats al perímetre de l'antic poblat, diverses cases talaiòtiques i una part del mur que envoltava el recinte.
Segons sembla, una comunitat de pastors i agricultors s'establí a Talatí de Dalt a la segona meitat del tercer mil · lenni aC, però el poblat es va constituir des de finals del segon mil · lenni aC fins a l'any 123 aC, moment de conquesta romana de Menorca. A partir d'aquí, el poblat va entrar en decadència, encara que va continuar habitat fins a l'expulsió dels musulmans al segle XIII. El moment de màxima activitat del poblat es situa entre els segles IV i II aC, època en la qual els comerciants púnics d'Eivissa distribuïren tota mena de productes entre les comunitats talaiòtiques de l'arxipèlag balear.
Des de l'any 1997 es realitzen en Talatí de Dalt excavacions arqueològiques, primer a càrrec dels Amics del Museu de Menorca i actualment a càrrec de Arqueomenorca, empresa que gestiona aquest jaciment a través d'un conveni amb el propietari de les terres on s'ubica. Aquesta empresa menorquina també gestiona el poblat emmurallat de Son Catlar, al terme de Ciutadella.
domingo 5 de febrero de 2012
domingo 8 de enero de 2012
DESDE LAS PENYES DE EGIPTE
Esta área protegida se sitúa entre los municipios de Alaior y Mahón. El paisaje que presenta el lugar, de gran belleza, es de un relieve compuesto por pequeñas elevaciones.
Entre la vegetación lo más destacable es la existencia de un pinar de pino carrasco.
La fauna está representada, al igual que en muchos otros lugares de la isla, por el grupo de las aves, especialmente por las aves rapaces, encontrando, águilas, cernícalos, o, alimoches, entre otras.
Este lugar, además de belleza paisajística, tienen interés cultural, y religioso, que se debe a la existencia en él de la ermita de Sant Llorenç.
sábado 7 de enero de 2012
BASSA DEL CLOT DES GUIX
Menorca, isla de pequeñas dimensiones, se caracteriza, desde la vertiente ambiental, por presentar una gran biodiversidad. En tan sólo 702 km2 encontramos representados casi todos los hábitats propios del Mediterráneo. De entre ellos, destacan los estanques temporales; ecosistemas de extensión reducida y de poca profundidad, que se llenan por el efecto de las lluvias. Tienen la particularidad de ser escasos, frágiles y exclusivos, de aquí que la Directiva Hábitats los hace merecedores de ser considerados hábitats de interés prioritario para su conservación.
El objectivo del proyecto LIFE Natura ''Conservación y gestión de estanques temporales en Menorca'', que tiene por acrónimo LIFE BASSES, es la conservación a largo plazo de los hábitats prioritarios estanques temporales mediterráneos presentes en la isla de Menorca.
Son diversas las amenazas que pueden afectar la conservación de los estanques temporales (en el apartado ''Restauración y conservación'' las encontraréis detalladas). Con el proyecto LIFE BASSES se han realizado actuaciones para controlar y erradicar estas amenazas, así como estudiar y crear las herramientas de gestión adecuadas para la conservación de los estanques presentes en Menorca. Por este motivo, se trabaja en coordinación con los propietarios y agricultores de terrenos con estanques temporales. El objetivo final: garantizar unas condiciones favorables para su buen estado de conservación. El logro de este objetivo general se ha enfocado mediante la puesta en práctica los siguientes grupos de acciones:
- Definir un modelo integral de gestión para esta tipología de hábitats: los planes de gestión.
- Llevar a cabo un estudio a fondo sobre la dinámica y la evolución de estos hábitats para mejorar su conocimiento.
- Restaurar y recuperar los estanques temporales degradados o desaparecidos.
- Informar y sensibilizar a la población de la importancia de conservar estos hábitats prioritarios.
sábado 24 de diciembre de 2011
SIMPLEMENT BON NADAL
El mundo sería más feliz
todos fueramos amigos.
Jugar todos juntos,
cantar todos juntos,
sería divertido.
El mundo sería mucho mejor
si no tuvieramos miedo
si sin tener que pedir perdón
pudieramos ser como somos.
El mundo sería más humano
si todos fuesemos hermanos
si nos cojieramos de las manos
como nunca lo hemos hecho antes.
En otro mundo
es el mundo que queremos
es el mundo que queremos
en otro mundo.
------------------
El món seria més feliç
si tots fòssim amics.
Jugar tots junts, cantar tots junts,
seria divertit.
El món seria molt mitllor
si no tinguèssim por
si sense demanar perdó
poguèssim ser com som.
El món seria més humà
si tots fòssim germans
si ens agafèssim de les mans
com mai ho hem fet abans.
En un altre món
és el món que volem
és el món que volem
en un altre món.
miércoles 21 de diciembre de 2011
Rosmarinus officinalis "Romaní"
El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.
Etimologia
"Rosmarinus" es creu que va ser format del llatí per "ros" que significa "rosada" i per "marinus", "marí", ja que el romer és una planta mediterrània. Però actualment, es decanten per una altra interpretació, segons la que "ros" vindria de la veu grega "rhops" que vol dir "matissar" i "marinus" derivaria de "myrinos" que significa "aròmatic".
"Officinalis" prové del llatí "officina" que es refereix al lloc on treballen els operaris, taller o oficina. Aquest nom, que també el porten moltes altres plantes medicinals es a causa de l'ús habitual que se'n feia i actualment se'n fa a les oficines de farmàcia.
Distribució geogràfica i hàbitat
La seva distribució geogràfica genèrica és abundant, la trobem a tot el sud d'Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica.
Pel que fa a la Península Ibèrica està distribuïda de forma general i només escasseja en alguns punts del nord i nord-oest, des de Galícia fins al País Basc. Als Països Catalans té una distribució general i molt comú al Principat, però rara vers els Pirineus.
El romaní creix en tota roca, encara que prefereix el caducifoli. En trobem des del nivell del mar fins als 3500 metres d'altitud, molt comú en ambients d'ametllers. Com que és una espècie termòfila, no resisteix gaire bé les gelades. És fàcil de localitzar a les muntanyes tant humides com seques.
[modifica]Descripció botànica
És un arbust perenne i octubre aromàtic d'un metre d'alçada normalment, encara que pot arribar als 2 metres. L' arrel és axonomorfa amb tiges molt ramificades en forma de ramificació simpòdica i llenyoses. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l'anvers i blanc tormentós al revers, en aquestes la divisió del marge és simple i la superfície revoluta. Petites ,com a molt de 3'5 cm de longitud, amb l'àpex acuminat i la base atenuada, se situen damunt la tija de forma oposada. Les inflorescències són petites agrupacions de poques flors (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posició terminal. Les flors del romer són hermafrodites i pentàmeres, es troben en posició pedícelada i una simetria zigomorfa, apareixen des de finals de primavera fins principis d'estiu, encara que pot estar florida tot l'any. El calze és bilabiat (amb dos llavis) i acampanat de color verd, i alguns cops, té un to vermellós. La corol·la és bilabiada d'una sola peça, fa entre 10 i 12 mm i té un color blau pàl·lid, rarament blau intens i en poques ocasions blanc. L'androceu està constituït per dos estams encorbats exserts. El gineceu és súper amb un estil terminal. El romaní té fruits petits, secs i tetraquenis que apareixen en el fons del calze; cada una de les quatre parts en què està dividit el fruit té una llavor.
Fulles
Aquest no és l'únic romer silvestre de la península. Hi ha altres més escassos, localitzats en alguns punts principalment a la zona pròxima a la costa de les províncies d'Almeria y Granada com el Rosmarinus eriocalyx Jord. & Fourr que té unes fulles més curtes, de 5 a 15 mm, amb les flors de color violeta. A Almeria existeix el R. officinalis L. var larandulaceus, Nöe, amb les fulles de marge dentat.
A Menorca existeixen les següents variants: romaní mascle (Ciutadella) i romaní foraster (plantat en jardineria a tot Menorca). A més a més hi ha una varietat endèmica que creix torta i més planera, força rara a l'illa, el Rosmarinus officinalis var. palaui. A aquesta varietat se la denomina amb els noms vernaculars de "romaní femella" o "flor revenial".
Gastronomia
Guisat de conill amb una branqueta de romaní
El romaní o romer planta s'utilitza tot sovint a la cuina tradicional mediterrània, condimentant una gran varietat d'aliments. La seva fragància, però, és forta i intensa. Cal, doncs, dosificar bé la quantitat i emprar-lo amb moderació, evitant així que el seu sabor sigui dominant en el plat en qüestió.
Les fulles del romaní, tant fresques com seques, són emprades com a espècia per aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de be, car li dóna un gust especial.
També serveix per condimentar sopes, preparacions a base de verdures i salses per acompanyar la pasta.
Una branqueta de romer fresc aromatitza olis i vinagres, donant un toc diferent i agradable que combina bé amb alguns plats i amanides. També hi han cremes amb aroma de romer que serveixen com a acompanyants dels plats principals o postres.
A causa dels seus efectes antioxidants, el romer és utilitzat en la indústria dels embotits.
El nèctar de les seves flors és excel·lent, el període de florida és molt llarg i atreu molt les abelles. Al Baix Maestrat i Montsià és molt apreciada la mel de romer. Té fama de ser la de millor qualitat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral..
la planta de romer té grans quantitats de ferro, calci i vitamina B6. El Consell d'Europa[2] la ha catalogat com recurs natural d'alimentació i la FDA la ha incorporat en qualitat de suplement dietari.
Farmacologia
Part utilitzada (droga)
S'utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o després de la floració del romaní, també s'aprofiten les flors per les seves virtuts farmacològiques.
Composició química
Olis essencials (1-2'5%): acetat de bornil (1-5%), alfa-pinè (12-25%), alfa-terpineol(12-24%), borneol (1-6%),càmfora (10-25%), camfè (5-10%), eucaliptol (20-50%). També limonè, beta-cariofilè i mircè.
Diterpens (més del 4'6%): carnosol, epirosmanol, isorosmasnol, rosmaridifenol, rosmariquinona.
Àcids triterpènics (2-4%): àcid oleanòlic, ursòlic i els seus 3-acetil-èsters.
Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic (2-3%): cafeic, clorogènic, neoclorogènic, rosmarínic.
Flavonoides: derivats del luteol i del epigenol com: cirsimarina, diosmina, hesperidina, homoplantiginina, fegopolina, nepetina, nepitrina.
Alcohols triterpènics: alfa i beta-aminirina, betulòsid.
Elements minerals.
[modifica]Propietats farmacològiques
La gran majoria estan relacionades amb l'activitat de l'oli essencial. S'ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també antioxidant (sobretot gràcies al carnosol).
Antigament també es tractaven amb romer alguns trastorns nerviosos; els metges àrabs, a l'antiguitat, empraven el romer per a tornar la parla després d'un desmai.
L'administració per via oral, també presenta una activitat diürètica.
L'aplicació tòpica dels extractes alcohòlics fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciació i progrés del tumor epidèrmic (amb un 40-60% d'eficàcia).
Aquest oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmolítica i anticonvulsionant.
Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent un bon cicatritzant.
També ha estat demostrat el seu ús en el tractament de l'alopècia.
El fum del romaní serveix com a tractament per l'asma.
El romer es troba incorporat a les farmàcies d'Alemanya, Anglaterra, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Espanya, França, Mèxic, Països Catalans, Portugal, República Txeca i Suïssa, entre d'altres.
Efectes adversos i tòxics
Si no es menja una quantitat exagerada de la substància, no té cap efecte tòxic conegut.
[modifica]Interaccions medicamentoses i contraindicacions
Hauran d'abstenir-se de la ingesta de romer les dones embarassades, ja que s'ha observat que és un agent abortiu i encara que no s'ha pogut demostrar, es recomana que pels seus efectes estrogènics i al ser un aliment amb factors medicinals, que se n'eviti de menjar durant el període d'embaràs i lactància.
Els pacients epilèptics i diabètics tampoc n'haurien de menjar.
[modifica]Usos medicinals
La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat l'ús de la planta en els següents casos:
Dispèpsies.
Anorèxia.
Artritis.
Artràlgies
Els preparats medicinal són variats, tant en funcions com en les seves formes. Alguns exemples són:
DRYNK (flascó per 120 g.) : Protector capil·lar.
LUBROL ( flascó-goter per 120 g.) : Digestiu, colerètic, espasmolític.
SEQUALS “G” (flascó per 130 i 155 ml): Shampoo antiseborreic.
TISANA Nº1 (paquet per 100 g.): digestiu hepàtic.
La ingesta de romaní es pot fer per diferents mètodes:
Droga triturada per a infusions.
Droga en pols
Extractes secs
Altres preparacions de galènica per aplicacions internes i externes
Aquesta planta s'ha utilitzat tradicionalment en la medicina popular com a remei, entre d'altres, per al tractament de les cefalees i del vertigen; per disminuir les molèsties musculars i el mal d'esquena, així com la circulació deficient i per les lesions cutànies. També com a estimulant dels cabells i per l'eliminació de la caspa.
Igualment s'empra per millorar la respiració durant els constipats, la grip o la sinusitis, i per “despertar” la ment.
Història
Xiqueta amb decoracions de romer al Almabtrieb a Vorarlberg.
Originari de la conca del Mediterrani, aquest arbust és una de les espècies aromàtiques que té més historia, a causa de les seves propietats medicinals, gastronòmiques, i aromatitzants formant part de la vida dels pobles mediterranis.
A l'antic Egipte va ser un dels ingredients de les formulacions fetes per embalsamar els cossos dels morts. Tradicionalment també se li han atribuït propietats afrodisíaques.
Va ser introduït cap al Nord d'Europa a través dels Alps pels primers monjos cristians, sent molt popular als jardins monàstics de tot el continent
L'oli essencial va ser obtingut per destil·lació el primer cop al 1330 gràcies a les investigacions anteriors de Ramon Llull.
Amb fulles de romaní mossegades i mesclades amb sal li varen curar els cabrers a don Quixot la ferida que li havia fet a l'orella el biscaí, a la primera part de la novel·la de Cervantes.
La nissaga Romaní, família fabricant de paper, procedent de terres gironines que s'establí a Capellades en la dècada de 1620, en el segle XVIII va afegir a la seva producció una filigrana amb el dibuix de la planta de romaní.[3]
Als Alps es celebra anualment el Almabtrieb, vella celebració ramadera en la que es commemora el pas del ramat als pasturatges de muntanya.
A Gran Bretanya, els 11 de novembre es fan corones amb romer per condecorar als ex-combatents de les dos guerres mundials.
Altres usos
A causa de la seva característica fragància, és utilitzat en perfumeria. L'"aigua d'Hongria"[4] té com a principal component el romer. El romer també serveix per aromatitzar l'aigua del bany.
La seva fusta serveix com a combustible i també per a fer peces de llaüts i altres instruments musicals.
El romer sempre ha estat una planta molt utilitzada i per això trobem gran nombre de referències sobre la planta en molts d'escrits. Linné va dir: ”creix a Espanya tan abundant, que els navegants, abans d'albirar terra, reben la seva olor”.
Segons Pius Font i Quer: “...es té per estimulant, antiespasmòdic i lleugerament diürètic; actua també com colagog, això és, sobre la secreció biliar. Els herbolaris valencians el recomanen per rebaixar la sang. A l'exterior s'utilitza per lluitar contra els dolors articulars així com per tonificar el cos cansat per treballs violents o per haver caminat massa.”[5]
Tradicionalment s'acostumava a repartir pels calaixos i armaris per evitar els àcars i també es col·locava a les habitacions dels malalts com a desinfectant.
Paisatgisme
Ús com a planta ornamental. Romaní a un jardí de Las Vegas, Nevada.
Actualment el romaní és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions i jardins. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta elegant, agraïda i molt resistent que requereix poca cura.
Les mates de romaní queden força bé entre roques, combinades amb altres plantes del Mediterrani i al peu dels murs dels xalets. Als estats del sud-oest dels Estats Units (Arizona, Califòrnia, Nevada) el romaní forma part del paisatgisme conegut com a "desert landscaping".
Llegendes i supersticions
Segons una antiga llegenda la Mare de Déu, a la seva fugida d'Egipte, va perdre un mantell de color blau que la tapava, i aquest va caure sobre les branques d'un senzill arbust verd. Llavors, l'arbust va florir donant petites flors blaves.
També hom diu que el romer creixerà durant trenta-tres anys, fins arribar a l'edat que Crist va ser sacrificat, i llavors morirà. Aquestes llegendes, li han aportat un aire místic i noble a la planta.
Ha estat una planta associada sempre a cerimònies, ja sigui en casaments o funerals. Com a símbol d'amor etern, els nuvis el solen portar a la solapa i les núvies a la corona nupcial.
Nom comú català : Romaní. Romer.
Nom comú castellà : Romero.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris
Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Nom comú castellà : Romero.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris
Usos i propietats : Afrodisíaca. Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta ensumar-la per reconèixer-la, les fulles tenen una semblança a Cistus clusii, però ni la flor, ni el color de les fulles, ni sobretot els seus olors tenen res a veure.
FUENTES:
Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher
Herbario de plantas silvestres de Larousse
Las Flores de Parramon
Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson
Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.
Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".
Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.
Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary
Guía de árboles comunes de WWF España
Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.
La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.
La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.
Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.
Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.
Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.
Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.
WEBS:
http://herbarivirtual.uib.es/
http://www.floracatalana.net
http://bolets.uib.es
http://es.wikipedia.org/wiki/
http://www.unavarra.es/servicio/herbario/
http://www.anthos.es/
http://waste.ideal.es/
http://florademadrid.blogspot.com/
http://www.bioscripts.net/
http://www.asturnatura.com/index.php
http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/
http://www.floraiberica.es/
sábado 17 de diciembre de 2011
A MI MANERA
Al final ja s'acosta
el esperaré serenament
ja veus que jo he estat així
t'ho diré sincerament
vaig viure la immensitat
sense conèixer mai fronteres
joguines sense descansar i
a la meva manera.
Mai vaig viure un amor
que per a mi fora, fora important
vaig prendre només la flor
i el millor de cada instant
vaig viatjar i gaudir
no sé si més, que un altre qualsevol
si bé tot això va ser
a la meva manera.
Potser vaig plorar, potser riure
potser vaig guanyar o potser vaig perdre
ara sé que vaig ser feliç
que si vaig plorar també vaig estimar
puc seguir fins al final
a la meva manera.
Potser també dubti
quan jo més em divertia
potser jo menyspreï
allò que jo no comprenia
avui es que signi vaig ser
i que afronti ser com era
i així aconsegueixi viure a la meva manera.
Perquè sabràs que un home per fi
coneixeràs per la seva viure
no hi ha perquè parlar, no cal dir
ni recordar, ni de fingir
puc seguir fins al final
a la meva manera.
jueves 15 de diciembre de 2011
L'AMOR I EL CAPRITX
L'amor és pacient i dóna temps a la relació perquè creixi.
El capritx és impacient, imprudent, impulsiu i irraonable.
L'amor es controla a si mateix i desitja el millor per l'altre.
El caprici és obstinat i exigeix que es facin les coses a la seva manera.
L'amor es centra en la persona i en el seu caràcter i no només en els seus trets exteriors.
El capritx es basa sobre expectatives i condicions idealistes, no reals i egoistes.
L'amor no pot separar-se d'Aquell que és amor. Per això va juntament amb la fe, a la qual dóna significat, i aquesta posa propòsit en l'amor.
El capritx s'enreda amb les sensacions del moment i amb freqüència allunya Déu.
L'amor s'edifica en l'acceptació de si mateix i suposa el millor en l'altre mitjançant una confiança implícita.
El capritx amb freqüència aquesta insegur de si mateix, el que li posa gelós i fa possessiu de l'altre. Això es manifesta en baralles constants.
L'amor es construeix sobre l'amistat. Si es trenca la relació, cada un queda millor per haver-se conegut.
El capritx té una base insegura, i deixa cicatrius i records dolorosos.
L'amor és veraç i es caracteritza per una comunicació sincera i honrada.
El capritx és fals, perquè tem compartir el seu veritable jo i ser rebutjat.
L'amor és fidel als valors personals, encara que arrisqui la terminacion de la relació.
El capritx pot cometre accions objectables per por a perdre l'altre.
L'amor suporta els alts i baixos de la vida, perquè sap que els sentiments i les circumstàncies no alteren el compromís d'estimar.
EL capritx crea nerviosisme en l'amistat.
L'amor millora la qualitat d'una persona.
El capritx i els seus traumes consumeixen l'energia, el que fa patir els estudis, el treball i l'amistat. Pateix la qualitat de la persona.
L'amor millora la confiança en si mateix.
El capritx tendeix a engendrar dependència i sentiments inadequats sobre si mateix.
L'amor creix amb el temps i perdura malgrat la separació.
El capritx s'afebleix amb el temps i la separació.
sábado 10 de diciembre de 2011
Lamium purpureum "Ortiga morta o Porpra"
El va llepar porpra o ortiga vermella (Lamium purpureum) és una planta cosmopolita de la família de les labiades.
Planta anual. Sobre la seva tija quadrangular gairebé nu des de la base s'amunteguen en ordenada piràmide terminal les fulles i les flors; aquelles ovals, cordades, breument peciolades i crenuladas a la vora; aquestes en verticils gairebé amagats, amb calze acampanat i corol · la de poc més d'un centímetre mostrant clarament els seus dos llavis. l'inferior bífid.
Nom comú castellà : Ortiga muerta.
Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Lleida. Tarragona. València.
Distribució general (Fitogeografia) :Eurosiberiana
Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Herbassars nitròfils una mica humits.
Característiques : Herba anual, erecta i feblement pubescent. Fulls d’uns 2-3 cm, amb limbe ovat, poc més llarg que ample i marge regularment crenat-lobulat. La inflorescència és en 2-3 verticil•lastres amb bràctees peciolades i lliures entre si, les quals presenten normalment tons una mica púrpures. Les flors són de color púrpura i presenten el tub de la corol•la erecte i amb un anell basal de pèls a l’interior.
FUENTES:
Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher
Herbario de plantas silvestres de Larousse
Las Flores de Parramon
Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson
Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.
Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".
Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.
Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary
Guía de árboles comunes de WWF España
Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.
La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.
La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.
Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.
Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.
Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.
Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.
WEBS:
http://herbarivirtual.uib.es/
http://www.floracatalana.net
http://bolets.uib.es
http://es.wikipedia.org/wiki/
http://www.unavarra.es/servicio/herbario/
http://www.anthos.es/
http://waste.ideal.es/
http://florademadrid.blogspot.com/
http://www.bioscripts.net/
http://www.asturnatura.com/index.php
http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/
http://www.floraiberica.es/
viernes 9 de diciembre de 2011
Alleujament íntim
Us deixo aquí una d'aquesta meravellosa i delicada flor perquè d'alguna manera esmorteeixin la ràbia que em aquesta situació en què ens trobem, crec que estem vivint el adeu a la classe mitjana, encara que es vesteixi de crisi mundial.
la flor representa la bellesa de la família, de les persones, dels amics, del delicatsque són les relacions humanes i del fàcil que és destruir tant en tan poc temps, veiem i veurem encara que no ho sembli una mena de postguerra, economies familiars destruïdes, el petit comerç a punt de desaparèixer, etc ..... en fi, campi qui pugui, perquè va per llarg.
jueves 8 de diciembre de 2011
Verbena Officinalis "Herba Barbera"
La berbena (Verbena officinalis) és una planta herbàcia perenne i vivaç de la família de les verbenàcies; prima, més o menys ramificada, que pot arribar al metre d'alçada. Té les tiges quadrangulars i les flors són petites i de color rosaci o lilaci, dipositades en espigues terminals. Les fulles són alternes i de contorn irregular (dentades). El seu fruit és una càpsula comprimida lateralment i rugosa que conté quatre llavors. La seva floració es produeix entre el mesos de juny i octubre.
Nomenclatura
Nom científic complet: Verbena officinalis L.
Família: Verbenaceae
Noms populars (català): Berbena, Herba berbera, Herba santa, Berbera, Barbera.
Etimologia: prové del llatí verb¯enam ‘verbena' planta de usos màgics i medicinals. Officinalis, també prové del llatí i és un qualificatiu que significa "de la farmàcia o botica", "de ús medicinal".
Ecologia
Distribució mundial: per quasi tota Europa (excepte Islàndia), Àsia i Àfrica septentrional. Molt comú a Espanya. Introduïda a Noruega, Suècia i Finlàndia.
Distribució al principat: estatge montà i contrades mediterrànies. Distribució pluriregional: Alacant, Barcelona, Lleida, Tarragona, València, Illes Balears, Girona i la província de Castelló.
Hàbitat: espècie comú en el la vorera dels camins, dics, terrenys erms, llocs humits, cunetes, llocs sorrencs, camps abandonats i regió litoral.
Descripció
Com que és una planta perenne, per la seva forma vital de Raunkjaer és un camèfit. Pot arribar a fer de 30 a 100 cm.
Òrgans vegetatius: tija subtil, recte, quadrangular, ramificada a la part alta, aspre a les arestes i sense pèl a la resta. Les fulles són aspres i es presenten oposades, les inferiors són oblongues peciolades, mentre que les superiors són més petites, estretes i una mica festonejades.
Òrgans reproductors:presenta una inflorescència espiciforme, en forma d'espiga. El periant té els sèpals units formant un calze amb cinc dents o lòbuls. Algunes vegades és irregular. Té una corol·la simpétala amb cinc lòbuls imbricats, sovint amb un tub prim i un limb eixamplat, menys sovint campanulat o bilabiat. El periant és de color malva-blauenc.L'androceu té els estams rarament isòmers amb els lòbuls de la corol·la, més sovint quatre i una mica didínams, algun cop dos, a vegades tots o alguns dels que falten estaminodials; filaments inserits al tub de la corol·la i alternats amb els lòbuls de la mateixa. Disc nectarífer al voltant del ovari poc desenvolupat o algunes vagades absent, tub de la corol·la nectarífer per dins en Avicenia. El gineceu normalment és de dos carpels units, inicialment amb l'ovari bilocular però de sobte es divideix en quatre càmeres uniloculades per intrusió de particions del nervi medi carpel·lar. El fruit és drupaci, té de dos a quatre pirenis, molt sovint separant-se en quatre núcules monosaminades, a vegades la càpsula té de dos a quatre valvades.
Farmacologia
Part utilitzada:s'utilitza la planta sencera dessecada, sobretot la flor i en menor importància l'arrel. El principi actiu de la berbena és un heteròsid anomenat berbenalòsid que té caràcter estimulant del sistema nerviós parasimpàtic i per hidròlisis produeix berbenalol, berbenalina, berbenanina i hastasòdid.
Composició química:la Berbena està composta per mucílags, glucòsids, olis essencials (llimonè, citrals, terpens, alcohols terpènics i geramiol), saponina, àcid silícic, àcid cafèic, tanins i principis amargs. També té derivats del fenilpropà com el berbascòsid, eucovòdis i martinòsids.
Usos medicinals:
*Sedant: estimula el sistema parasimpaticomimètic degut a l'heteròsid irioide berbenalol reduint la força i freqüència del bateg cardíac i estimulant el peristalisme intestinal. També té un cert efecte com analgèsic local. Per la seva activitat sedant s'utilitza per combatre l'insomni provocat per estats de nerviosisme que no permeten conciliar la son. Acaba amb les migranyes per la seva activitat antineuràlgica i sedant.
Astringent: els tanins frenen les diarrees i són hemostàtics locals afavorint la coagulació de les ferides.
Antiinflamatoria: els mucílags disminueixen les inflamacions a més d'unir una capacitat demulcent que relaxa, suavitza i protegeix la pell i les mucoses.
Antiespasmòdica: el berbenalol és un glucòsid amb efectes parasimpaticomimètics, antitèrmic, uterotònic i vasodilatador renal.
Malalties infeccioses: la berbena s'ha recomanat per la convalescència de malalties agudes.
Ginecologia: les infusions de berbena es recomanen per augmentar el volum de llet. Per evitar menstruacions doloroses i reumatisme.
Sistema digestiu: en grans quantitats, pot provocar el vòmit.
Hipnòtic: la berbena produeix una lleugera depressió del sistema nerviós central.
Antitusiu: els iridoides exerceixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria inhibint el reflex de la tos.
Digestiu : s'ha comprovat que la berbena augmenta la producció de sucs gàstrics en els animals.
S'ha utilitzat pel tractament del nerviosisme, insomni, ansietat, esgotament físic, esgotament psíquic, tos improductiva, asma, bronquitis, refredat comú, dispèpsies, discinèsia biliar, oligúria, retenció urinària, edema, artritis, artràlgies, gota. També s'ha utilitzat per via tòpica pel tractament de estomatitis, laringitis, dermatitis, prurit, cremades.
Accions farmacològiques / propietats: la berbena té propietats galactogogas que s'han atribuït a la aucubina. S'han utilitzat extractes del fruit de la berbena per tractar las dismenorrea i estimular la lactància. La berbena té propietats parasimpàtiques dèbils, que provoquen una lleugera contracció uterina. S'ha descrit que la berbenalina té activitat estimulant uterina. S'ha descrit activitat simpàtica: la berbenalina a dosis baixes actua com agonista en les terminacions nervioses simpàtiques, mentre que les dosis elevades provoquen l'antagonisme. El berbascòsid actua com antihipertensiu i analgèsic. En ratolins s'ha descrit una dèbil acció laxant dels glusòdis iridoides.
S'ha comprovat que els heteròsids iridoideus (especialment el vebenalol) produeixen un efecte antiinflamatori, analgèsic local i lleugerament parasimpaticomètic, amb una acció sedant, espasmolítica, estimulant del peristaltisme intestinal i la diüresi, reductora de la freqüència i força del bateg cardíac. Degut a la presència de tanins té una certa acció astrigent. Els mucílags li confereixen una activitat demulcent i antiinflamatòria.
Toxicitat:Els extractes de berbena poden presentar una certa acció hipotiroïdal (disminueixen l'activitat de la glàndula tiroide) pel que poden bloquejar l'acció de determinades hormones. Està prohibit el seu ús en dones embarassades perquè el berbenalòsid (heteròsid irioideu que s'hidrolitza en berbenalol) pot causar un efecte uterotònic i dificultar les contraccions característiques del part.
Dosis elevades de berbenalina provoquen la paràlisi del Sistema Nerviós Central, la qual cosa causa l'aparició d'estupor i convulsions.
Observacions
Usos tradicionals:tradicionalment s'utilitzava pel guarniment, a l'antiga Roma trenaven els talls de berbenes fresques per col·locar-les com corones als caps dels missatgers i ambaixadors per donar-los una distinció especial.
Durant l'edat mitjana es va utilitzar en pòcimes i brevatges pels endevins i bruixes que facilitaven a aquells que creien en la seva capacitat afrodisíaca.
Dioscòrides la considerava una herba sagrada, ja que era una de les espècies més emprades en les cerimònies religioses.
Ús en l'alimentació:el Consell d'Europa classifica la berbena com font natural de condiments naturals (categoria N2). Aquesta categoria indica que la berbena pot afegir-se als aliments en petites quantitats.
Cultiu:Floreix entre juny i octubre. Aquesta planta es recol·lecta durant la seva època de floració ja que la part útil és la flor.
Legislació:Categoria legal: GSL
Nom comú català : Barbera. Berbena. Herba barbera. Verbena.
Nom comú castellà : Hierba sagrada. Verbena.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Camps i vores de camins.
Usos i propietats : Medicinal. Usos simbòlics.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba perenne, un poc pubescent, de creixement ascendent. La tija és quadrangular d’entrenusos llargs i nusos amb fulles oposades, les fulles caulinars normalment són dentades. Les espigues són laxes (fins 30 cm) reunides en inflorescències terminals de flors petites i liliàcies.
FUENTES:
Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher
Herbario de plantas silvestres de Larousse
Las Flores de Parramon
Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson
Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.
Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".
Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.
Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary
Guía de árboles comunes de WWF España
Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.
La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.
La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.
Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.
Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.
Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.
Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.
WEBS:
http://herbarivirtual.uib.es/
http://www.floracatalana.net
http://bolets.uib.es
http://es.wikipedia.org/wiki/
http://www.unavarra.es/servicio/herbario/
http://www.anthos.es/
http://waste.ideal.es/
http://florademadrid.blogspot.com/
http://www.bioscripts.net/
http://www.asturnatura.com/index.php
http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/
http://www.floraiberica.es/
Medicago Arborea "Alfals arbori o Alfalfa silvestre"
Medicago arborea és una espècie de fabácea que creix espontàniament en moltes zones de l'Europa meridional, també es conrea per a ús farratger i com a planta ornamental.
DescripcióPlanta perenne arbustiva que arriba fins als 2 m d'alçada. Les branques joves estan cobertes d'una pubescència blanquinosa.
Presenta fulles trifoliades amb folíols obovados, allargats, dentats en els seus extrems i de revers cerós.
La corol · la de les flors és de color groc ataronjat i s'agrupen en una inflorescència de raïms densos.El fruit és un llegum amb forma espiral d'una sola espira que deixa un buit central.
Floreix de març a juny (a finals de tardor en els països més calorosos).
És una planta fixadora de nitrogen en el sòl gràcies a la seva relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti.
Distribució i hàbitatEs distribueix per l'Europa meridional, és especial la conca mediterrània. Creix espontàniament a les Balears, Portugal i la França meridional. La hi troba en vores de camins o al costat de murs, en sòls pobres i calcaris.
Cultiu
Es propaga per llavor, plantada o esqueix. Es recomana, però, la sembra de planter i al cap d'un any repicar els plançons quan tenen prou força, posant-los en el terreny amb separacions de 1-2 m.
Precisa d'un clima càlid on no existeixi o siguin poc freqüents les gelades. En canvi, és molt resistent a la sequera, gràcies a les seves robustes i profundes arrels pot tolerar prolongats períodes d'altes temperatures sense pluja, encara que això pot implicar una important pèrdua de biomassa foliar. Aquestes característiques climàtiques les presenta el clima mediterrani semiàrid que es caracteritza per precipitacions entre els 200 i 400 mm, forta sequera estival i temperatures càlides que superen els 22 º C a l'estiu.
Necessita un substrat amb un pH alcalí (com el típic dels sòls de Mallorca). Pot créixer en sòls pedregosos i fins i tot rocosos, amb una petita porció de terra.
Interès i aprofitament farratgerInterès farratger:
La seva activitat vegetativa es concentra principalment a finals d'hivern ia la primavera encara que és capaç de mantenir-productiva durant bona part de l'any, exceptuant els períodes més secs estiu.
Formes d'aprofitamentAl segon any del seu establiment en sòl produeix ja farratge i pot començar a collir. L'aprofitament es pot fer podant les tiges joves o directament pel bestiar Ramon com les cabres. La producció farratgera, formada per fulles d'alt contingut proteic i per tiges poc lignificades, resulta una reserva d'aliment hivernal molt apreciada.
VarietatsNo hi ha
Altres aprofitaments
A la resta de la Península es troba cultivada com a forma ornamental per les seves vistoses flors grogues. Una altra de les seves utilitats és la de plantar-la en horts i planters com tallavents, però el seu creixement és excessivament lent. Cal tenir present que les tiges encara joves arriben a lignificada amb rapidesa. La fusta és d'una extrema duresa i s'ha emprat, de vegades, en artesania pel seu bonic color fosc i la seva textura atapeïda, que un cop polida dóna una aparença notable brillant.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Octubre. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Nanofaneròfit. Semicaducifoli.
Hàbitat : Cultivada com a ornamental i farratgera.
Característiques : Arbust molt ramificat que pot arribar a fer més de dos metres d'alçada, té fulles trifoliades com tots elsMedicago, i les branques joves cobertes per una pilositat blanquinosa. Les flors són de color groc or, i pot estar florit des de la tardor fins la primavera. Viu plantat a moltes possessions perquè antigament s'utilitzava com a farratge; també pot aparèixer subespontani a llocs una mica ruderals. S'assembla molt a Medicago citrina, però aquest té les flors de color llimona i els folíols més grans, a més només es troba a petits illots de Cabrera i Pitiüses.
FUENTES:
Guia de bolsillo Flores silvestres del mediterraneo de Neil Fletcher
Herbario de plantas silvestres de Larousse
Las Flores de Parramon
Flores silvestres del mediterráneo de Marjorie Blamey y Christopher Grey-wilson
Guia de los arboles y arbustos de la peninsula ibérica y Baleares.
Las Flores de Menorca de Miguel Cao Barredo "GOB".
Guia de cami de Cavalls de fundacio Destí y GOB.
Guia de campo de las flores silvestres de Michael Chinary
Guía de árboles comunes de WWF España
Flora y vegetación de Alcalá de Henares, Cerros y Vega del Henares. Autor: Javier Pavón García.
La vegetación de Castilla- La Mancha. Autor: Luis Monje Arenas.
La vegetación de España. Autor: Varios. Colección Aula Abierta.
Monografías 2. El paisaje vegetal de Castilla-La Mancha. Autor: Manuel Peinado Lorca y José Mª Martinez Parras.
Fauna, Flora y Espacios Naturales de Castilla-La Mancha. Editorial: Bremen.
Cuaderno de Practicas de Ecología I para Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá de Henares.
Catálogo de Montes de Utilidad Pública de la provincia de Guadalajara.
WEBS:
http://herbarivirtual.uib.es/
http://www.floracatalana.net
http://bolets.uib.es
http://es.wikipedia.org/wiki/
http://www.unavarra.es/servicio/herbario/
http://www.anthos.es/
http://waste.ideal.es/
http://florademadrid.blogspot.com/
http://www.bioscripts.net/
http://www.asturnatura.com/index.php
http://herbariovirtualbanyeres.blogspot.com/
http://www.floraiberica.es/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Datos personales
- ESTEVE
- MAO / MAHON, MENORCA ILLES BALEARS, Spain
- EQUIPO: CAMARA CANON EOS 60D y 400D Tele objetivo 480/960 EXC+++ Tele Tamron 70/300 Tele Canon 18/55 Lente Gran Angular 0,5x Besel Serie PRO Lente Telefoto 2x Besel Serie PRO Canon macro lens ef 100mm 1:2.8 usm
